El català també deixa de ser un requisit a les noves convocatòries de personal d’Emaya
El PSOE Palma ha denunciat que el batle, Jaime Martínez (PP), hagi deixat de considerar...
L’OCB torna a recórrer davant el Tribunal Constitucional l’eliminació del català a la sanitat
L’Obra Cultural Balear ha promogut dos nous recursos davant el Tribunal Constitucional, que s’han...
STEI: «Estam davant l’enèsim intent del PP de menysprear la llengua i trepitjar els drets dels catalanoparlants»
El Govern de Prohens, ha través d'una esmena a la llei de polígons, ha intentat ampliar quatre...
OCB: «Sense capacitació lingüística dels treballadors públics no podem relacionar-nos amb l’administració en la nostra llengua de preferència»
Davant la notícia que els interins que varen aconseguir plaça en el procés d'estabilització i que en dos...
El PP concedirà quatre anys més als interins perquè acreditin el nivell de català
Els interins que varen aconseguir plaça en el procés d'estabilització i que en dos anys no han...
La Generalitat de Catalunya denuncia el Govern espanyol per discriminar el català en la selecció de funcionaris dels jutjats
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha interposat...
Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
El PP treu Pastor del seu grup al Parlament i a la Sala i deixa que Madrid l’expulsi
El PP de José Ramón Bauzá no perdona. Ahir optà per donar una resposta dura i immediata a la indisciplina d'Antoni Pastor, però també per rentar-se'n les mans i deixar que sigui Madrid qui remati. Els populars decidiren suspendre cautelarment com a representant del partit el diputat i batle de Manacor. La formació no pot obligar-lo a abandonar els càrrecs electes i, per tant, el fa fora del grup popular al Parlament i a l'Ajuntament de Manacor. També el descavalca de president del PP d'aquest municipi.
Pere Rotger: “Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina”
El president del Parlament, Pere Rotger, féu ahir un cant de la "disciplina del partit", tot i reconèixer que "molts pensen com Antoni Pastor en matèria lingüística". Per Rotger, "és molt greu trencar la unitat de vot". Considera que "davant la votació d'una llei, s'ha d'exhibir la màxima responsabilitat i allò més important és l'acord que pren el partit, que s'ha de respectar agradi o no. Jo entenc Pastor. L'entenc. Ha estat un gran parlamentari i portaveu", afirma l'actual president de la Cambra autonòmica.
L'executiu autonòmic es dirigeix en castellà als funcionaris
El procés d’admissió d’alumnes per al curs 2012-13 per a Infantil, Primària i ESO començà ahir. Els pares amb fills a segon cicle d’Infantil i primer cicle de Primària hauran d’escollir el català o el castellà com a llengua vehicular. Foto: T. A. El Govern de les Illes Balears ja es dirigeix en castellà als funcionaris, tot i que encara no està aprovat l'avantprojecte de llei de funció pública que converteix el català en mèrit i, per tant, no obliga els funcionaris a conèixer la llengua pròpia. En un correu electrònic enviat als empleats públics el 3 de maig, la directora general d'Administracions Públiques, Maria Núria Riera, els demanava en un text en català i també en castellà que omplissin una fitxa descriptiva del seu lloc de treball per tal de fer complir el Pla estratègic en matèria de funció pública. Però no només el correu electrònic és bilingüe, sinó que a les instruccions que donen als funcionaris per poder omplir la fitxa que ha de servir per fer l'auditoria tècnica de gestió dels serveis generals també els detallen que, a l'hora d'emplenar-la, poden escollir fer-ho en "castellà o en català".
El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia
La coalició PSM-IV-ExM ha assegurat avui que el Govern ha consumat "el major atac a la llengua pròpia des de la recuperació de la democràcia" amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública.
El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració
El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal. El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor. L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català" El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia Inca diu "Sí a la llengua"
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
L’Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions a favor del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) no pensa quedar de mans plegades i prepara una campanya de concienciació ciutadana i posteriors mobilitzacions per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Des de l'OCB es considera fonamental per al futur la defensa del català com a requisit per accedir a l'Administració pública i es farà especial incidència en la transcendència que suposa modificar la Llei de normalització lingüística.
Gornés: “Tenim el suport dels ciutadans”
El conseller d'Administracions Públiques José Simón Gornés. La reforma de la Llei de funció pública, que converteix el català en mèrit i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, ha provocat una contundent resposta social. Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, rebutjà ahir la possibilitat d'oferir el seu parer, de valorar les al·legacions presentades per la UIB. En canvi, José Simón Gornés, conseller d'Administracions Públiques i impulsor de la polèmica reforma, no s'amaga, dóna la cara i defensa amb vehemència l'avantprojecte. I a més, el conseller diu sentir-se sorprès, 'pel punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que el seu executiu ha començat a tramitar'.
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
CxI insta el Govern a no reformar la condició de requisit del català
Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.
- La família d'un nin amb autisme de les Balears denuncia discriminació en l'accés a les escoles de pasqua i estiu
- Denuncien que un simpatitzant de Vox amenaça els promotors de la protesta antitaurina d'Inca
- Rebuig unànime a la reprogramació de ‘Norats’ per part de la nova direcció d’IB3
- Creus que s’obre una nova etapa de censura i persecució de la llengua catalana a IB3?
- Multitudinari rebuig a la correguda de toros d'Inca: «Els denunciarem per posar en risc els nins»