Segons han informat fonts del govern municipal, que presideix la batlessa Àgueda Reynés, la proposta s'empara en la modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears que canvia l'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística.
Segons el consistori, aquesta norma determina que "els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana i la castellana conjuntament".
L'equip de govern de Maó ha manifestat que "la nova legislació obre la possibilitat de satisfer una demanda de la societat de maonesa respecte al topònim de la ciutat i del municipi coherent amb la història, l'ús normal al carrer, la projecció internacional d'aquest poble i amb el caràcter obert dels seus habitants".
"L'autèntica normalitat és avui fer oficial en les institucions allò que és normal al carrer i en aquest sentit, encara que l'administració ha de ser propulsora de canvis, ha de ser també receptora de l'opinió popular i gestora de la voluntat general expressada a les urnes", afirmen.
Respecte a la denominació 'Maó-Mahón', l'equip de govern ha indicat que "s'ha optat per una formula integradora i compatible des de les diferents tendències conegudes, fonamentada en la llibertat d'elecció".
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja que no es fa cas dels filòlegs, al menys podrien consultar als propis habitants d´eixa ciutat, que són els primers afectats per sa mesura, no ? Si no es així un supos que no hi haurà cap sentit democràtic des PP !!
Estan sonats...
PPocavergonyes corruPPtes
Maó sempre serà Maó, Illes Balears sempre seràn Illes Balears, etc. A les coses pel seu nom!!!
No tenen cap tipus de vergonya, només senten que van guanyar sa guerra i que tenen dret a fer tot es mal que vulguin, però s'estan guanyant es menyspreu absolut de pràcticament tots aquells que no els votaren i de bona part des que ho feren. Molts tenim per segur que no descansarem fins que tots ets enemics declarats d'allò que enriqueix Menorca siguin persones non grates a s'illa.