En una entrevista que publica 'The Wall Street Journal', Salgado assenyala que amb la crisi del deute sobirà europeu en suspens, els líders de l'UE cerquen formes més eficients d'impulsar els països fiscalment fràgils i calmar definitivament les turbulències dels mercats financers.
Segons la ministra existeix "un ampli consens" sobre que el fons de rescat de la regió necessiten ampliar-se per a que la totalitat dels 440.000 milions d'euros estiguin disponibles.
Actualment, el fons només pot prestar 250.000 milions d'euros per requisits de les agències de qualificació.
Flexibilitzar el fons
Elena Salgado diu que també s'estan debatent altres opcions, com flexibilitzar el fons perquè pugui actuar abans que un determinat país quedi fora dels mercats financers, treballar per evitar crisi oferint línies de crèdit flexibles o comprant deute sobirà.
Alguns líders de l'UE creuen, així mateix, que els interessos aplicats als paquets de rescat oferts l'any passat a Grècia i Irlanda són massa alts, cosa que dificulta que aquests països recuperin la normalitat.
"Ara el que hi ha és un cert sentiment de que els interessos que se'ls estan exigint a Grècia, en particular, i a Irlanda, són alts", diu Elena Salgado.
El Govern i el Banc d'Espanya estan accelerant els esforços per sanejar les caixes d'estalvis, una àrea de gran preocupació per als inversors internacionals.
Encara que Espanya té un dels nivells més baixos d'endeutament públic de la zona de l'euro, els inversors temen que les pèrdues de les caixes s'estiguin ocultant i que el Govern pugui posteriorment veure's obligat a fer-se càrrec de l'enorme factura que suposaria sanejar la situació, com ha succeït a Irlanda.
Dades actuals
Salgado assenyala al diari nord-americà que les injeccions públiques de capital estaran disponibles a partir del mes pròxim i s'ha compromès que el Banc d'Espanya doni dades actualitzades de les necessitats de capital de les caixes poc després que aquestes presentin els seus balanços de 2010, a finals de febrer. Això permetrà dir si la xifra total coincideix amb l'estimació del Govern.
L'Executiu creu que aquests esforços de reforma, a més dels progressos aconseguits en la reducció del dèficit públic, recuperaran la confiança dels inversors i garantiran que es puguin obtenir els aproximadament 170.000 milions d'euros de finançament que necessita dels mercats enguany.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els mercats ja han reaccionat vist com ha baixat l'inetrès del deute, però encara hi ha una cosa que no quadra, al manco a mi. L'euribor no atura de pujar i a més ho fa com si li haguèssin ficat un coet al cul. L'euribor marca l'interès al qual els bancs es deixen el diners, llavors passen com a mínim dues coses: -0 estan molt més malament del que diuen i no es fien ni d'ells mateixos. -O l'euribor està teledirigit per fer pagar més als pobres que tenim hipoteca perquè els bancs puguin rentar tots els seus padaços bruts. Padaços que ells mateixos varen embrutar per cert,
Tampoc hi havia d'haver crisis.