STEI: «Aquesta suposada 'errada' podria ser la moneda de canvi perquè l'extrema dreta doni suport als pressupostos»
L’STEI Intersindical critica les reaccions, tant del govern com de l’oposició, a les esmenes aprovades de l'extrema...
Cort mantindrà el requisit del català per a només un 20% dels seus treballadors
La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres mantenir el català com un requisit per a tot just el 20 per cent de la plantilla de Cort, en aplicació de la modificació de la Llei de Funció Pública que arracona l'ús del català a l'administració.
El Parlament insta el Govern a respectar els consistoris que aprovin el català com a requisit
El Parlament ha aprovat aquest matí l'esmena del Grup parlamentari MÉS en la qual s'insta al Govern de les Illes Balears a respectar els acords municipals en els quals es modifica la Relació de Llocs de Treball i s'incorpora el coneixement de la llengua catalana com un requisit a totes les seves places.
El Consell també llevarà el requisit del català als funcionaris
El català deixarà de ser un requisit per als funcionaris i personal laboral del Consell de Mallorca en els propers mesos. Salom aprova els pressuposts sense cap esmena de l'oposició
Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
L'STEI presenta al·legacions a la Llei de símbols del Govern
Nombrosos centres escolars penjaren llaços a favor de la llengua pròpia, que el Govern no vol que hi siguin. L'STEI-i ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de Llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears, en considerar que és arbitrari en la seva regulació, crea inseguretat jurídica i a més atempta contra la llibertat d'expressió. El sindicat ha detallat que aquest avantprojecte no només no és necessari, «perquè l'ús de símbols ja està bastant regulat a l'ordenament jurídic estatal i autonòmic», sinó que és «un text ambigu i contradictori». Per això, ha presentat tres al·legacions. En la primera, el sindicat relata que el paràgraf 9 de l'avantprojecte esmenta els deures de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, dient que han d'actuar d'acord amb «els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i dedicació al servei públic».
El PSIB vol que Pere Rotger s'afegeixi a la defensa de la llengua pròpia
En el cas que Rotger s'hi negui, els socialistes volen l'elaboració «d'un informe jurídic independent» sobre l'opinió de la Cambra balear del recurs al Constitucional. La portaveu del PSIB, Francina Armengol, ha demanat aquest dimecres al president del Parlament, Pere Rotger, que faci al·legacions a l'escrit del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Funció Pública del Govern, després que el TC acceptés el recurs d'inconstitucionalitat presentat pels socialistes. Després de la Junta de Portaveus, Armengol ha recordat que Rotger s'ha posicionat en diverses ocasions a favor de la llengua catalana, i per això opina que ara hauria de donar suport al recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei que arracona l'ús del català a l'administració pública.
El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei
El Govern ha volgut mostrar aquest divendres el seu «màxim respecte» al fet que el ple del Tribunal Constitucional hagi acceptat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSIB contra la reforma de la Llei de Funció Pública del Govern que presideix José Ramón Bauzá, aprovada pel Parlament, mitjançant la qual el català passa de ser un requisit a ser un mèrit en l'accés a l'administració balear.
El TC accepta a tràmit el recurs del PSIB contra la Llei de Funció Pública
El Ple del Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Socialista contra la reforma legal que arracona l'ús del català a la Funció Pública, elaborada pel Govern Bauzá. Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
L’Ajuntament aprova el topònim ‘Maó-Mahón’
El topònim de Maó podrà començar els tràmits oficials per ser bilingüe. El ple de l'Ajuntament menorquí aprovà ahir vespre, gràcies a la majoria absoluta del PP, la nova denominació oficial de la ciutat, que passarà a ser ‘Maó-Mahón'. El PSOE, a l'oposició, hi votà en contra i n'expressà el seu desacord. Desenes de veïns, defensors de les diferents denominacions, varen omplir ahir la sala de plens per assistir a un sessió tensa i polèmica, que deixà ben palès que el debat social al voltant de la nomenclatura no està resolt. L'equip de govern que presideix la batlessa, Àgueda Reynés, s'emparà en la modificació de la Llei de la funció pública, que ha canviat l'article 14 de la Llei de normalització lingüística, per aprovar la nova denominació.
L’Ajuntament aprova avui el topònim Maó-Mahón
El ple de l'Ajuntament de Maó aprova avui, amb els vots del PP, que hi té majoria absoluta, la nova denominació oficial de la ciutat, que passarà a ser Maó-Mahón, i ho farà enmig de moltes crítiques. Així, el PSOE, a l'oposició, hi ha expressat desacord i votarà en contra d'aquesta decisió, perquè discrepa amb la manera i la urgència de l'equip de govern municipal.
L'ajuntament de Maó debatrà pròximament el canvi de nom de la ciutat
L'equip de govern de l'ajuntament de Maó, encapçalat pel PP, defensarà en el ple del dilluns vinent que la denominació oficial de la ciutat, que avui és just Maó, sigui tant la forma catalana com el nom en castellà de la ciutat.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
L'actual política lingüística garanteix “més que mai” ser atès en català o castellà, diu Gornés
El Govern ha assegurat que la seva política lingüística garanteix "ara més que mai" el dret dels ciutadans a ser atesos en català o en castellà, i ha recordat que gairebé 200.000 electors van donar suport al seu programa electoral a les passades eleccions.
El PSOE recorre al Constitucional la llei del PP que arracona el català
La multitudinària manifestació que va recórrer Palma el març passat en defensa de la llengua catalana. Foto: Arxiu. La Llei de funció pública, modificada en solitari pel PP perquè el català ja no sigui necessari per accedir a l'Administració de Balears, arribarà al Tribunal Constitucional. El PSOE presentarà la setmana vinent un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta norma perquè, segons ells, vulnera el principi constitucional que atorga al català el paper de llengua cooficial de les Illes. Aquest principi garanteix el dret dels ciutadans a poder ser atesos per l'Administració en la seva llengua pròpia i quedaria vulnerat des del moment en què no s'exigeixen coneixements de català per accedir a la funció pública. Per poder presentar el recurs, els socialistes de les Illes han aconseguit la firma de 50 senadors del PSOE de tot l'Estat.
El PP reitera que no han expulsat Antoni Pastor per "qüestions de llengua"
El portaveu popular a Balears, Miquel Ramis, ha considerat aquest divendres que el batle de Manacor i parlamentari no adscrit, Antoni Pastor, ha admès que la seva expulsió de la formació no està relacionada amb "qüestions de llengua", sinó que respon a una "qüestió personal".
Antoni Pastor carrega contra Bauzá per haver-lo expulsat del PP
El batle de Manacor i diputat del Parlament, Antoni Pastor, ha assegurat avui que qui l'ha expulsat del Partit Popular ha estat el president del Govern i del PP balear, José Ramón Bauzá, i no el propi partit. "Tenc la convicció que no m'ha expulsat el Partit Popular, que m'ha expulsat el president José Ramón Bauzá, i era una decisió presa amb antelació, no és d'ahir", ha declarat Pastor en una roda de premsa oferta en el claustre Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Pastor ha confessat que aquest és un «moment dur i difícil» per a ell, però que s'ho esperava ja que «no existeix molta diferència» entre haver estat expulsat del PP durant quatre anys i de forma definitiva. El PP balear n'expulsa Pastor de manera definitiva
El PP balear n’expulsa Pastor de manera definitiva
Pastor continua sent diputat, ara no adscrit. Foto: Arxiu. La decisió estava cantada i s'ha materialitzada. El PP expulsa definitivament del partit el diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, a qui ja havia arraconat després que es desmarcàs de la formació per votar en contra de la reforma de la Llei de funció pública, la que fa innecessari el coneixement de la llengua pròpia per accedir a l'Administració de les Illes. Amb la decisió d'ahir, Pastor queda ara totalment desvinculat del PP. Els conservadors, que ja havien suspès de militància Pastor i l'havien fet fora dels diferents grups populars a les institucions, en justifiquen ara l'expulsió per la "reincidència" demostrada pel diputat a l'hora de desmarcar-se del seu grup al Parlament.
Només un 10% dels funcionaris haurà de saber català
El coneixement del català com a requisit es manté per un 10 % dels llocs de treball ocupats i actius dels Serveis Generals de la comunitat autònoma, segons la modificació de la Llei de Funció Pública de Balears que va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dissabte passat.
La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
La majoria de municipis de Mallorca mantindran el coneixement del català com a requisit per poder treballar a l’Administració, encara que no preveuen contractar personal.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc