Prohens visita 'l'ambaixada de les Balears' a Brussel·les
La presidenta del Govern, Margalida Prohens, ha visitat aquest dimecres
La UE acorda que els bancs privats participin en futurs rescats
Els ministres d'Economia de l'eurozona van arribar ahir a un acord per crear un fons de rescat permanent per a després del 2013 que preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de manera automàtica quan calgui assistir financerament algun país. Amb aquesta "resposta sistèmica" a la crisi de deute que viu l'eurozona, els responsables europeus pretenen frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Les negociacions es van accelerar després de l'acord tancat per Alemanya i França sobre el funcionament d'aquest mecanisme permanent, que substituirà el fons de 750.000 milions creat el maig a fi d'assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de manera sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.
Brussel·les dubta que l'Estat espanyol redueixi el dèficit al 6%
Espanya incomplirà el seu compromís davant la UE de reduir el dèficit públic al 6% del PIB el 2011, encara que per un marge de quatre dècimes. Aquesta desviació és perquè, després de contreure's un 0,2% enguany, l'economia espanyola només creixerà un 0,7% l'any que ve i no un 1,3% com vaticinà el Govern de Zapatero, segons les previsions que publicà ahir la Comissió Europea. El creixement s'accelerarà fins a l'1,7% el 2012.
L'Arc Mediterrani fa pinya a Brussel·les
Un impuls contundent a l'Euroregió de l'Arc Mediterrani i l'aposta per un tren de futur que no es pot deixar perdre. Reivindicant i pressionant per aquests dos missatges, el Parlament europeu fou ahir escenari de la jornada L'Euroregió de l'Arc Mediterrani, porta d'Europa, una iniciativa de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga. L'anomenat eix és format per les àrees de Barcelona, València, Alacant, Palma, Andorra i Perpinyà i vol convertir-se en un espai de cooperació regional per als territoris i per al conjunt europeus. El president de l'Institut Ignasi Villalonga, Ferran Villalonga, encetà l'acte amb la lectura de la declaració de l'Arc Mediterrani, en la qual destacà "l'oportunitat de la nostra euroregió de convertir-se en la gran porta d'entrada meridional de la Unió Europea per al transport de mercaderies procedents d'altres continents". Villalonga hi manifestà que "després d'un llarg trajecte, hem volgut desplaçar-nos a Brussel·les per reclamar la prioritat de l'Eix Mediterrani com a eix multimodal de transport per a la Unió Europea". Seguidament, els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueres (ERC), Raül Romeva (ICV), Andrés Perelló (PSOE) i Luis de Grandes (PP) hi intervingueren per remarcar el "consens" del projecte.
Brussel·les rectifica la previsió inicial de 150 milions per als pagesos
El comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, anuncià que avui presentarà una millora "substancial i equilibrada" del fons de 150 milions d'euros que ahir proposà per compensar els agricultors europeus afectats per l'anomenada crisi dels cogombres, conseqüència de l'alarma creada per Berlín en assenyalar erròniament els cogombres espanyols com a font d'una intoxicació pel bacteri E. coli, que ha deixat més de vint morts a Alemanya. En roda de premsa en finalitzar la reunió extraordinària de ministres d'Agricultura de la UE mantinguda ahir a Luxemburg, Ciolos deixà clar que tant el pressupost com les normes de la UE li permeten un marge "molt limitat" per assistir els damnificats, però es comprometé a "revisar a l'alça" la seva primera proposta. Espanya, França i altres estats rebutjaren de ple la primera oferta de Brussel·les, que consideraren "insuficient", ja que un fons de 150 milions d'euros permetria cobrir únicament un 30% de les pèrdues causades per aquesta crisi, davant el 100% que exigeixen els països més afectats.
Brussel·les arxiva ara la petició de Salvem la Real per aturar Son Espases
La que era portaveu de l'associació Plataforma Salvem la Real -ara ja dissolta-, Aina Calafat, ha donat a conèixer que a final de juny d'enguany el Parlament Europeu contestà finalment la seva petició de paralitzar les obres de construcció de l'Hospital de Son Espases, ja en funcionament. Brussel·les, en concret la presidenta de la comissió de peticions Erminia Mazzoni, li comunicà que s'havia donat per finalitzat l'examen de la seva petició i que s'havia decidit arxivar-ne el tema. Calafat, però, explica a dBalears que el Parlament Europeu el que venia a dir "és que la competència no és seva, sinó de l'Estat membre. És a dir, Espanya". També afirma que aquesta "és la primera vegada que rep una resposta" d'Europa, tot i que el 2008 li notificaren que investigarien la demanda. L'exportaveu de Salvem la Real afegeix que "ara el que faré serà enviar tota la documentació un altre cop a Patrimoni Històric, al Ministeri de Cultura", ja que n'és l'òrgan competent.
Brussel·les estudia ampliar el fons de rescat a l'eurozona
Els governs europeus estudien la possibilitat d'ampliar el fons de rescat de la zona euro, fins i tot perquè arribi fins als dos bilions d'euros, segons un projecte del qual informà ahir la cadena britànica BBC. Els estats europeus confien a disposar del pla d'aquí a cinc o sis setmanes, segons la BBC, que reconeix, no obstant això, que serà molt difícil fer realitat aquest projecte plantejat. A més, el pla inclouria un quitament d'un 50% del deute de Grècia. Segons l'emissora BBC, l'objectiu fonamental del pla és augmentar el principal fons de rescat europeu, conegut com a Fons europeu d'estabilitat financera, que actualment està fixat en 440.000 milions d'euros. Perquè aquest pla es pugui dur a terme, es permetria que el Banc Central Europeu (BCE) facilitàs préstecs amb el fons.
La missió internacional aprova el lliurament de 8.000 milions a Grècia
La missió internacional que supervisa el programa de reformes i d'ajusts de Grècia ha donat avui llum verda al lliurament al país hel·lè del sisè tram de l'assistència financera i que ascendeix a 8.000 milions.
Brussel·les prepara sancions penals contra els banquers
La Comissió Europea proposarà aquesta setmana una norma per obligar tots els estats membres que castiguin amb sancions penals, penes de presó incloses, els banquers que incorrin en comportaments delictius greus, en concret, l'abús d'informació privilegiada i la manipulació de mercat. La directiva tindrà un impacte limitat, ja que la majoria d'estats membres, entre ells Espanya, ja preveuen en les seves respectives legislacions sancions penals per a aquest tipus de comportaments, segons explicaren fonts comunitàries. Bulgària és l'únic país de la UE que no castiga ni l'abús d'informació privilegiada ni la manipulació de mercat, mentre que Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Estònia, Finlàndia i Eslovènia no han tipificat penalment algun dels dos delictes. La proposta de Brussel·les exigirà que tots els estats membres castiguin aquests comportaments, però no fixarà cap pena mínima, segons un alt funcionari de la UE. El president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, va justificar els seus plans al·legant que "alguns dels comportaments que hem vist en el sector financer han estat completament irresponsables i de vegades de naturalesa criminal".
L'Arc Mediterrani arriba a Brussel·les
El proper dia 1 de desembre les Balears tenen una cita important a Brussel·les, ja que el Parlament Europeu acollirà la jornada "L'Euroregió de l'Arc Mediterrani: porta d'Europa". És una iniciativa de l'Institut d'economia i empresa Ignasi Villalonga que gaudeix del suport dels sectors públics i privats de l'Arc Mediterrani. Aquesta Euroregió de l'Arc Mediterrani, formada per les àrees de Barcelona, València, Alacant, Palma, Andorra i Perpinyà, "té vocació de convertir-se en la gran porta d'entrada meridional de la Unió Europea per al trànsit intercontinental".
Francesc Antich reclama la implicació d'Europa en la política turística
Coincidint amb el Dia Internacional del Turisme, el president Francesc Antich ha participat avui a Brussel·les en la reunió de NECStour, la xarxa europea de turisme, que ha analitzat el rol de les autoritats regionals n la futura política europea de Turisme. Davant el vicepresident de la Comissió Europea, Antonio Tajani, el president Antich ha demanat la implicació de les institucions europees en la política turística perquè, ha assenyalat, és un important element de dinamització de l'economia, perquè és un gran diversificador del sector serveis, i per superar la crisi, ja que dóna més solidesa a les economies. "Les regions que tenen un fort component del sector serveis -ha dit- són les que més fàcilment remuntaran la crisi".
Brussel·les expedienta Espanya pel seu dèficit
La Comissió Europea inicià ahir, per primer pic, un procediment sancionador contra Espanya per haver superat el límit del 3% de dèficit públic respecte del PIB previst en el Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC). El 2008, edèficit d’Espanya se situà en el 3,4% del PIB i enguany s’incrementarà fins al 6,2% per la caiguda d’ingressos fiscals, l’augment de les prestacions per desocupació i les mesures d’estímul per combatre la crisi, segons les previsions de Brussel·les.
Brussel·les sabrà que “la mar fa forat i tapa”
Una delegació balear de devers 150 persones, encapçalada pel president del Govern, Francesc Antich, i la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, demanarà avui a Brussel·les "un autèntic reconeixement de la insularitat de les Illes Balears per part de la Comissió Europea i la compensació real dels costos que se’n deriven". A les 12.15 hores del migdia, està previst que la comissària europea de Política Regional, Danuta Hübner, rebi Antich, la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives; el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens; i el conseller d’Economia, Carles Manera, que també prenen part de l’expedició.
... i, a força de bufar-hi, l'encengueren
Qui no està avesat a anar a missa, al portal s’agenolla. I ahir era coneixedor que els ciutadans de Brussel·les no són gaire devots del foc ni de les flames. Per això, quan la dimoniada sortí escapada com un coet de l’hotel Ibis Brussels, al mateix centre de la capital d’Europa, la gent se’n decantà en veure el banyam punyent. Aquesta cercavila de dimonis fou l’acte inaugural de la Diada de les Illes Balears. Durant el recorregut pel carrers de Lievevrouwastraat i pel de Kiekenmarkt, ni una flama ni una espira.
“Brussel·les només destina un 1,2% del pressupost a les llengües”
Johan Häggman (Vasa, Finlàndia, 1971) és el responsable de les llengües dites regionals i minoritàries del gabinet del comissari europeu de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban. Fa setmanes visità Mallorca per assistir a unes jornades de la Conselleria d’Educació i Cultura. Häggman forma part de la minoria cultural i lingüística sueca dins territori finès. A més, com a visitant habitual de les Balears, ha arribat a assolir un bon nivell de conversa en català.
Balears amplia el mapa multicultural de Brussel·les
A la setena planta d'un edifici del carrer de les Arts de Brussel·les, just davall la delegació murciana i tres plantes per sobre de la barcelonina i la navarresa, es troba el centre Balears Europa. Allà on generalment fan feina un delegat, un coordinador, un tècnic i vuit becaris, ahir quedà petit davant l'allau de visitants que hi presenciaren la presentació de la setmana cultural Be Balears, organitzada per l'Institut Ramon Llull.
“Brussel·les s'ha convertit en una refugi d'immigrants de la dansa”
Jean Marc Serrano partí de Palma a desset anys. Sortí d'una illa per refugiar-se en una altra. De família amb tradició marinera, el seu destí semblava gairebé escrit quan partí cap a Gran Canària per estudiar-hi Ciències de la Mar. Però, allò que diuen, que de vegades el destí et juga una mala passada -en aquest cas, una de bona- i el mallorquí es creuà allà amb la dansa.
Brussel·les aprova les ajudes del Govern a les fusions entre caixes
Després de set mesos de negociacions amb el Govern estatal, la Comissió Europea va aprovar ahir el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'objectiu del qual és facilitar les fusions de caixes d'estalvis amb ajuts públics. Tanmateix, l'autorització només és vàlida fins al 30 de juny de 2010, la qual cosa obligarà a accelerar la reestructuració de les entitats. En aquestes negociacions també s'ha acordat que les fusions que requereixin ajuts superiors al 2% dels actius ponderats per risc s'hauran de notificar a la CE.
Brussel·les vol auditar els comptes per evitar enganys
La Comissió Europea formalitzà ahir la petició de dotar de poders d'auditoria l'oficina d'estadística comunitària, Eurostat, i evitar escàndols com el de les dades econòmiques falses de Grècia, després de constatar que el país manipulà les estadístiques de dèficit enviades a Brussel·les. Amb els poders esmentats, l'Eurostat podria auditar in situ les dades proporcionades per estats membres de la UE immersos en un procediment per dèficit excessiu.
Espanya guanya al ritme d'Iniesta
Espanya continua en estat d’eufòria, en el millor moment de la seva història. En el seu immaculat camí del Mundial 2010 va superar la primera prova seriosa, contra Bèlgica, remuntant amb bona qualitat de joc gràcies a una obra d’art d’Andrés Iniesta i el xut letal de David Villa, que va decantar un gran duel de futbol.El primer test seriós de la campiona de l’Eurocopa.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá