Cort tomarà el gener el Sayonara i la Flex després de dècades d'abandó
Imatge d'arxiu de l'establiment que Cort demolirà properament. Cort ja ha engegat el procés per començar a esbucar, a partir de gener i de forma paral·lela, l'antic edifici de la Flex i el vell hostal Sayonara, dos dels indrets amb degradació més endèmics que han coexistit a Palma durant dècades. Els plecs de clàusules per iniciar els tràmits de la demolició de la Flex, situada al carrer Aragó, varen ser aprovats ahir en junta de govern. Alhora, també es va acordar abonar la quantitat de 726.596 euros a la propietària de l'hostal del Terreno per l'expropiació d'aquest solar de gairebé 1.300 metres quadrats. En aquest últim cas, segons va explicar la regidora d'Urbanisme, Yolanda Garví, la titular del Sayonara ja ha mostrat el seu desacord sobre el preu de l'expropiació i presentarà un recurs de disconformitat en contra d'aquesta valoració municipal. Amb tot, això no afectarà els terminis per començar la demolició de l'immoble. La regidora va assegurar que la propietària ha ofert al Consistori l'acta d'ocupació del terreny perquè s'hi pugui construir un aparcament públic de 30 places pels veïns del barri.
El ple ratifica en bloc la sanció de 90.300 € a Aqualia
El ple de l'Ajuntament de Llucmajor, reunit ahir en sessió ordinàri, aprovà per unanimitat ratificar la sanció de 90.357,99 euros imposada per a l'empresa concessionària del servei d'abastament d'aigua potable, Aqualia, per la seva responsabilitat en el tall de subministrament que el juliol passat afectà els usuaris de les urbanitzacions de Les Palmeres, Badia Gran, Badia Blava, Tolleric, Sa Torre, Cala Blava, Son Verí Nou, Maioris i Puig d'en Ros.
Santiago Cañizares nega haver mantingut relacions sexuals amb les cinc menors
L'exfutbolista del Reial Madrid i del València Santiago Cañizares ha negat aquest dimecres haver mantingut relacions sexuals amb les cinc menors que sí asseguren aquest extrem, perquè li ho havia ordenat Tomás Arroyo Rodríguez, 'El Bruixot', qui està essent jutjat a Eivissa per presumptament abusar sexualment de 13 menors entre 1995 i 2006.
Una escoleta amb nom propi
"Cercam un nom". L'escola d'educació infantil municipal d'0 a 3 anys, que pròximament obrirà les portes, necessita un nom propi. L'Ajuntament de la localitat vol que els seus veïns s'impliquin en aquesta qüestió i que entre tots s'elegeixi el més adient per donar a aquesta nova infraestructura educativa. Tothom hi pot dir la seva i l'Ajuntament possibilita que la gent pugui votar una opció a través de la web municipal. La Sala proposa un total de cinc opcions diferents que tenen una relació directa amb l'entorn on s'erigeix l'escola o amb el municipi.Les opcions proposades són: "S'Era d'en Valent". Aquesta denominació es correspon amb el topònim del lloc on s'ubica la nova escoleta. De moment aquesta és l'opció més votada, amb un 26%. "Pou de la lluna" és la següent, amb un 21%. Aquest nom està relacionat amb el topònim que fa referència al pou des Rafel, que està situat al voltants de la finca, però amb al·lusió a les rondalles mallorquines. "Es Galleric" és una altra proposta. Aquest és un topònim exclusiu de la costa artanenca. És el nom d'un torrent i també d'un puig. Segons entén la Sala, un nom curt i amb sonoritat infantil. Una quarta opció seria "Na Picarandau". Aquest també és un topònim del municipi que correspon a un tram de la costa d'Artà.
La Policia sospita que Palazón facilitava testaferros a la Paca
Els investigadors de la Policia Judicial sospiten que Antonio Palazón, l'agent empresonat per suposada corrupció, proporcionà testaferros per al clan de la Paca. El Grup de Blanqueig de Capital investiga també el paper que varen tenir Francisca Cortés i el seu marit, Francisco Pulet, en l'ONG que fundà Palazón. Una altra dada que ha transcendit de la investigació judicial és que el policia local de Calvià es va mantenir en contacte amb l'entorn més proper a la Paca després de la caiguda de l'exmatriarca i de tota la seva organització. Malgrat que els narcotraficants de Son Banya eren a la presó, Palazón parlava amb certa freqüència amb Lourdes, l'assistenta personal de la Paca.Els funcionaris creuen que "no era normal" que Palazón continuàs en contacte indirecte amb la cúpula del clan una vegada que ja havia estat desmantellat.
La Policia de sa Pobla amenaça de no cobrir la Fira
La seguretat en la fira de diumenge de sa Pobla penja d'un fil. Membres del Cos de Policia Local -format per 21 agents- han amenaçat de no cobrir la mostra per conflictes interns amb el batle i regidor de Policia, Joan Comes. Segons ha pogut saber aquest diari, el cos de seguretat del municipi també ha demanat als policies locals dels pobles dels voltants, que normalment envien reforços per la celebració d'aquesta diada, que "no duguin agents per vigilar durant la festa de diumenge a sa Pobla". Tot i això, el batle Comes afirmà ahir que "la seguretat de la Fira queda garantida" i explicà que "els 21 policies de sa Pobla estan repartits en els tres torns del dia. A més, també en vindran de les localitats veïnes de la nostra, com passa cada any, i tres agents del poble s'han ofert per fer hores extra amb motiu de la mostra". Malgrat aquestes declaracions, el primer edil reconegué que "hi ha malestar i problemes amb un grup determinat del Cos", però tractà de "mentiders" les persones que diuen que no hi haurà prou agents en la festa de diumenge.Per part seva, el portaveu del PP, Biel Serra, assegurà que "hi ha molt de malestar en el departament de Policia" i relacionà aquesta situació amb la manca de pagament de les hores extra als funcionaris.
Les Balears són a la cua de l'Estat en la pràctica de la botellada
La pràctica de la botellada ha descendit un 5% en els quatre últims anys i les Balears és la comunitat on menys joves el realitzen, amb un 9%, respecte al 30% de mitjana nacional, segons l'estudi "Joves i Alcohol 2010", presentat avui per l'Universitat de València.
Els forenses discrepen de les patologies psicològiques de El Bruixot
Els metges, psicòlegs i psiquiatres que han declarat aquest matí en el judici que se celebra a Eivissa per 19 delictes d'abús sexual contra Tomás A.R., "El Bruixot", no s'han posat d'acord sobre les malalties psicològiques que pot patir i la seva capacitat de discerniment entre el bé i el mal.
El PP també demanarà al Consell la paralització del tramvia de Palma
Fernando Rubio, portaveu del PP en el Consell de Mallorca, en una compareixença davant els mitjans de comunicació. Foto: T. Ayuga. El PP ha considerat «inacceptables i intolerables» les declaracions realitzades pel director general de Mobilitat, Antoni Verger, qui considerà «absolutament irresponsable i inacceptable» que el PP es plantegi paralitzar el projecte del tramvia de Palma si accedeix al Govern en la propera legislatura. Per la seva banda, el portaveu del PP en el Consell de Mallorca, Fernando Rubio, ha informat que el seu grup en presentarà en el ple del pròxim 2 de desembre una moció en la qual demanarà la paralització de "manera immediata" de totes les actuacions que s'estan duent a terme per a la implantació del tramvia, per tal que la institució insular participi de manera "activa" en el projecte.
La UIB limitarà l'accés a totes les enginyeries i a bioquímica
La Universitat de les Illes Balears (UIB) posarà numerus clausus, és a dir, límit de places, als cinc graus d'enginyeria i a bioquímica. Actualment, ja hi ha catorze estudis amb límit de places, si bé l'important increment d'alumnes en els últims dos cursos, unit a la retallada dels recursos econòmics, els obliguen a prendre aquesta mesura amb vista al curs 2011-2012.
Un imputat acusa Nadal i Flaquer de col·locar-lo en empreses properes a UM
Un militant de "tota la vida" d'Unió Mallorquina (UM), Antonio Baró, amb més de vint anys d'afiliació, apuntà ahir directament cap a l'expresident de la formació nacionalista Miquel Àngel Flaquer i l'exconseller de Turisme Miquel Nadal com els dirigents que el col·locaren en empreses audiovisuals suposadament afins a UM i per a les quals no va fer cap classe de feina. Baró, defensat pel misser Jaime Campaner, declarà en qualitat d'imputat en la peça separada del cas Maquillatge, en el qual s'investiga si UM posà en nòmina diverses persones de Vídeo U, Ambitt Digital i CLIMA, entre altres societats audiovisuals relacionades amb el partit, encara que en realitat treballaven per captar vots.Explicà que, tot i treballar per a CLIMA, després d'una gestió feta per Flaquer, "passava tots els matins al Consell de Mallorca" i que no es plantejà mai que la seva feina no tingués res a veure amb el Consorci d'Informàtica.
Rodríguez espera Bauzá
El president del PP de Palma, José María Rodríguez, manté un silenci prudent sobre si ell serà o no el candidat a Cort. Fa mesos que, més enllà d'algunes insinuacions, calla. Però per fer-ho tan sols espera el vistiplau del president del PP balear, José Ramón Bauzá. Amb tot, tenint en compte que és vera que Rodríguez té el suport d'una part important de la cúpula i de les bases del partit, també hi ha sectors que creuen que els podria perjudicar. I part d'aquesta oposició és dins mateix del grup municipal del PP de Palma. Rodríguez, doncs, no força la situació per no erosionar el president del partit just abans de les eleccions autonòmiques. El darrer exemple de la prudència del cap del PP a Palma es va poder escoltar ahir a migdia, en una entrevista a la COPE. Ni tan sols jugant a casa, entre tertulians que no aturaven d'afalagar-lo, va respondre si seria el candidat, o si creia que ell mateix seria el millor candidat possible. "El que vull és que el pròxim batle de Palma sigui del PP i m'estic dedicant a això en cos i ànima", es va limitar a dir. Va insistir, com ja fa setmanes que fa, que fins que no s'hagi enllestit el programa, el dia 2 de desembre, no abordaran la qüestió del candidat a batle.
Son Espases multiplica per cinc els pacients atesos al dia
El cronograma de trasllat a Son Espases avança sense aturall, tot i que el canvi definitiu s'hagi endarrerit al 19 de desembre. En són una bona mostra els més de 500 pacients que atén cada dia, a l'àrea de consultes externes. Quan obrí les portes per primer pic, el 15 de novembre passat, tan sols en rebia prop de 120. Això és a causa de la progressiva implantació de més serveis de consulta.
Impuls balear a la llei del cinema en català
El Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) té previst donar avui el vistiplau a una proposició de llei del cinema que obligui al fet que la meitat de les còpies de les pel·licules que es distribuexen a les Balears siguin en llengua catalana. La proposta, molt semblant a la llei ja aprovada a Catalunya, es discutirà en la reunió d'avui d'aquest òrgan assessor del Govern i, previsiblement, s'acordarà fer-la arribar als diferents partits perquè la trametin al Parlament balear. La proposta de llei preveu que quan s'estreni a les Illes Balears una obra cinematogràfica doblada o subtitulada amb més d'una còpia, les empreses distribuïdores "tinguin l'obligació de distribuir el 50 per cent de totes les còpies analògiques en llengua catalana. Les empreses exhibidores tindran la mateixa obligatorietat.
La UIB genera 3,7 euros per cada euro invertit
La Universitat de les Illes Balears (UIB) retorna a la societat 3,7 euros per cada euro que l'Administració inverteix en aquesta institució acadèmica. Així ho constata l'informe sobre La contribució socioeconòmica de la UIB, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Aquesta aportació indirecta a la societat balear s'entén des del moment que els individus més qualificats i amb feines més ben remunerades paguen més impostos, i aquest fet suposa que la recaptació de l'IRPF i l'IVA a les Illes es vegi incrementada en 228,47 milions d'euros anuals. Això representa 2,5 vegades el pressupost de la UIB i el 12% del total de la recaptació de tributs, de manera que d'aquí en surten els 3,7 € que tornen a la societat. Com explicà durant la presentació de les dades la rectora de la UIB, Montserrat Casas, "alguns rectors, cansats de sentir que les universitats només són una despesa, volíem saber si érem rendibles per a la societat". Cal pensar que facultats de València, Navarra i Castella-la Manxa també han elaborat aquest tipus d'estudi que, com precisà Casas, "posa en relleu que la despesa torna inversió i la inversió és rendible".
Vaga general a Portugal
Tres dels quatre milions de treballadors van seguir ahir la vaga general realitzada a Portugal en protesta per les mesures anticrisi del Govern socialista, segons les dades dels dos grans sindicats del país. En una roda de premsa conjunta, els líders de la Confederació General de Treballadors de Portugal (CGTP, comunista) i la Unió General de Treballadors (UGT, socialista) es van declarar molt satisfets per l'èxit de l'atur i la força que els dóna per reclamar millores socials i un canvi de política econòmica.
ZP es reuneix amb els grans per mobilitzar la inversió
El Govern central cerca mobilitzar la inversió privada i, per això, el president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha convocat una reunió per a dissabte a les 10.30 hores al palau de la Moncloa, amb els presidents o màxims responsables de les 30 primeres grans empreses espanyoles, entre les quals hi ha la cadena hotelera mallorquina Sol Meliá.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
Els recels no minven
La prima de risc o desconfiança dels mercats a invertir a Espanya es va mantenir ahir en màxims des de la creació de l'euro i l'interès del bonus espanyol a 10 anys va superar el 5%, nivell que no assolia des de juliol de 2002 i que obliga eal Tresor a assumir un major cost en emissions futures. El temor del contagi de la crisi d'Irlanda a altres països va fer que un dia més els inversors optassin per desprendre's de deute europeu, encara que després de l'obertura de Wall Street es van decantar per comprar accions al Vell Continent, el que va permetre el tancament a l'alça als principals parquets.
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
Ana María Matute, Premi Cervantes 2010
Ana María Matute culmina amb aquest guardó la seva extensa carrera literària. L'escriptora catalana Ana María Matute, de 85 anys, ha guanyat avui el Premi Cervantes 2010, el guardó més important de les lletres hispanes, que concedeix el Ministeri de Cultura en reconeixement al conjunt de l'obra d'un escriptor. El resultat d'aquest premi, que està dotat amb 125.000 euros, l'ha fet públic la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, després de la reunió que va mantenir el jurat, que ha explicat que s'han produït sis votacions i que en l'última s'ha aprovat el nom de Matute per majoria. Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925) ha estat una de les eternes candidates per a aquest prestigiós guardó. Premi Nacional de les Lletres i acadèmica de la Llengua, és considerada com una de les prosistes amb major capacitat de fabulació.
Cooperació en imatges
La imatge i el vídeo són els suports que ha escollit l'ONG Treball Solidari per presentar els seus deu anys de treball a l'Amèrica Central. Ho fan a través de l'exposició Centroamericando, gràcies a la càmera del fotògraf Pep Bonet, que per primera vegada treballa amb una organització no governamental de les Illes. Bonet acceptà l'encàrrec de Treball Solidari per mostrar els fruits de la cooperació internacional amb un viatge 'llampec' de tres setmanes. En aquest temps, el fotògraf recorregué des de les muntanyes de Nicaragua amb pagesos de patata fins a l'altiplà de Guatemala amb l'ètnica Mama, passant per la la costa del Carib d'Hondures, i el el riu salvadorenys de Lempa. Una travessia ben intensa a través del qual el reconegut fotògraf captà més de 15.000 imatges. Tot i això, Bonet reconeix que aquest no és el seu model de treball, ja que "sempre m'han interessat molt més els problemes que no les solucions, tal vegada perquè dels problemes en trec la inspiració", explicava ahir mentre afegia que el seus viatges sempre comporten més temps.
Nova etapa teatral a Ciutat
El Trui Teatre aterra en la vida cultural de Palma amb el propòsit de "completar l'oferta de la ciutat". "No volem convertir-nos en conpetència del que ja hi ha", assegura Miki Jaume, gerent del recinte. Malgrat que la cerimònia d'inauguració s'havia previst per al proper 1 de desembre, s'ha ajornat a dia 16 per tal de no coincidir amb l'homenatge al tennista Carles Moyà. Mentre arriba la gala, la direcció durà endavant la programació prevista, que inclou una actuació de Raimundo Amador i Cati Clavet el 3 de desembre i la representació del nou muntatge de Gabino Diego, que aterrarà al teatre de La Salle els dies 7 i 8. "En la gala d'inauguració volem exposar la filosofia d'aquest nou espai i les ganes que tenim que Mallorca l'aculli com a nova casa cultural", comenta Jaume. "Volem oferir molta varietat, però sempre dins un ventall d'espectacles moderns", hi afegeix. "Trui va començar l'any 1978 i es bolcà en el jazz, amb actuacions com les de Ray Charles, Ella Fitzgerald i B.B. King. Els estils i els artistes s'han anat ampliant i ara hi havia moltes ganes de tenir una sala que sigui la casa de tothom", declara.
Brindis per la Sibil·la
L'apocalipsi final que cada Nit de Nadal ens recorda la Sibil·la no acaba d'atemorir els ciutadans, tot i que en els nostres dies véngui de la mà de crisis econòmiques i finaceres. Així ho demostraren ahir de capvespre a la capella de la Misericòrida en l'acte de celebració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Un acte que malgrat la seva senzillesa congregà un nombrós públic, entre polítics, cantaires i ciutadans anònims, que es volgué afegir a la festa. El següent pas per a la internacionalització de la Sibil·la serà a Madrid, quan dijous que ve, dia 2 de desembre, mostrarà el seu cant al Reina Sofía.
El futbol de ca nostra
At. Balears El president de l'Atlètic Balears va confirmar ahir que el club està cercant reforços amb vista al mercat invernal. Fernando Crespí no vol córrer riscos i que passi el de fa dues temporades i està disposat a fer un esforç per ampliar les opcions de Gustavo Siviero.
El Palma Arena tindrà una pista nova a cost zero
El Palma Arena tindrà a la fi una pista de ciclisme com cal. Serà a partir del proper estiu que l'empresa que construí la primera, que no ha estat homolagada per la Unió Ciclista Internacional (UCI), hi acabi les feines de remodelació. El cost d'aquesta obra serà de zero euros, encara que, com molt bé va indicar el delegat de la Presidència per a l'Esport, Diego González, ja ha estat pagada per la Comunitat Autònoma (4 milions). González, que va comparèixer ahir en roda de premsa acompanyat pel gerent del Palma Arena, Guillem Bosch, i el seu director esportiu, Joan Llaneras, avançà que les obres podrien començar el proper mes de març i que seran a càrrec dels arquitectes García-Ruiz, els mateixos que acabaren la instal·lació. La Delegació de Presidència per a l'Esport ha remès un informe tècnic a la UCI, mitjançant la Federació de Ciclisme, per rebre'n el vistiplau i poder iniciar les tasques per obtenir l'homologació de l'organisme internacional.
Les expulsions de Ramos i d'Alonso, sota sospita
La UEFA decidirà si investiga les expulsions de Sergio Ramos i de Xabi Alonso de dimarts una vegada que rebi l'acta del col·legiat que arbitrà l'Ajax-Reial Madrid, segons informaren fonts de l'organisme continental.Les actes de l'àrbitre i del delegat del partit arriben a la UEFA en un termini de 48 hores un cop finalitzat el matx, i només amb aquests documents l'organisme pot sol·licitar al seu comitè disciplinari l'obertura d'una investigació.
Al Balears li toca remuntar (1-1)
Un Atlètic Balears amb molts jugadors poc habituals va empatar ahir a un gol davant el Sabadell, resultat que l'obliga a viatjar a terres catalanes amb la missió de capgirar l'eliminatòria de Copa Federació. Els de Siviero controlaren bé la primera hora de joc, però després se'ls va acabar la benzina, fet que aprofitaren els visitants per empatar, i fins i tot gaudir d'alguna ocasió per avançar.
El València fa els deures (6-1)
El València aconseguí l'objectiu de certificar el seu passaport per als vuitens de final de la Lliga de Campions de forma brillant, després de golejar per un contundent 6-1 el Bursaspor turc i de veure's afavorit per la victòria del Manchester United a Glasgow, davant del Rangers.
Webó: “Vull continuïtat”
El davanter del Reial Mallorca, Pierre Webó, fa honor al malnom de "lleó indomable" que reben els futbolistes del Camerun. El seu tarannà inconformista i lluitador li ha permès passar de ser un futbolista amb el cartell de transferible i ser el tercer o el quart davanter de la primera plantilla a principi de temporada, a guanyar-se la confiança del tècnic Michael Laudrup i fer freqüents les seves presències en l'onze titular vermell. Webó passa actualment per un dels moments més dolços des que arribà al club balear la temporada 2007/08, gràcies a la seva ratxa golejadora -ha marcat en tres dels quatre darrers partits. En les tres temporades anteriors a l'Illa, al camerunès li tocà viure a l'ombra de futbolistes com Dani Güiza i Aritz Aduriz, assumint un paper d'actor secundari dins l'equip. Emperò, aquesta temporada, als seus 28 anys i en plena maduresa futbolística, Webó vol ser un jugador important per al Reial Mallorca, i per poder explotar al màxim el seu futbol, demana tenir "continuïtat" en l'equip. A canvi, es compromet a donar el millor de si en cada partit i en cada entrenament. "Les coses han canviat en les darreres setmanes.
El Barça venç i serà primer del seu grup (0-3)
Amb una sublim lliçó d'Andrés Iniesta i amb Pedro Rodríguez com a estilet, el Barcelona golejà a domicili el Panathinaikos (0-3), la qual cosa li va valer la classificació, i com primer de grup, per als vuitens de final de la Lliga de Campions. El jugador manxec, que ahir va jugar en la seva posició natural d'interior per l'esquerra, va brillar en un gran nivell. Va intervenir en dos gols i es va convertir en l'ànima del Barcelona, que ahir recuperà Pedro Rodríguez com a golejador, ja que el de Tenerife va aconseguir dues dianes. El mèrit dels blaugrana és que va golejar un rival necessitat de sumar punts per no quedar fora d'Europa, però la superioritat del Barcelona fou incontestable i tornà a guanyar un partit com a visitant a Europa onze mesos després (1-2 Dinamo Kíev, desembre 2009). Al moix i al ratolí, un partit mil vegades repetit per al Barca, que va tornar a mesurar-se contra un equip ultradefensiu, que ho confià tot en una contra de seu únic punta, en aquest cas Djibril Cissé, un davanter que està en ratxa i que amb Jesualdo Ferreira ha estrenat capitania en detriment de Gilberto Silva. L'entrada d'Adriano i Mascherano en l'alineació foren les maniobres de Guardiola a la seva alineació pensant en el clàssic de dilluns que ve contra el Reial Madrid.
Nadal acarona les semifinals
El número u del món, el manacorí Rafel Nadal, vencé ahir en el seu segon partit a l'O2 Arena de Londres el serbi Novak Djokovic per 7-5 i 6-2, un resultat que el situa un passa més a prop de les semifinals d'aquest "torneig de Mestres", una fase que no ha assolit des de 2007. El mallorquí, guanyador aquesta temporada de tres Grand Slam, necessità una hora i cinquanta-un minuts per infligir la segona derrota de l'any al balcànic, després de l'acarnissada lluita que va haver d'afrontar en la final de Nova York per aconseguir el primer títol en l'Obert dels Estats Units, el 13 de setembre passat. El primer set començà amb una exhibició de Djokovic amb el servei, que li permeté guanyar-ne els dos primers jocs en blanc, i ho tornà a repetir en el novè.
Frustrat el cara a cara, tots els candidats apunten ara contra Mas
Descartat el "cara a cara" entre Artur Mas i José Montilla, tots els candidats han situat al centre de la diana de les seves crítiques el presidenciable de CiU, favorit en els sondejos quatre dies abans de les elecions catalanes i que ahir s'oferí per ajudar a generar confiança davant els mercats internacionals. El candidat nacionalista suggerí que la formació d'un Govern català fort de CiU crearia "confiança" en l'Estat espanyol i podria ajudar a dissipar el temor que l'economia portuguesa i, sobretot, l'espanyola no acabin intervingudes com la grega i la irlandesa. Així mateix, oferí al PSC un front comú a Catalunya que doni prioritat al desenvolupament econòmic davant les "rigideses" ecologistes que pretenguin detenir l'execució de projectes concrets, en referència principal a un dels socis del tripartit, ICV-EUiA. Hores després, en el míting que tancava la jornada d'ahir per CiU, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, assegurà que el tàndem que forma amb Mas es "imbatible". A més, davant un auditori de 1.400 persones a Girona, Duran comparà Mas amb Guardiola i Montilla amb Mourinho.
Moren els miners de Nova Zelanda després d'una segona explosió
Les autoritats de Nova Zelanda han confirmat avui la mort de 29 miners després d'una segona explosió de gas metà a la galeria on romanien atrapats des de fa sis dies. "No hi ha hagut supervivents després d'un nou esclat sota terra", ha anunciat el responsable policial dels equips de rescat, Gary Knowles. Després de conèixer la notícia, desenes de famílies han abandonat plorant la sala de premsa, i alguns han escridassat contra la Policia per haver-se negat a baixar al pou per salvar els seus éssers estimats, segons testimonis directes. Knowles ha indicat que l'explosió ha tingut lloc a les 14.37 hora local (3.37 GMT): "En aquell moment jo mateix estava a prop de l'entrada de la mina, i el soroll va ser impressionant, igual de potent que la primera." A partir d'ara, l'operació de salvament ha passat a la fase de recuperació dels 29 cadàvers.
EUA desplega portaavions a les costes coreanes
Els EUA posen rumb cap a la mar Groga. Un portaavions nord-americà partí ahir cap a la península coreana, un dia després que Corea del Nord atacàs amb foc d'artilleria una illa sud-coreana. El portaavions nuclear USS George Washington, que transporta 75 avions i té una tripulació de més de 6.000 persones, abandonà la base naval al sud de Tòquio i s'unirà als exercicis conjunts amb Corea del Sud el proper diumenge. "Aquest exercici és de naturalesa defensiva", va dir el comandant de la força nord-americana a Corea en un comunicat. Els exercicis militars, que ja estaven planejats, s'han anunciat en plena crisi, després d'una conversa telefònica entre el president dels Estats Units, Barack Obama, i el de Corea del Sud, Lee Myung-bak, en la qual van reafirmar la seva aliança i condemna a l'atac nord-coreà.La Xina, però, no veu amb bons ulls la presència dels nord-americas davant les costes coreanes. Les dues Corea, al llindar del conflicte bèl·lic
La Policia mata dotze narcotraficants de les faveles
Almenys dotze presumptes narcotraficants van morir ahir en les operacions desplegades per la Policia de Rio de Janeiro contra els grups criminals que sembren el pànic en la ciutat més emblemàtica del Brasil, amb atacs que van deixar 16 vehicles incendiats.
Supernoves extragalàctiques
L'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) ha descobert en menys de 9 mesos 12 supernoves extragalàctiques, algunes de les quals es troben a una distància de 700 milions d'anys llum de la nostra galàxia. Aquests són els objectes estel·lars que exploten amb més energia i brillantor, fins al punt que assoleixen en poc temps els 6 mil milions d'estels junts i arriben a igualar la llentor del nucli de la pròpia galàxia.
Tramvia i Platja
Amb cada iniciativasempre m'ha agradat pensarque qui vol paralitzarha d'oferir alternativa.Del tramvia, obra viva,l'oposició diu que no;i volen la dimissiópel no a un altre projecte.O el consens és un defecte,o el defecte és la intenció?
No vagi per dit
Comentaris sobre ZapateroEntre els socialistes balears es comenta cada cop amb més força que quan arribin les eleccions autonòmiques i locals del pròxim maig, Zapatero ja haurà deixat clar que no es tornarà a presentar com a candidat a la...
Forans d'on?
Han tornat a passar els quinze dies. I tornam a ser aquí, enfrontades les dues Corea. Irlanda ens arrossega econòmicament. Els europeus no saben què pot passar amb l'euro i amb tot i això jo me sent al marge d'aquest món que pareix virtual, tantes vegades. El...
Arriba massa tard
Iniciatives com la llei del cinema haurien tengut un notable efecte de mobilització si s'haguessin impulsat a principi de legislatura. Hauria suposat un gran element de debat al voltant de la defensa del català a les Balears i hagués posat tothom en el seu lloc...
Herois cada capvespre
S'ha parlat molt de la dificultat d'omplir les hores de la programació televisiva, una dificultat sisífica (dura, i diària), però en cap altre moment del dia es comprova millor com als horabaixes. M'ho dic cada tarda, i dimarts, per exemple, veient José Antonio San José omplint...
El déu Cronos
Cada dia que passa sense que el repentinat Bauzá accepti públicament la supremacia absoluta de Rodríguez a Palma és un esglaó més en l'encimbellada de l'alacantí. Com més amunt, més vessa fa davallar i el totpoderós cap del PP de Ciutat no pateix mal...
ZP i els empresaris
Zapatero ha ideat un nou cop d'imatge per intentar recuperar el pols de la conducció econòmica. Ha citat trenta destacats empresaris perquè li expliquin quines solucions veuen per sortir del pou, inclòs el mallorquí Sebastià Escarrer. La decisio en si ja és...
Tribut a Manuel de Pedrolo
Som a mitjans de la dècada dels 80, un al·lot de 14 anys espera per agafar l'autobús que l'ha de dur a Son Sardina de l'empresa privada Cloquell a la parada situada al començament del carrer 31 de Desembre de Palma.Just un minut abans ha entrat al quiosc que...
Barrera o pont
Les llengües són molt més que codis de comunicació. Quan la llengua d'una comunitat desapareix és senyal que també ho fan molts altres components de la seva identitat. No desapareixen les llengües dels qui tenen plena sobirania, sinó que, quan passa, sempre...
Sobre novel·la històrica (1926)
"Segons la meva opinió, ja expressada altres vegades, un autor de novel·les no és un historiador, ni com a tal pot esser considerat, encara que les seves pàgines continguin més veraç història de determinada època i dels particulars personatges, que la ja...
Gestos i feina quotidiana
La fotografia que il·lustrava ahir la reunió del Consell Social de la Llengua, presidit per Francesc Antich, tenia aquesta solemnitat patriòtica que acompanya els gestos en moments de greu perill per a la nació. Als mals auguris introduïts pel PP amb vista...
De Càndida Pérez a Pilar Alonso
L'olotina Càndida Pérez (1893-1989) va ésser cantat de cuplets, però en el camp on realment va reeixir va ésser en el de la composició. En va compondre infinitat, entre els quals n'hi ha de tant coneguts com La Marieta de l'ull viu i Les Caramelles. Tot i la fama de...
Sexe polític
Jim Morrison va pujar a l'escenari i va ensenyar el penis a la concurrència. Florida, 1969. Morrison, el cantant de The Doors, en primer lloc va sermonejar els joves que havien acudit al concert per escoltar-lo, i després de dir-los que tot això del moviment juvenil...
Cartes al director
Cartes dels lectors
La grua no es paga amb targetaCap de setmana. El cotxe no hi és. Un lladre? La grua. Contents. Dipòsit de vehicles. Anem-hi. On diu que és això? Ah, camí de Jesús, davant del psiquiàtric. Caminem, idò, perquè els diumenges no hi va el bus. Alegria. Plou. Cerquem cartells. Fosqueja. Indicacions? Res. Arribem a la rotonda. Ens devem haver passat. Gust. Ah, un paper! Din A4 i encarat per als que baixen de la via de cintura (amb cotxe?).