El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears
El català retrocedí ahir 26 anys a les Balears. La llengua pròpia de les Illes ja no és un requisit per accedir a l’Administració pública de la Comunitat. El Parlament aprovà ahir la modificació de la Llei de funció pública amb els vots dels 34 diputats populars. Antoni Pastor, el PSIB i PSM-IV-ExM hi votaren en contra. La normativa, impulsada per la Conselleria que dirigeix Simó Gornés, també modifica la Llei de normalització lingüística de 1986, que tirà endavant amb el suport de tots els grups polítics.
El PP suspèn de militància Toni Pastor durant quatre anys
El PP de les Illes no expulsarà del partit el batle de Manacor, Antoni Pastor. Per contra, just el suspendrà de militància per un període de quatre anys, segons han confirmat fonts populars.
Per la llengua pròpia
El PSIB vol la intervenció del Consell Consultiu perquè considera que la reforma de la Llei de funció pública, que promou el Govern de Bauzá, deixa de tractar el català com a llengua pròpia de Balears, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia.
L'oposició a Es Castell presenta una moció perquè el consistori s'enllaci per la llengua
Una nina participa en l'elaboració d'un mural 'enllaçat' a favor de la llengua pròpia. Foto: N. R. Els tres partits de l'oposició de l'Ajuntament menorquí d'Es Castell (PSIB, PSM i EU) reclamen restablir el català "al lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Balears" i exigeixen a més que es garanteixi "que tota la població conegui el català". Amb aquest objectiu han presentat una moció conjunta que es debatrà durant el proper ple municipal, que se celebrarà aquest dimarts, en la qual insten el Govern a derogar la normativa i les lleis aprovades aquest últim any que signifiquen un "retrocés per a la nostra llengua i que han suposat una ruptura a la societat de les Balears". Així mateix, la moció també proposa que l'Ajuntament se sumi a la iniciativa 'Enllaçats per la nostra llengua'.
El conseller Toni Gómez recomana a Pastor «que se'n vagi»
El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha assenyalat que «el PP compleix» i que «qui ha trencat els compromisos contrets i s'ha desmarcat» ha estat Antoni Pastor.
El PP li pren el carnet i serà diputat ‘no adscrit’ dimarts
Pastor observa Bauzá en el ple de dimarts al Parlament. Foto: J. Torres. El PP prosseguí ahir les mesures per apartar Antoni Pastor. El Comitè de Drets i Garanties estatal decretà la suspensió cautelar de militància del diputat i batle i li obrí un expedient sancionador que acabarà en expulsió. El mateix organisme balear havia acordat fer-lo fora del grup parlamentari i municipal i descavalcar-lo com a president del partit a Manacor. El secretari general del PP, Miquel Vidal, demanà a Pastor que torni les actes fins que es resolgui l'expedient disciplinari. Mentrestant, els populars formalitzaren també la petició al Parlament per fer fora del seu grup el diputat. En els plens extraordinaris de dimarts (se n'han convocat tres, un per votar les esmenes a la llei de turisme) ja s'estrenarà com a ‘no adscrit' (un diputat sense grup) i canviarà d'ubicació a la Cambra.
Pastor es fa fort i continuarà com a diputat i batle de Manacor
Antoni Pastor es manté ferm i confirmà ahir que conservarà tant l'acta de diputat com el càrrec de batle. Pastor va assegurar que té el suport de 10 dels 12 regidors que -ell a banda- componen l'equip de govern de Manacor i que aquests li han demanat que continuï. Respecte de l'escó, digué que és conscient que li espera "una tasca difícil i complicada", però afirmà que "dimarts començaré a fer feina, amb rigor, i escoltant la gent de les Balears". Pere Rotger: "Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina"
Pastor es desmarca del PP per defensar la llengua pròpia
La primera crisi de consideració dins l'àmplia majoria absoluta del PP balear esclatà ahir en un tens ple del Parlament. El diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, es desmarcà dels populars i no acatà la disciplina de vot a fi de defensar la llengua pròpia. Fou en la votació de les esmenes a la totalitat presentades per l'oposició contra la reforma de la Llei de funció pública, la llei que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració, la que rebaixa la Llei de normalització lingüística, la que farà que la llengua pròpia deixi de ser d'ús preferent per als funcionaris. La rebaixa del català avança amb durs retrets de l'oposició El PP obrirà un expedient a Pastor que pot acabar en expulsió
L'arraconament de la llengua pròpia pot deixar el PP amb un menys
El Parlament té reservat per avui, el darrer ple ordinari del curs, un dels plats forts de la majoria popular: la reforma de la Llei de funció pública, que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració. El president crida la seva gent per anar al Parlament
Sessions d'estiu al Parlament per arraconar el català
El Consell de Govern demana al Parlament que convoqui sessions extraordinàries a l'estiu per aprovar la modificació de la llei de Funció Pública, amb la qual es produirà la devaluació de la llengua pròpia de les Illes, passant aquesta de ser un requisit a ser reconeguda just com un mèrit a l'hora d'accedir a l'Administració pública.
La llei que rebaixa el català arriba al ple i tothom mira Pastor
La reforma de la Llei de funció pública, que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l’Administració, arribarà al ple del Parlament dimarts. En el ple, el darrer ordinari del període de sessions, es votaran les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició, PSIB i PSM-IV-E, que demanen la retirada de la reforma. Les esmenes seran rebutjades per la majoria absoluta del PPi la llei seguirà la tramitació. Però, més enllà de la votació, qui més qui menys està pendent del que votarà el popular Antoni Pastor.
El PP acorrala Pastor
José Ramón Bauzá ha aconseguit moltes coses aquest cap de setmana: guanyar un congrés on només es presentava ell, mobilitzar 8.000 militants en unes eleccions amb un únic candidat..., però, més que cap altra cosa, ha aconseguit aïllar el seu ‘problema': Antoni Pastor. La votació del congrés mostrà que està sol o bastant sol. Però no només això, Bauzá també el deixà sense el seu principal argument. Ara la política lingüística que aplica el Govern ja està assumida pel PP en un congrés. Un pic aïllat i desarmat, el PP el comença a acorralar. Ahir, la portaveu parlamentària dels populars, Mabel Cabrer, es mostrà "convençuda" que Pastor no votarà en contra de la reforma de la Llei de funció pública, la que rebaixa l'estatus del català a l'Administració.
Just un 7% de pares ha triat castellà a l’escola, segons l'STEI-i
Pel sindicat, els pares donen suport a l’ensenyament en català. Només una mitjana del 7% dels pares i mares de l'escola pública hauria triat el castellà com a llengua en el primer ensenyament, enfront d'un 78,94% que ho hauria fet en català. La resta, un 14,09%, hauria elegit la casella del projecte lingüístic de centre. Així ho posa de manifest un mostreig realitzat per l'STEI-i, que revela que a l'escola privada i concertada la mitjana encara és inferior: un 3,5% en castellà davant un 78,1% en català. Un 18,4% ho hauria deixat en blanc, tot donant suport al projecte lingüístic del centre. Segons el sindicat, que ha relitzat un mostreig a 100 centres de tot Balears, no hi ha cap escola en què l'opció del castellà als 3 anys sigui superior a la del català.
El PSM proposarà al Parlament que saber català sigui una obligació
Alorda ha explicat el sentit de l'esmena per a la modificació de la llei de Funció Pública. Foto: Arxiu Grup Serra. El PSM-IV-ExM demanarà al Parlament que s'estableixi el coneixement del català com un deure per aconseguir la igualtat lingüística i també la supressió de tots els articles del projecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública del Govern. El diputat Antoni Alorda ha explicat avui l'esmena principal que presentaran en el pròxim ple parlamentari al projecte de llei del Govern, que entre altres mesures, elimina el català com a requisit d'accés a la funció pública. Alorda, que ha ofert avui una roda de premsa amb la senyera penjada a la jaqueta, ha demanat que es retiri la modificació de la llei de Funció Pública perquè ha tingut "una gran contestació social" i ha suggerit al Govern que reflexioni i "aturi aquesta provocació" contra els mallorquins i el català.
El Govern considera el català com un “obstacle”
El Govern justificà ahir la petició que havia fet al Parlament perquè tramitàs per via d'urgència la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració.
Isidor Marí: “Mai no s’havia fet una política lingüística tan temerària”
Isidor Marí (Eivissa, 1949), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, es mostra optimista amb el futur de la llengua i confia que el Partit Popular recapacitarà sobre la seva política lingüística. Sobre un dels temes més conflictius que han sortit a la llum pública en els últims temps, la modificació de la Llei de funció pública, valora que "no es tracta d'una simple modificació, sinó d'un fet molt més greu: la ruptura unilateral i encoberta del consens unitari que representa la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat el 1986, i amb un Govern del PP! És una regressió tremenda als temps predemocràtics i contrària a la tendència universal cap a un plurilingüisme equitatiu i sostenible, en què cada llengua, en l'espai on és patrimonial, pugui tenir el màxim reconeixement", valora Marí.
L'STEI-i demana una reunió amb Educació per tractar la retirada dels llaços pel català
L'institut de Muro és un dels centres que s'han sumat a aquesta campanya. El sindicat STEI-i ha demanat avui obrir una via de diàleg i una reunió urgent amb les autoritats balears d'Educació per analitzar la situació dels centres que estan obligats a retirar els llaços de la campanya "Enllaçats pel català". El sindicat ha explicat que vol donar resposta als col·legis que no volen aturar la seva campanya a favor del català. "Sabem que hi ha centres que no volen retirar el llaç. La pregunta que ens fan els centres és: què passa si no el llevam?", ha afegit el sindicat, que ha sol·licitat una reunió amb la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste. El STEI-i ha explicat que cerca evitar "que es produeixin situacions tragicòmiques", com la tramesa de la "Policia o la Guàrdia Civil als centres per retirar els llaços".
UPyD diu que els conflictes per la llengua són “inexistents”
El portaveu de UPyD a les Balears, Juan Luis Calbarro, ha assenyalat que els conflictes per la llengua són "inexistents" i suposen "malgastar el temps i l'energia". Ha asseverat que afirmar que una llengua és en perill d'extinció "només pot ser fruit de la ingenuïtat o del desig d'enganyar".
“En la llengua tenim la nostra força”
"En la llengua tenim la nostra força". Aquesta frase, que Baltasar Porcel pronuncià el 2007 en rebre el premi d'Honor de les lletres catalanes, l'ha recuperada ara Moviment per la Llengua, la plataforma creada amb l'objectiu que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Moviment per la Llengua dugué a terme ahir a sa Pobla el seu primer acte de carrer. Fins ara només eren presents en les xarxes socials. Unes 500 persones, segons els organitzadors, participaren en l'esdeveniment. Començà a les onze i mitja del matí, amb una cercavila animada per una dotzena de xeremiers i amb la presència dels Caparrots d'estiu de sa Pobla. En acabar, la portaveu de la plataforma, Antònia Payeras, llegí el manifest, en què reivindicà el valor de la llengua i demanà que no es toquin les lleis de la funció pública i de normalització lingüística. "Que no ens enganin! És un atac disfressat de simple modificació de la normativa actual", alertà, i advertí que "no callarem, perquè callar ara és mentir. I som transparents, som gent valenta i, des de qualsevol indret, refarem el nostre dret de parla...".
Barceló insta Bauzá a fer cas a Pere Rotger i no a una 'minoria radical'
Barceló parla a l'estrada sota l'atenta mirada del president de la Cambra, Pere Rotger. Foto: Arxiu. El portaveu del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Biel Barceló, ha recomanat el cap de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá, que "faci cas" al president del Parlament, Pere Rotger, qui en el seu discurs amb motiu del Dia de Balears, "deia que les dues llengües conviuen en total normalitat i sense imposició". Durant el ple d'aquest dimarts, Barceló ha criticat que Bauzá estigui "tancat al Consolat" i que "no escolti la gent", sinó únicament a una "minoria radical", com la que creu que representa el Círculo Balear. El portaveu de la coalició li ha demanat una valoració sobre les més de 12.000 al·legacions que es van presentar a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, a través de la qual es modifica la Llei de Normalització Lingüística, al que Bauzá li ha contestat que fa una "valoració positiva" perquè "volem millorar el text". No obstant això, Barceló considera que el Govern "menysprea els ciutadans que li demanen que retiri el text i únicament fa cas al Círculo Balear".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc