La UE acorda que els bancs privats participin en futurs rescats

Els ministres d'Economia de l'eurozona van arribar ahir a un acord per crear un fons de rescat permanent per a després del 2013 que preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de manera automàtica quan calgui assistir financerament algun país.
Amb aquesta "resposta sistèmica" a la crisi de deute que viu l'eurozona, els responsables europeus pretenen frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Les negociacions es van accelerar després de l'acord tancat per Alemanya i França sobre el funcionament d'aquest mecanisme permanent, que substituirà el fons de 750.000 milions creat el maig a fi d'assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute.
El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de manera sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats. El compromís s'ha aconseguit després d'una sèrie de contactes entre Merkel; el president francès, Nicolas Sarkozy; el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso; el de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, i el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet. Després de l'acord entre París i Berlín, l'Executiu comunitari presentà als ministres d'Economia de la UE una proposta de compromís sobre el mecanisme permanent que preveu la participació del sector privat "cas per cas" i de manera consensuada.
Per altra banda, els Vint-i-set també van tancar ahir el pla de rescat de 85.000 milions d'euros per a Irlanda, que els haurà de tornar a un interès variable del 5,8%. El rescat s'activarà en la pròxima reunió de ministres d'Economia de la UE, que es durà a terme els dies 6 i 7 de desembre.
Del total de l'ajuda, 50.000 milions es destinaran a atendre les necessitats de finançament del Govern de Dublín, mentre que els 35.000 milions restants es concentraran en el sector financer. A més, 22.500 milions els aportarà l'FMI i una quantitat equivalent, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera. Uns altres 22.500 milions vindran del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, i de préstecs bilaterals del Regne Unit, Suècia i Dinamarca. Irlanda hi aportarà 17.500 milions del seu propi fons de pensions.