TW
0

L'STEI-i ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de Llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears, en considerar que és arbitrari en la seva regulació, crea inseguretat jurídica i a més atempta contra la llibertat d'expressió.

El sindicat ha detallat que aquest avantprojecte no només no és necessari, «perquè l'ús de símbols ja està bastant regulat a l'ordenament jurídic estatal i autonòmic», sinó que a més és «un text ambigu i contradictori». Per aquest motiu, ha presentat tres al·legacions dins el termini establert pel Govern.

En la primera, el sindicat relata que el paràgraf 9 de l'avantprojecte esmenta els deures de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), dient que han d'actuar d'acord amb «els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i dedicació al servei públic».

No obstant això, l'STEI-i acusa el Govern de Bauzá d'obviar de forma expressa una part d'aquests principis inclosos a l'EBEP, en concret, els que conviden a «promoure l'entorn cultural i ambiental».

Notícies relacionades

La segona al·legació es fixa en l'article 54.11, que garanteix l'atenció al ciutadà «en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori», un dret que ha desaparegut amb la nova Llei de Funció Pública, que elimina la necessitat que els funcionaris coneguin el català.

El sindicat ha criticat a més que la regulació de l'ús de símbols institucionals solament garanteix la preeminència de la bandera espanyola.

Com a tercera al·legació, l'STEI-i qualifica de «molt greu» que l'avantprojecte estableixi la pràctica de la «censura prèvia», concretada en la necessitat de sol·licitar als responsables polítics permís per a utilitzar llegendes o expressions diferents dels símbols tradicionals.

L'actual text de l'avantprojecte dels logotips, llegendes, informacions i campanyes promogudes per entitats, associacions i la comunitat educativa i sindicats també queden subjectes a la censura prèvia, segons ha lamentat el sindicat, de manera que es coarta la llibertat d'expressió reconeguda com a dret fonamental en l'ordenament jurídic internacional i als estats democràtics.