rescat europeu a la banca espanyola
Eufòria al parquet madrileny per la major apujada de l'Íbex 35 en dos anys
L'Ibex 35 s'ha anotat la seva major apujada des de maig de 2010, amb un repunt del 5,66% al tancament del mercat, després de l'impuls que han generat els acords assolits a la cimera europea.
Mario Draghi (BCE): 'Per ser creïbles ho hem d'acompanyar d'una condicionalitat estricta'
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha expressat aquest divendres la seva satisfacció per les mesures aprovades per l'Eurogrup per flexibilitzar el rescat a la banca espanyola, però ha reclamat "condicions estrictes" a aquest procés.
rescat europeu a la banca espanyola
Brussel·les demanarà el tancament dels bancs problemàtics com a condició per al rescat
La Unió Europea demanarà a l'estat que tanqui les entitats problemàtiques com a condició per rescatar els seus bancs amb una bossa de fins a 100.000 milions d'euros
rescat europeu a la banca espanyola
Un rescat entre l’escepticisme i l’eufòria
El Govern, el PP, les patronals i alguns economistes valoren molt positivament el rescat de la banca anunciat ahir pel ministre d'Economia, Luis de Guindos. En canvi, l'oposició i els sindicats se'n malfien, temen que siguin els ciutadans els que paguin amb més retallades els errors dels bancs. De Guindos no aclarí gran cosa, ahir vespre, quan anuncià un rescat que es nega a anomenar rescat. Just admeté que "el Govern espanyol demana finançament europeu per poder recapitalitzar els bancs que ho necessitin". No parlà de xifres i insistí que les condicions s'imposarien als bancs, no als ciutadans. Parlava de l'auxili europeu com si fos sols un "préstec" amb molt bones condicions.
rescat europeu a la banca espanyola
Europa rescata la banca espanyola amb 100.000 milions d'euros
Fins a 100.000 milions d'euros. És la xifra màxima que l'Eurogrup ha garantit com a ajuda després de la petició de l'Estat d'assistència per als seus bancs amb dificultats. L'ajut tindrà una sèrie de contrapartides limitades en el sector financer. El Govern espanyol assegurà, per part seva, que "no hi ha el mínim rescat" a l'Estat, perquè es rebrà "un préstec en condicions molt favorables" que s'injectarà en les entitats financeres a través del Frob. L'Executiu de Rajoy ha demanat finalment, després de diverses hores de converses entre els ministres de Finances de la zona euro, assistència per als seus bancs amb dificultats. L'Eurogrup, per la seva banda, ha garantit al Govern espanyol una ajuda de fins a 100.000 milions d'euros amb una sèrie de contrapartides limitades en el sector financer.
El Govern grec aprova els pressuposts per a 2012 entre enfrontaments al carrer
El Govern de coalició grec, encapçalat pel primer ministre, Lucas Papademos, ha aconseguit els suports parlamentaris suficients per aprovar els pressupostos per a 2012 enmig d'enfrontaments entre manifestants i policies davant el Parlament grec. La majoria dels parlamentaris dels dos principals partits polítics i els seus aliats d'extrema dreta han donat suport als pressupostos, una condició clau per desbloquejar els fons del segon paquet d'ajuda econòmica de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI), acordat l'octubre i amb un valor de 130.000 milions d'euros. «La implementació amb èxit d'aquests pressupostos restaurarà la credibilitat internacional del país», ha dit Papademos davant el Parlament.
Itàlia, en zona de rescat
La prima de risc d'Itàlia, que es mesura amb el diferencial entre el bo nacional a deu anys i l'alemany del mateix termini, tancà ahir amb 551 punts bàsics, de manera que superà la franja dels 500 punts que en altres països com Grècia, Portugal i Irlanda desencadenà el rescat financer per part de la UE. Així mateix, el rendiment exigit als seus bons se situà en el 7,23%, una situació que fou qualificada de "dramàtica" pel comissari europeu econòmic, Olli Rehn. Però malgrat la situació extrema que viu Itàlia, els països de l'eurozona no tenen previst prestar-li assistència financera. El motiu principal és que "no hi ha bastants doblers" en el fons de rescat de la UE per cobrir les necessitats del país. Dels 440 mil milions d'euros teòricament disponibles, només en queden al voltant de 250 mil milions, si es descompten els fons compromesos per a Portugal, Irlanda i el segon rescat grec.
La missió internacional aprova el lliurament de 8.000 milions a Grècia
La missió internacional que supervisa el programa de reformes i d'ajusts de Grècia ha donat avui llum verda al lliurament al país hel·lè del sisè tram de l'assistència financera i que ascendeix a 8.000 milions.
El rescat de Portugal pot costar 75.000 milions
La Unió Europea no descarta que Portugal necessiti en les pròximes setmanes un rescat de 75.000 milions d'euros per fer front a la crisi de deute, agreujada després de la dimissió del primer ministre, José Sócrates. A canvi, exigeix al futur Executiu que assumeixi i posi en pràctica els ajusts i les reformes que havia promès Sócrates per calmar els mercats. La crisi política que acosta Portugal al rescat dominà ahir la cimera de caps d'estat i de Govern que té lloc a Brussel·les des d'ahir fins avui. Sócrates va dimitir després que el Parlament portuguès rebutjàs el seu darrer programa d'austeritat, que disposa de l'aval de la UE, amb els vots en contra del principal partit de l'oposició, els conservadors de Pedro Passos Coelho. Una de les conseqüències fou la rebaixa de la nota del país per part de l'agència de qualificació Fitch en dos nivells, d'A+ a A-.
Zapatero ho deixa clar: Espanya no necessita rescat
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, descartà ahir "absolutament" un rescat d'Espanya com ha succeït amb Irlanda i manifestà que, després de la reducció de salaris d'empleats públics, no hi haurà acomiadaments. Així de contundent s'expressà el cap de l'Executiu central en una entrevista a RAC1, només un dia abans de la seva cita amb els 38 grans empresaris de l'Estat. Sobre la cimera, ahir es va conèixer que el president d'Agbar, Àngel Simón, també figura a la llista dels convocats per a la trobada d'avui a la Moncloa. Alhora, és previst que en acabar aquesta reunió, cap a les 13.30 hores segons fonts properes al president, el mateix Rodríguez Zapatero comparegui davant els mitjans de comunicació, acompanyat del vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. Tanmateix, no ha transcendit res més sobre la cimera empresarial. Durant l'entrevista, Zapatero advertí els inversors i els analistes "que pensen a curt termini" sobre Espanya que s'equivocaran, com ja passà per juny, quan el diferencial de deute espanyol era alt "i els inversors que no miraven gaire més enllà lògicament no varen tenir els beneficis esperats".
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
El Senat dóna llum verda al pla de rescat financer en aprovar la seva modificació
El Senat dels Estats Units va donar llum verda avui el pla de rescat financer presentat pel president nord-americà, George W. Bush, poc després d'haver aprovat la seva modificació amb un paquet de mesures que inclouen la reducció d'impostos i un augment del segur per als dipòsits bancaris.
Demòcrates i republicans arriben a un acord sobre el rescat financer
El pla de rescat financer proposat pel president dels Estats Units, George W. Bush, sortirà endavant, tal com el mateix mandatari ja augurà. Després de llargs dies d’intenses negociacions i amb una perspectiva més tranquil·la en les borses, el Partit Demòcrata i el Republicà arribaren a un acord perquè surti endavant.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula