El coneixement del català com a requisit es manté per a un 10 % dels llocs de treball ocupats i actius dels Serveis Generals de la comunitat autònoma, segons la modificació de la Llei de Funció Pública de Balears que va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dissabte passat.
Segons el que estipula la llei, l'obligatorietat de conèixer el català es manté per un 10 % de la plantilla de Serveis Generals de la comunitat, tant funcionaris com a personal laboral, i en concret cal per ocupar 654 places, ha informat la Conselleria d'Administracions Públiques en un comunicat.
D'aquestes 654 places en les quals el català és requisit, en l'actualitat estan ocupades i actives 479.
La modificació de la Llei de Funció Pública de Balears elimina amb caràcter general l'exigència del coneixement de català com a requisit per accedir a la condició d'empleat públic o per ocupar qualsevol lloc de treball a les administracions de les illes.
Aquesta regla general només s'exceptua en els supòsits que la mateixa llei enumera, com a assessors lingüístics, posats d'atenció telefònica, aquells que tinguin la informació i l'atenció al públic com a funció principal i llocs on la normativa de la funció pública docent ho determini.
Seguint aquests criteris, l'adaptació de les Relacions de Llocs de treball (RPT) de funcionaris i personal laboral dels Serveis Generals de la comunitat abasta 654 places que mantenen el català com a requisit, un 10 % de total, segons va aprovar el Consell de Govern divendres passat.
Del total, 529 llocs són d'atenció telefònica i ordenances, que mantenen el requisit del nivell A2 de català; 85 llocs són d'informació i atenció al públic, que precisen del nivell B2 de català, i 40 llocs de treball pertanyen assessors lingüístics, que mantenen el nivell C2 de català.
La Conselleria ha recordat que la llei estableix que, al marge d'aquests supòsits, només es podrà establir el requisit d'un nivell de català en els llocs pels quals «excepcionalment» es determini de manera individual i degudament justificada i motivada atenent a les seves característiques concretes.
66 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enhorabuena a todos los ciudadanos de las islas! Qué lejos quedan los tiempos del fascismo lingüístico del pacto de retroceso!
En Cañellas semblava que havia de ser etern. I ja no hi és. En Matas semblava que havia de ser etern. I ja no hi és. En Franco semblava que havia de ser etern. I ja no hi és. En Bauzzzzzzzzzzzzán sembla que ha de ser etern. Però botirà igual com han botit els altres. Vol dir que el parèntesi ultrafatxaforaster d'en Bauzzzzzzzzzzzzzán s'acabarà. Bon temps per als aspirants a la funció pública per a preparar-se per a aprendre català. Amb el restabliment immediat del consens lingüístic totd'una que el partit forasterista antimallorquinista perdrà les eleccions, els qui hauran après bé el català seran uns avantatjats davant els analfabets en el nostre idioma.
Ben Gurion: Jo sí que sé de qui parles. I com ho saps que el tal Cabrit és el qui dius? Ja me'n record de l'assumpte encara que sigui ja antic i vell. Així que aquest bon home els fa de titella als gonelles... i companyia... ja.. ja.. . No és que me'n rigui, és que a més d'aquest Cabrit en deuen tenir d'altres com en Bart O'Lomé, que no fan més que dir dois i encendre els ànims de la gent normal. I deuen cobrar? Perquè si ho fan de franc, deuen ser una mica rucs. A ja!... cobren amb enxufades de filles que saben rus, sense que saber rus faci cap falta ni una. I no és racisme, només faltaria!
Veo a más de un incompetente con nivel C de catalán en la calle...
Els funcionaris no tenen perquè saber català i nosaltres no tenim l'obligació de parlar castellà.
I es Castella Sa deparlar correctament?? No caldria fer cursets de de parla oral i gramatica , o cualsevol tipus de Castella val ?? Personalment m´agrada el Castella de Centro America, perque te un vocabulari "extenso" i pecularietats molt singulars.
En José Ramón Bauzà pretén espanyolitzar-nos tant que vol que també sigui vera a les Illes Balears la frase -tan taurina i espanyola i, per tant, tan forastera; recollida per Antonio Machado- que diu: "En España, de diez cabezas, nueve embisten y una piensa".
Bartolomé el constitucionalista, aquest home deu anar tot el sant dia amb la constitució forastera baix el braç. Davant un dubte la deu consultar, davant un problema constitució a repasar. Constitució dia i nit. La constitució es la clau de tot. Que seria d´en Bartolomé sense aquest text. Es un autèntic constitucionalista.
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de Valencià, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fora de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.