La Federació de Mercats Permanents de Mallorca s'adhereix a la patronal Pimeco
La Federació de Mercats Permanents de Mallorca s'ha adherit aquest dijous a la Patronal
Pagesos critiquen que se suspengui l'activitat dels mercats i no de les grans superfícies
Unió de Pagesos ha considerat «contradictori»...
Les Balears comptaran aquest any amb 192 fires, 143 mercats setmanals i 81 mercats estacionals
Els municipis de Balears celebraran al llarg de 2019 un total de...
Cort estudia amb els mercats la manera de millorar la recollida de fems i residus
L’Ajuntament de Palma vol millorar la recollida de residus. Representants del departament de Sanitat de Consum i d’Emaya han mantingut reunions al llarg de la setmana amb els representants dels mercats municipals de Palma per estudiar la millora de l’eficiència del triatge i recollida de fems en aquests centres.
Llistes d’espera als mercats de segona mà
Els mercadets d'encants o de segona mà han estat des de sempre un indret on trobar objectes i detalls que difícilment es podien aconseguir en un altre lloc. Però l'inici i la consolidació de la crisi econòmica que començà el 2008 ha donat un canvi de sentit en aquests indrets, que encara mantenen, malgrat tot, l'essència inicial. L'afluència de públic és major, com també ho és la de venedors. A Mallorca, i en concret a la Part Forana, els diumenges hi ha dos polígons que cobren vida, i això és un fet inusual en un dia festiu.
rescat europeu a la banca espanyola
El president afirma que Balears no necessita 'a dia d'avui' cap ajuda financera
'Cada territori segueix el seu full de ruta', ha indicat el president Bauzá. Foto: Arxiu. El president de les Balears, José Ramón Bauzá, ha tornat a reiterar amb rotunditat que la comunitat no demanarà el rescat financer a l'Estat perquè "avui no ho necessita". En ocasió d'un acte a la Universitat balear, el mandatari autonòmic ha assenyalat als periodistes que aquesta pregunta "no és nova i la resposta tampoc ho serà", en al·lusió a què fa uns dies ja va dir que Balears no realitzarà aquesta petició al Govern central. Seguint el fil d'aquest tema, el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha descartat avui a Madrid la possibilitat que Espanya hagi de rebre un rescat total, malgrat que la prima de risc hagi superat aquest mateix matí la cota històrica dels 640 punts bàsics, amb una rendibilitat per sobre del 7,5%.
La prima de risc baixa fins als 441 punts al tancament del mercat
El diferencial entre el deute espanyol i l'alemany s'ha estret al tancament del mercat fins als 441 punts bàsics, davant els 460 punts d'ahir, animat fonamentalment per les noves compres del Banc Central Europeu.
Al límit del rescat
La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha descartat la possibilitat d'un rescat per a Espanya. Foto: Reuters. La intervenció del Banc Central Europeu (BCE) va permetre relaxar la pressió dels mercats sobre el deute espanyol, que durant la jornada d'ahir es va apropar als 500 punts bàsics, encara que va tancar en els 463 punts, el mateix nivell que ahir. La desconfiança que hi ha als mercats obligà, a més, el Tresor a elevar ahir al màxim dels darrers 14 anys, el 7%, l'interès oferit per col·locar uns 3.500 milions d'euros en obligacions a deu anys. Mai abans des de l'arribada de l'Euro no s'havia vist una rendibilitat tan alta. De fet, per trobar una xifra similar, caldria remuntar-se a 1997. Fou després de l'operació efectuada pel Tresor quan la prima de risc espanyola es disparà fins als 499 punts bàsics. Al tancament, la rendibilitat del bo espanyol -amb el qual es mesura el diferencial amb el bo alemany- tancà en el 6,49%, per sobre del 6,41% del dia anterior. El número d'empreses dissoltes creix un 20% interanual el setembre a les Illes
Obama: 'el problema en la crisi del deute europeu és polític, no tècnic'
La crisi del deute a Europa "és un problema de voluntat política, no tècnica", ha afirmat avui el president d'EUA, Barack Obama, en una roda de premsa conjunta amb la primera ministra australiana. Obama indica que, fins el moment, els països europeus "han fet progressos" però va afegir que la Unió Europea (UE) ha de deixar clar que està decidida a "recolzar el projecte europeu". Fins que això no succeeixi "estaré molt preocupat avui, demà, la setmana pròxima i més enllà", va dir, i els mercats continuaran donant els ensurts dels últims dies. El president americà insistí que Europa necessita "un pla i una estructura concreta que enviï als mercats el senyal clar que està disposada a fer el necessari".
Itàlia, en zona de rescat
La prima de risc d'Itàlia, que es mesura amb el diferencial entre el bo nacional a deu anys i l'alemany del mateix termini, tancà ahir amb 551 punts bàsics, de manera que superà la franja dels 500 punts que en altres països com Grècia, Portugal i Irlanda desencadenà el rescat financer per part de la UE. Així mateix, el rendiment exigit als seus bons se situà en el 7,23%, una situació que fou qualificada de "dramàtica" pel comissari europeu econòmic, Olli Rehn. Però malgrat la situació extrema que viu Itàlia, els països de l'eurozona no tenen previst prestar-li assistència financera. El motiu principal és que "no hi ha bastants doblers" en el fons de rescat de la UE per cobrir les necessitats del país. Dels 440 mil milions d'euros teòricament disponibles, només en queden al voltant de 250 mil milions, si es descompten els fons compromesos per a Portugal, Irlanda i el segon rescat grec.
Itàlia desmenteix que l'FMI i la CE passaran a controlar les seves reformes
Itàlia ha desmentit que existeixi un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per supervisar les reformes econòmiques de l'Executiu i ha assegurat que tan sols demanarà "consell" a l'FMI sobre l'aplicació de les mesures requerides per la Unió Europea al primer ministre italià, Silvio Berlusconi durant l'últim Consell Europeu, segons han assegurat fonts oficials de l'Executiu italià al diari 'La República'.
Rebaixa massiva de la nota a la banca espanyola
Les agències de mesurament de riscs Standard & Poor's (S&P) i Fitch van rebaixar ahir un esglaó la qualificació del deute a llarg termini de diversos bancs i caixes espanyoles. D'acord amb sengles comunicats d'aquestes empreses, SP retallà la nota de Banco Santander, el BBVA, Bankinter, Banc Sabadell, Ibercaja, BBK i Kutxa, i la patronal de les caixes (CECA). Per part seva, Fitch decidí degradar la qualitat del deute de Banco Santander, Banesto, BBVA, Caixabank, Banco Popular i Banc Sabadell. S&P indicà que manté en perspectiva negativa totes aquestes entitats, perquè l'agència tem que l'economia espanyola es deteriori més del que ells ja calculen. Mentrestant, Fitch va justificar la rebaixa d'aquests bancs a la retallada de la nota del deute sobirà espanyol emprès divendres passat. Segons Fitch, la puntuació de Banco Santander i Banesto passa d'AA a AA-; la de BBVA, d'AA- a A+; Caixabank descendeix d'A+ a A, i Banc Popular i Banc Sabadell baixen d'A- a BBB+.
La Guàrdia Civil deté 26 implicats en la venda de roba falsificada
La Guàrdia Civil, en el marc de l'operació Mirall, ha detingut un total de 26 persones que estan acusats de vendre roba de marca falsificada en els mercats setmanals de Campos i Santanyí, i també en una botiga clandestina que es troba a la Colònia de Sant Jordi. Recentment, els representants legals de les conegudes marques de moda Louis Vuitton, Carolina Herrera, Burberry i Diesel varen presentar una denúncia davant la Comandància de la Guàrdia Civil per un delicte contra la propietat intel·lectual.
Els recels no minven
La prima de risc o desconfiança dels mercats a invertir a Espanya es va mantenir ahir en màxims des de la creació de l'euro i l'interès del bonus espanyol a 10 anys va superar el 5%, nivell que no assolia des de juliol de 2002 i que obliga eal Tresor a assumir un major cost en emissions futures. El temor del contagi de la crisi d'Irlanda a altres països va fer que un dia més els inversors optassin per desprendre's de deute europeu, encara que després de l'obertura de Wall Street es van decantar per comprar accions al Vell Continent, el que va permetre el tancament a l'alça als principals parquets.
Zapatero assegura que no hi ha a l'horitzó noves mesures d'ajust
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui que "no hi ha cap previsió en l'horitzó d'haver de fer noves mesures d'ajust", encara que ha deixat clar que ara que Espanya ha recuperat la confiança dels mercats "no abaixarà la guàrdia". En roda de premsa a Pequín en acabar una reunió amb inversors xinesos, Zapatero ha destacat que "Espanya ha fet els deures" amb les seves mesures de consolidació fiscal i amb les reformes, ha garantit que complirà la previsió de dèficit i ha assenyalat que la seva economia anirà creixent progressivament, encara que "costarà més" recuperar l'ocupació.
Dilluns negre a les borses amb el deute al màxim
La jornada d'ahir als mercats espanyols pot qualificar-se com a nefasta. Les males notícies procedents d'Itàlia i el temor que els seus bancs no superin els test d'estrès pesaren sobre el selectiu espanyol, que va perdre un 2,69%, fins els 9.670,6 punts, la segona caiguda més grossa de l'any. En la jornada tots els valors de l'Íbex 35 varen entrar en nombres vermells, després de marcar fins a un mínim de 9.588 punts, que després es va remuntar abans del tancament de la sessió. La situació a Itàlia també perjudicà la prima de risc a l'Estat espanyol, que escalà fins a un màxim històric de 340 tancà amb 335 punts bàsics, la qual cosa suposà que la rendibilitat dels bons espanyols a deu anys se situï per sobre del 6%.
Zapatero demana una resposta «ferma, articulada, clara i ràpida» a Europa
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha demanat una resposta europea «ferma, articulada, clara i ràpida» davant de l'augment de la desconfiança en els mercats durant els últims dies, i ha garantit el «suport» d'Espanya al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, per afrontar aquesta situació. Acabada la reunió, Van Rompuy ha aplaudit les mesures posades en marxa en els últims mesos per part del govern espanyol.
Nou mínim de l'Íbex
La borsa espanyola va viure ahir una altra jornada de nombres vermells, que va dur l'Íbex 35 a perdre els 8.000 punts, arrossegada per la crisi del deute i el temor d'una nova recessió global, la segona en dos anys. Al tancament del mercat continu, i amb Wall Street immers també en una tendència a la baixa, l'Íbex 35 va caure un 1,61 per cent fins als 7.936,40 punts, nivell desconegut des de final de març de 2009, quan la borsa de Madrid hi va deixar un 1,63% fins als 802,23 punts. Les pèrdues acumulades de l'Íbex enguany creixen fins al 19,50 per cent, si bé en només tres dies hi ha deixat un 9,7 per cent. A Europa, les principals places financeres varen viure una tònica similar, ja que Frankfurt va perdre un 1 per cent i París, un 1,13%.
L'Ibex-35 apuja un 2,5% en l'obertura d'avui i recupera els 8.000 punts
El parquet madrileny ha obert la sessió d'aquest dimecres amb una apujada del 2,5% que ha duit el selectiu a situar-se en la cota dels 8.140,1 punts, amb tots els valors en 'verd', després de marcar aquest dimarts el nivell més baix des del març del 2009.
Més liquiditat per als bancs
El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va acordar realitzar dues subhastes extraordinàries de liquiditat a llarg termini enguany i reactivar el seu programa de compra de bons garantits emesos pels bancs de l'eurozona. Així mateix, va decidir "per consens" mantenir estable els tipus d'interès en l'1,5%, malgrat haver-ne valorat "els pros i els contres d'una rebaixa" en la darrera reunió presidida per Jean Claude Trichet, el mandat del qual, després de vuit anys al capdavant de l'entitat, expira el pròxim 31 d'octubre. El banquer francès va explicar que aquesta bateria de mesures van ser aprovades per consens.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic