El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. | Reuters - Stringer. Reuters

TW
4

El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari.

Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats.

I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst.

Confiança

No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur". El "40% dels continguts" del pla, que preveu retallades per valor de 15.000 milions d'euros per aconseguir reduir el dèficit públic fins al 3% del Producte Interior Brut (PIB) el 2014, s'ha d'assolir el 2011, va indicar Cowen. L'Estat, va dir, necessita ingressar durant els pròxims quatre anys 10.000 milions d'euros a través de la reducció de la despesa pública i 5.000 milions més amb una profunda reforma del règim fiscal.

La primera fase del pla s'iniciarà el pròxim 7 de desembre en el Parlament amb la presentació dels pressuposts per a 2011, l'aprovació del qual és clau perquè Irlanda accedeixi al rescat financer de la UE i l'FMI. En aquest sentit, Cowen va confirmar que el seu Govern negocia amb aquests dos organismes un paquet d'ajuts de 85.000 milions d'euros i, encara que concretà que aquesta xifra no és definitiva, es calcula que uns 35.000 milions estaran destinats a sanejar els seu sistema bancari. A les 140 pàgines del pla d'austeritat s'estableix, a més de la supressió de funcionaris (que assoleix al 7% del total), que el salari mínim interprofessional es reduirà en un euro fins als 7,65 euros l'hora, i que s'incrementarà l'IVA fins al 22% el 2013 i el 23% el 2014, la qual cosa generarà uns ingressos d'uns 620 milions d'euros.

Mercat laboral obert

El Govern espera que una mà d'obra més barata obrirà el mercat laboral als més joves i contribuirà a reduir l'actual taxa de desocupació del 13,5% al 10% el 2014, una dada de nou gaier optimista per al mercat. També s'encariran les taxes al sector educatiu, amb una pujada de 500 euros de les taxes universitàries, fins als 2.000 euros anuals, mentre que s'instal·laran comptadors d'aigua a totes les llars -actualment no existeixen- abans de 2014. A més, s'elevarà l'edat de jubilació als 66 anys el 2014, els 67 el 2021 i els 68 el 2028. Els sindicats i agents socials han convocat una gran manifestació per a dissabte per protestar per la política del Govern davant de l'oficia general de Correus.