Mas planteja una consulta en quatre anys i un Estat català dins la UE
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dimecres que en els pròxims quatre anys, en la pròxima legislatura, hi hagi una consulta popular sobre l'autodeterminació catalana, i ha insistit en la seva defensa que Catalunya es doti d'un Estat propi dins la UE i de l'euro, amb "ponts" amb la resta d'Espanya.
Rajoy descarta apujar l'IVA i l'IRPF en els comptes de 2013
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha descartat la possibilitat que el seu Executiu torni a pujar l'IVA i l'IRPF en el Pressupost de l'any 2013, i ha confiat en no haver de prendre mesures "tan dures" com les dels primers mesos de la legislatura per complir amb el dèficit.
574: nou rècord històric de la prima de risc
La prima de risc oferta pels bons espanyols a deu anys respecte als alemanys ha assolit al tancament de la jornada els 574 punts, tot i que en alguns moments de la jornada ha arribat a col·locar-se als 588, un rècord històric des de la introducció de l'euro.
Salut tancarà el 2011 amb un deute acumulat de 550 milions d'euros
L'IB-Salut tancarà el 2011 amb un deute acumulat de 550 milions d'euros i amb una despesa anual de 1.371 milions d'euros, 41 milions menys (2,9%) que el previst a inicis d'aquest any.
El BCE reparteix el rècord de 489.190,75 milions a tres anys entre 523 bancs europeus
El Banc Central Europeu (BCE) ha adjudicat un total de 489.190,75 milions d'euros a un tipus fix de l'1% en la primera subhasta de liquiditat amb venciment a tres anys celebrada per la institució, que ha comptat amb la participació de 523 entitats del continent, segons ha informat l'entitat presidida per Mario Draghi.
Moody's manté la seva intenció de revisar la qualificació del deute de la UE
L'agència de qualificació creditícia Moody's ha anunciat aquest dilluns que manté la seva intenció de revisar la qualificació del deute sobirà de tots els països de la Unió Europea (UE) durant el primer quadrimestre de 2012, malgrat els acords assolits en la cimera de Brussel·les de divendres passat.
Els líders europeus avancen sense el Regne Unit amb un nou Tractat de disciplina fiscal
Els líders europeus han acordat aquest divendres avançar sense el Regne Unit en un nou Tractat intergovernamental per endurir la disciplina fiscal l'objectiu de la qual és recuperar la confiança dels mercats a l'eurozona i frenar així la crisi de deute. El primer ministre britànic, David Cameron, s'ha quedat aïllat després de vetar una reforma a 27 del Tractat perquè la resta de socis rebutjaven la seva exigència de garanties per eximir la City de Londres de la regulació financera de la UE. Després d'alguns dubtes inicials d'Hongria, la República Txeca i Suècia, tots els Estats membres de la UE, tret del Regne Unit, han expressat la seva disposició a afegir-se al nou Tractat després de consultar amb els seus respectius parlaments.
Merkel i Sarkozy es reuneixen per la unió fiscal de la UE
La canceller alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolás Sarkozy, es reuniran aquest dilluns a París tractar d'acordar les condicions de la unió fiscal en la que Merkel té dipositades totes les seves esperances per a l'estabilització de la zona euro. El document resultant serà presentat als altres socis europeus al final de la setmana.
Sarkozy fa la declaració de principis que ha de guiar el futur d'Europa
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la canceller alemanya, Angela Merkel, es reuniran el pròxim dilluns per estudiar propostes conjuntes per al futur d'Europa, segons va anunciar el mandatari gal en un discurs a la localitat francesa de Toló, en el que va defensar que el Vell Continent hauria de prendre sense por les seves decisions a partir d'ara per majoria qualificada. En una compareixença de 50 minuts, Sarkozy va assegurar que si França i Alemanya no es mantenen unides, "Europa sencera està desunida", i va advertir que la desaparició de l'euro tindria "conseqüències dramàtiques per als francesos". "Com a cap de l'Estat no puc deixar que es produeixi aquest desastre", va incidir. En aquest sentit, va insistir que Europa necessita "més disciplina, més responsabilitat política i més democràcia".
Al límit del rescat
La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha descartat la possibilitat d'un rescat per a Espanya. Foto: Reuters. La intervenció del Banc Central Europeu (BCE) va permetre relaxar la pressió dels mercats sobre el deute espanyol, que durant la jornada d'ahir es va apropar als 500 punts bàsics, encara que va tancar en els 463 punts, el mateix nivell que ahir. La desconfiança que hi ha als mercats obligà, a més, el Tresor a elevar ahir al màxim dels darrers 14 anys, el 7%, l'interès oferit per col·locar uns 3.500 milions d'euros en obligacions a deu anys. Mai abans des de l'arribada de l'Euro no s'havia vist una rendibilitat tan alta. De fet, per trobar una xifra similar, caldria remuntar-se a 1997. Fou després de l'operació efectuada pel Tresor quan la prima de risc espanyola es disparà fins als 499 punts bàsics. Al tancament, la rendibilitat del bo espanyol -amb el qual es mesura el diferencial amb el bo alemany- tancà en el 6,49%, per sobre del 6,41% del dia anterior. El número d'empreses dissoltes creix un 20% interanual el setembre a les Illes
Brussel·les avisa que l'economia podria recaure en 'una recessió profunda i prolongada'
La Comissió Europea ha avisat aquest dijous que "el creixement s'ha detingut a Europa" i que l'economia comunitària podria recaure en "una recessió profunda i prolongada". L'Executiu comunitari ha retallat la seva previsió de creixement per a la UE fins a l'1,6% del PIB el 2011 i el 0,6% el 2012 (davant l'1,8% i a l'1,9%, respectivament que havia previst a la primavera).
Papademos accepta formar un Govern de transició per tal d'aplicar el pla de rescat
Lucas Papademos ha acceptat avui assumir el càrrec de primer ministre de Grècia amb l'objectiu principal de complir i aplicar el pla de rescat financer a Grècia i garantir la permanència del país a l'Eurozona. "El nou Govern és un Govern de transició encarregat d'aplicar l'acord del 26 octubre i les polítiques que es deriven d'ell", ha indicat la premsa, amb referència a l'acord de l'Eurozona que concedeix 130.000 milions d'euros a Grècia i perdona la meitat del seu deute, a canvi de dures mesures d'estalvi. Papademos s'ha mostrat convençut que la permanència de Grècia a l'Eurozona suposa un factor de "estabilitat financera" i garanteix millors perspectives per al desenvolupament del país.
Papandreu renuncia al referèndum
El Govern de Grècia va confirmar ahir que no hi haurà un referèndum sobre el pla de rescat internacional, mentre que la formació d'un govern d'unitat nacional cobrava força a mesura que s'apropa el crucial vot de confiança d'avui sobre la permanència en el poder del primer ministre, Iorgos Papandreu. Va ser precisament el gran rival de Papandreu en el partit socialista Pasok, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, qui va donar per mort el plebiscit que tant malestar havia causat entre els socis comunitaris i fins i tot pànic a les borses internacionals. "L'Executiu anuncia de manera oficial que no avançarà cap a un referèndum", apuntà el ministre -un pes pesant al Pasok- en una intervenció davant el grup parlamentari socialista. El titular hel·lè de Finances, que havia mantingut diferències amb Papandreu sobre la conveniència de convocar aquesta consulta, va subratllar que "és positiu enviar un missatge als socis (comunitaris) que no es durà a terme un referèndum".
La Borsa reacciona positivament pels acords de la cimera europea
La borsa espanyola ha aconseguit avui la segona major apujada de l'any, el 4,96 per cent, i s'ha apropat a 9.300 punts impulsada pels acords adoptats ahir a la nit en la cimera europea per capitalitzar a la banca, ampliar el fons de rescat i condonar part del deute grec.
L'euro assoleix el nivell més baix en deu mesos
L'euro cotitzà ahir per primera vegada en deu mesos per sota dels 1,34 dòlars, enmig de les diferències a la UE sobre els ajuts a la malparada economia grega i després de la decisió de l'agència Fitch de rebaixar la qualificació del risc creditici de Portugal. La divisa europea, que en les darreres setmanes es mou en un cicle clarament a la baixa, es va canviar a 1,3353 dòlars, davant els 1,3534 del dia anterior. "El tema omnipresent en el mercat s'anomena Grècia i la falta d'unitat a la Unió Europea sobre com respondre a una situació que podria complicar-se més amb la rebaixa de la qualificació del deute sobirà de Portugal", va afirmar al tancament del mercat l'experta en divises del banc Helaba Viola Stork. Poc abans, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, havia instat els governs de la zona euro a pactar com més aviat millor un instrument financer amb què assistir Grècia en cas que el país ho necessiti. "La Comissió creu que és el moment de crear un instrument d'acció coordinada que pugui ser utilitzat per assistir Grècia en cas de necessitat", va dir el president de l'Executiu comunitari.
L'euro recupera els 1,23 dòlars després de marcar mínims de quatre anys
La moneda comuna europea ha recuperat posicions i supera els 1,23 dòlars, malgrat que l'euro ha arribat a marcar els 1,2146 'bitllets verds', valor que no assolia des del 17 d'abril de 2006. La decisió de l'Autoritat Federal de Supervisió Financera d'Alemanya (BaFin) de prohibir temporalment les posicions curtes en descobert sobre els bons governamentals de la zona euro i algunes entitats financeres alemanyes, així com respecte a les assegurances de crèdit contra impagament (CDS) ha portat a la moneda única a valors que no assolia des de fa quatre anys.
Barroso considera que la UE sortirà de la crisi econòmica més enfortida
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha assenyalat avui que la Unió Europea (UE) sortirà enfortida de la crisi i ha apostat per la fortalesa de l'euro, enmig del temor que es desencadeni una nova recessió. L'Íbex s'enfonsa per la por d'una altra recessió
Dilluns negre a les borses amb el deute al màxim
La jornada d'ahir als mercats espanyols pot qualificar-se com a nefasta. Les males notícies procedents d'Itàlia i el temor que els seus bancs no superin els test d'estrès pesaren sobre el selectiu espanyol, que va perdre un 2,69%, fins els 9.670,6 punts, la segona caiguda més grossa de l'any. En la jornada tots els valors de l'Íbex 35 varen entrar en nombres vermells, després de marcar fins a un mínim de 9.588 punts, que després es va remuntar abans del tancament de la sessió. La situació a Itàlia també perjudicà la prima de risc a l'Estat espanyol, que escalà fins a un màxim històric de 340 tancà amb 335 punts bàsics, la qual cosa suposà que la rendibilitat dels bons espanyols a deu anys se situï per sobre del 6%.
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
Principi d'acord europeu per prevenir futures crisis econòmiques
La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes. La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula