Stop: Espanya podrà limitar l'entrada de romanesos fins al 2013
El comissari europeu d'Ocupació, László Andor, ha indicat que aquesta decisió ha pres per "una situació realment específica a Espanya". Foto: Efe. La Comissió Europea permetrà que Espanya restringeixi l'entrada de treballadors romanesos fins a final de 2012, després de tenir en compte la "situació dramàtica" que travessa el mercat laboral espanyol. Així, l'Executiu comunitari dóna llum verda a la petició realitzada pel Govern espanyol el 28 de juliol passat, en la qual detallava les restriccions temporals que pensava aplicar als treballadors d'origen romanès. La Comissió permetrà que Espanya pugui aplicar fins al 31 de desembre de 2012 les restriccions esmentades, consistents a tornar a requerir permisos de treball als ciutadans romanesos que vulguin venir a fer feina a l'Estat. Brussel·les ha tingut en compte la difícil situació econòmica que travessa Espanya.
La UE lloa el pla d'austeritat italià, que no agrada gens a oposició, sindicats ni patronal
El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, lloà ahir les "rigoroses" mesures financeres adoptades per l'Executiu del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, en el marc d'un nou pla d'ajust. "Don ple suport, i la salud, a la política econòmica oportuna i rigorosa" impulsada pel Govern de Roma, assenyalà Van Rompuy. "Aquestes disposicions aprovades són crucialment importants no tan sols per a Itàlia, sinó per a tota l'Eurozona", indicà.
Barroso considera que la UE sortirà de la crisi econòmica més enfortida
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha assenyalat avui que la Unió Europea (UE) sortirà enfortida de la crisi i ha apostat per la fortalesa de l'euro, enmig del temor que es desencadeni una nova recessió. L'Íbex s'enfonsa per la por d'una altra recessió
Brussel·les proposa facilitar la reintroducció de controls fronterers dins la UE
La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres facilitar la introducció temporal de controls fronterers a l'UE en circumstàncies excepcionals, com ho són fluxes massius d'immigrants irregulars. L'Executiu comunitari cedeix així a les pretensions d'Itàlia i especialment de França, que havien reclamat poder restringir el lliure moviment de persones en cas de crisis migratòries.
Teresa Riera destaca els reptes de la política energètica
L'eurodiputada socialista Teresa Riera ha defensat que les illes europees presenten unes característiques geogràfiques específiques que han de ser tingudes en compte a l'hora d'implementar la política energètica europea, després de la firma a Brussel·les del "Pacte de les Illes". Dotze territoris insulars de la Unió Europea (UE), entre aquests les Balears i les Canàries, van firmar ahir aquest pacte per millorar l'eficiència energètica, reduir l'emissió de gasos contaminants i potenciar les energies renovables.
La UE rebutja la petició d'Itàlia de repartir els immigrants de Tunísia
Els titulars d'Interior de la UE rebutjaren ahir la petició d'Itàlia d'activar una directiva que donaria protecció temporal als prop de 22.000 immigrants desplaças del nord de l'Àfrica des de l'inici de les revoltes i que en facilitaria, a més, la mobilitat per la Unió. Per contra, els ministres varen suggerir a Roma que els repatrïi als països d'origen.
La UE aprova el segon tram del rescat a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.
L'Estat acull el doble d'immigrants que la UE
En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).
UM demana que les illes de la UE no es vegin afectades per la taxa aèria alemanya
Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.
L'Estat acaba el 2010 a la coa del creixement econòmic de la UE
En el tercer trimestre de 2010 la taxa de creixement interanual de l'Estat espanyol va ser del 0,6%. Es tracta de l'increment més petit de tots els països de la Unió Europea que acabaren l'any en positiu, segons dades de l'Eurostat, l'oficina estadística de la UE, publicades ahir. Amb relació al trimestre anterior, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya va ser del 0,2%.
Itàlia tem l'arribada de 300.000 immigrants a Europa quan caigui Gadafi
El ministre d'Assumptes Exteriors italià, Franco Frattini, ha declarat que el Govern italià "tem" l'arribada de 300.000 immigrants a les costes europees quan "caigui el règim de Líbia" del coronel Muamar Gadafi, i ha insistit que "és impossible imaginar-se un futur després de Gadafi".
Gaddafi mira de negociar davant el setge
Les forces del líder libi, Moammar el Gaddafi, per mantenir-se en el poder es troben al límit. L'ordre que el dictador va emetre al responsable dels serveis secrets a l'exterior, Buzid Durda, per dialogar amb els dirigents rebels de la part oriental del país, en són la prova. Segons un corresponsal de la cadena qatariana Al Jazeera, Gaddafi ha intentat obrir canals de contacte amb els caps de les tribus, però aquests han rebutjat negociar-hi.Malgrat els intents d'obrir un diàleg amb l'oposició, Gaddafi no cessa en el seu intent per recuperar el control del país, motiu pel qual envià ahir dos helicòpters de les seves forces lleials a la tercera ciutat de Líbia, Misrata (a uns 200 quilòmetres a l'est de Trípoli), per intentar realitzar-hi bombardejos. Tot i això, els rebels van fer caure els aparells, segons testimonis citats per Al Arabiya, que afirmen que la localitat està sota control rebel. Els dos aparells -no hi va haver víctimes- pretenien bombardejar la seu de la ràdio local, utilitzada pels rebels per difondre missatges d'ànim a la població i contra Gaddafi.
La benzina, pels niguls
Els preus del combustible han augmentat amb molt poc temps de reacció per als consumidors. La benzina ha marcat aquesta setmana un nou màxim a l'Estat espanyol i ha superat els 1,3 euros de mitjana per litre, en un context d'escalada de preus del petroli per la tensió a Líbia. Segons dades del Butlletí Petrolier de la UE, el preu mitjà del litre de benzina ha pujat un 1,79% en la darrera setmana, fins als 1,308 euros per litre, després d'haver igualat fa set dies el nivell rècord de principi d'any. Amb aquest preu, omplir un dipòsit de benzina d'un cotxe (50 litres de mitjana) costa 65,4 euros de mitjana, 10 euros més que fa un any. Quant al gasoil, ha augmentat un 1,6% en una setmana, fins a situar-se en 1,267 euros de mitjana per litre, i omplir aquest dipòsit de 50 litres és gairebé 13 euros més car que fa un any.
La UE defensa un posicionament comú contra el règim de Gaddafi
La majoria de ministres d'Assumptes Exteriors de la UE ha defensat "la unitat" dins els Vint-i-set contra el règim de Muamar Gaddafi i han insistit que la Lliga Àrab manté el seu suport a la intervenció d'una coalició de països a Líbia per fer complir la resolució 1.973 del Consell de Seguretat de l'ONU, una cosa que ha posat en dubte Alemanya.
Els britànics donen per destruïda l'aviació de Gaddafi
El comandant de la Reial Força Aèria britànica (RAF) Greg Bagwell va dir ahir que l'aviació de Moammar al-Gaddafi està destruïda i que la coalició internacional patrulla "gairebé amb total impunitat" per l'espai aeri de Líbia. En declaracions als mitjans britànics, el vicemariscal de l'aire assegurà que els avions aliats "han destruït la major part de la força aèria" del dictador libi, la qual, segons advertí, ha deixat d'existir com a força de combat. "Ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa integrat i les seves xarxes de comandament i control estan seriosament danyats, fins al punt que podem operar amb gairebé total impunitat a Líbia", declarà.
El rescat de Portugal pot costar 75.000 milions
La Unió Europea no descarta que Portugal necessiti en les pròximes setmanes un rescat de 75.000 milions d'euros per fer front a la crisi de deute, agreujada després de la dimissió del primer ministre, José Sócrates. A canvi, exigeix al futur Executiu que assumeixi i posi en pràctica els ajusts i les reformes que havia promès Sócrates per calmar els mercats. La crisi política que acosta Portugal al rescat dominà ahir la cimera de caps d'estat i de Govern que té lloc a Brussel·les des d'ahir fins avui. Sócrates va dimitir després que el Parlament portuguès rebutjàs el seu darrer programa d'austeritat, que disposa de l'aval de la UE, amb els vots en contra del principal partit de l'oposició, els conservadors de Pedro Passos Coelho. Una de les conseqüències fou la rebaixa de la nota del país per part de l'agència de qualificació Fitch en dos nivells, d'A+ a A-.
La UE proposa ciutats fora cotxes de benzina o dièsel l'any 2050
La Comissió Europea es marcà ahir com a objectiu que no circulin cotxes de benzina o dièsel dins les ciutats europees el 2050. Aquests hauran de ser substituïts progressivament, segons Brussel·les, per vehicles elèctrics, vehicles amb motor d'hidrogen, vehicles híbrids, pel transport públic, per la bicicleta i pel fet d'anar a peu. Per accelerar aquesta transició, l'Executiu comunitari proposarà en els pròxims mesos un sistema comú per a les ciutats que vulguin introduir peatges urbans, com el que ja hi ha per exemple a Londres a fi de reduir-hi la congestió.
Portugal sol·licita el rescat financer a la Unió Europea
Portugal va enviar ahir a la Comissió Europea una petició d'ajut econòmic per superar la greu situació financera del país, va anunciar el primer ministre dimissionari portuguès, el socialista José Sócrates. En un missatge al país, el primer ministre recordà que intentà evitar fins al final aquesta decisió, però ha hagut de prendre-la perquè l'agreujament de la crisi financera ha tornat una "amenaça per a l'economia del país". Sócrates va tornar a responsabilitzar de la necessitat de demanar ajuda el rebuig de l'oposició al seu quart pla d'ajustament econòmic. Salgado descarta "absolutament" que Espanya segueixi els passos de Portugal
Salgado descarta “absolutament” que Espanya segueixi els passos de Portugal
La vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, ha descartat avui "absolutament" que Espanya segueixi els passos de Portugal i hagi de recórrer als ajuts financers de la Unió Europea.
El rescat econòmic de Portugal pot arribar als 90 mil milions d'euros
La noticia del rescat de Portugal arribà ahir a tots els racons del país. Els ministres d'Economia de la UE examinaran avui en la reunió informal que duen a terme a Budapest la sol·licitud de rescat que presentà ahir oficialment Portugal per fer front a la greu situació financera. Els Vint-i-set començaran a discutir el volum de l'ajuda, que podria rondar entre els 75.000 i els 90.000 milions d'euros, i el programa d'ajust que s'exigirà a canvi a Lisboa, que probablement es basarà en el que va rebutjar el Parlament portuguès i va desencadenar la dimissió del premier, José Sócrates. Portugal es convertirà així en el tercer país de l'eurozona rescatat, després de Grècia (que ha rebut 110.000 milions d'euros) i Irlanda (85.000 milions). Tant la Comissió Europea com l'OCDE van descartar ahir que la crisi lusitana es contagiï a l'Estat espanyol. Portugal sol·licita el rescat financer a la Unió Europea
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent