Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Tots els sindicats, tret del sanitari, rebutgen la rebaixa del català
Tots els sindicats, excepte el que representa el col·lectiu sanitari, votaren en contra ahir de la reforma de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària (passarà de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir i promocionar a l'Administració de les Balears. UGT, CCOO, STEI-i i CSIF rebutjaren la reforma proposada pel Govern en la Mesa General dels Empleats Públics. Només hi votà a favor el sindicat FSES, que agrupa els sindicats mèdic i d'infermeria (Cemsatse) i ANPE, educatiu. Malgrat els vots en contra de la part social, l'òrgan ha aprovat l'avantprojecte amb el mateix text presentat, i l'Executiu en continuarà la tramitació sense preveure-hi canvis substancials.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
Jubilats per Mallorca iniciaran una vaga de fam 'pels atacs del Govern al català'
L'associació Jubilats per Mallorca iniciarà el primer de març una vaga de fam "pels atacs del Govern al català" i amb la que volen que aquest es replantegi els canvis en la Llei de Funció Pública.
L'STEI critica que no es recullin al·legacions ciutadanes a l'arraconament del català
Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu. El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.
Moviment per la Llengua neix en defensa del català
El manifest del Moviment per la Llengua ja té més de 1.700 adhesions. Foto: Arxiu. Ha nascut Moviment per la Llengua, un grup obert a la ciutadania en defensa del català. Reivindica en el manifest fundacional que el català és "allò que ens identifica com a poble". Justifica l'oportunitat de la seva presència en el fet que el Govern vulgui modificar la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració pública i es converteixi només en un mèrit. Consideren que "s'ha de lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por dels atacs exterminadors d'aquesta gent, que ara no semblen ser la nostra gent". El text acaba recordant que "no callarem, perquè callar ara és mentir...
L’OCB demana a Rotger que els ajudi a aturar la rebaixa del català
L'Obra Cultural Balear continua la lluita per intentar paralitzar la tramitació de la llei de funció pública, que converteix el català en mèrit per accedir a l'Administració i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, aprovada per consens de totes les forces polítiques ara ja fa 25 anys. El president de l'OCB, Jaume Mateu, i el coordinador, Tomeu Martí, foren rebuts ahir per Pere Rotger, president del Parlament, i li demanaren ajuda per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Sol·licitaren a Rotger que intercedeixi perquè es retiri l'avantprojecte de llei de funció pública i s'obri una mesa de negociació amb tots els sectors afectats.
El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”
Rubio afirmà que és l’oposició i no el PPel responsable de “l’agitació social” contra les mesures lingüístiques del Govern. Foto:M.À.C. El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega".
El PSM compara el tractament al català del Govern amb el de Franco
El diputat del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha comparat l'actuació del Govern balear en matèria lingüística amb el tractament que va fer el dictador Francisco Franco amb la llengua catalana, per voler eliminar el català com a requisit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica, i per això han iniciat la tramitació per modificar la Llei de Funció Pública.
El PSIB critica que el canvi de Llei “trenca la pau social i lingüística"
El PSIB ha criticat avui que la modificació de l'avantprojecte de la Llei de Funció Pública "trenca la pau social i lingüística" i, per això, ha demanat la seva "retirada", ja que vulnera l'Estatut d'Autonomia, la Constitució Espanyola i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i, a més, no ha descartat acudir a la via judicial si fes falta perquè no s'aprovi. En roda de premsa, la diputada socialista, Pilar Costa ha explicat que li semblen "lamentables" els arguments per fonamentar "aquesta barbaritat", del president del Govern, José Ramón Bauzá, del conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés i del conseller d'Educació i Cultura, Rafael Bosch, "els qui han insinuat que, respecte a la normalització lingüística, durant 25 anys no s'ha aplicat la legalitat". Gornés: "Tenim el suport dels ciutadans"
El PP adverteix que, si Pastor vota en contra de la llei, serà expedientat
Mabel Cabrer conversa amb Antoni Pastor en un ple de la legislatura passada. Foto:T.Ayuga. El PP advertí ahir que, si un diputat acabàs votant en contra de la llei que arracona el català a l'Administració, seria motiu d'expedient, segons els estatuts de la formació. Així ho avançà la portaveu parlamentària dels populars, Mabel Cabrer, qui apuntà també que no creu que s'arribi a aquesta situació. Ara per ara, l'únic diputat que podria votar en contra d'aquesta reforma legislativa al Parlament és el batle de Manacor i vicepresident del partit, Antoni Pastor, que s'ha manifestat en contra de la iniciativa.
“Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat”
Lladó i Tardà, amb la resta de membres d’Esquerra al Consolat. Foto: M. À. C. El president d'Esquerra Mallorca, Joan Lladó, resumí ahir en una frase l'eliminació del català com a requisit per als funcionaris a les Illes: "Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat". El dirigent d'Esquerra entregà les al·legacions del seu partit contra la modificació de la Llei de funció pública i assegurà que la reacció que han tingut els batles de sa Pobla, Manacor i Pollença demostra que "Bauzá no té la majoria", perquè en total "estam parlant de 70.000 habitants" que no veuen bé que s'arraconi el català. Per part seva, el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, explicà que és impensable que "el PP jugui les regles de joc de la modernitat, sinònim de pluralisme i que serveixen per protegir les llengües minoritàries i minoritzades".
Bauzá diu que “analitzarà la situació” esdevinguda a Manacor
El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha afirmat aquest dilluns que el seu partit "analitzarà la situació" esdevinguda en el municipi mallorquí de Manacor on alguns dels seus regidors han presentat al·legacions a la Llei de Funció Pública del Govern i, en funció d'aquesta, adoptaran "les decisions oportunes".
CxI insta el Govern a no reformar la condició de requisit del català
Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.
El Partit Popular vol que el català sigui un mèrit a la sanitat
La diputada del Partit Popular Catalina Palau registrà ahir una proposició no de llei al Parlament que proposa al Govern que el coneixement de la llengua catalana sigui considerat "un mèrit i no un requisit per treballar en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma". En un comunicat, el PP explicà que la proposició, que serà debatuda en la Comissió de Salut, sol·licita a l'Executiu la rectificació urgent de la normativa que regula l'exigència de coneixement de català per a l'accés i la mobilitat del personal públic de la sanitat a l'Arxipèlag.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula