Miquel Angel Maria

Traduccions solidàries per ajudar els qui ajuden

La iniciativa Mondo Lingua disposa, un any després de néixer, de més de 450 voluntaris que interpreten les webs d'ONG i d'associacions en altres idiomes

TW
0

Notícies relacionades

Les ONG del segle XXI no es poden comprendre sense internet. La xarxa és una eina essencial per a l'exposició dels seus projectes i iniciatives. Encara més, és a partir de les seves pàgines web que les persones que hi volen col·laborar en troben la via més directa. Ara bé, malgrat la manca de barreres d'aquest mitjà, encara hi ha un obstacle en la difusió: el fet que els lectors, d'arreu del món, parlam i entenem idiomes diferents. Adrián Pérez va fer una reflexió semblant a aquesta quan va idear el projecte Mondo Lingua. "Malgrat que la feina del dia a dia t'absorbeix, moltes vegades pensava que hi havia d'haver alguna manera de ser solidari des del nostre sector laboral. Així, simplement, va néixer el projecte", explica.

Els sector laboral al qual es refereix és el de la traducció escrita (és gerent de Mondo Services, una empresa amb seu a Madrid que treballa amb gairebé 30 llengües diferents) i Mondo Lingua és la iniciativa que va néixer al seu cap fa gairebé un any, que consisteix, bàsicament, a traduir de manera gratuïta a una altra llengua les pàgines web d'ONG o d'associacions sense ànim de lucre i amb iniciatives solidàries. Dit d'una altra manera, ajudar els qui ajuden. Després, com passa sovint amb les bones idees, allò que començà a petita escala s'anà eixamplant.
Ara el projecte té més de 450 voluntaris. "Pensa que això vol dir que hem incorporat més d'un voluntari per dia des dels inicis", comenta tímidament però també amb orgull Adrián Pérez.

Evidentment, hi ha una sèrie de requisits imprescindibles per poder accedir a aquests serveis lingüístics. Per exemple, hi ha d'haver un màxim de 8.000 paraules per traduir (entre 15 i 20 pàgines d'un document de Word) i l'ONG o l'associació ha de tenir uns objectius lloables segons els criteris del projecte. De moment, devers 15 organitzacions ja ho han fet (algunes de ben conegudes, com Ajuda en Acció i la Fundació contra el Càncer Josep Carreras) i d'altres hi estan en tràmits (el GOB de Mallorca i el d'Eivissa, per exemple). Una altra condició és que, almanco de moment, només es tradueixen les planes publicades a la xarxa i no, per exemple, altres documents que les organitzacions fan també públics ni els interns. "No obstant això, tal com estan les coses, no descartam aquesta possibilitat: tal vegada donaríem més sortida als nostres voluntaris", diu Pérez. Així expressa la inquietud que li suposa pensar en l'opció que no hi entri prou feina per a tots els col·laboradors.

Tanmateix, tenint en compte el ventall de llengües que aquests arriben a aglutinar, no és d'estranyar que no hi hagi tasca per a tots. A part de les "anomenades" llengües europees, n'hi ha que saben kirundi (llengua parlada a Burundi i a altres zones del món), somali, wòlof (la més usada al Senegal) i el "crioll Morysien" (propi de les illes Maurici), per posar-ne només alguns exemples. Fins ara el projecte s'està donant a conèixer en profunditat a l'Estat espanyol, però també s'ha fet feina a Itàlia, França i Alemanya, fins i tot a Sud-amèrica, encara que amb comptagotes. Això no obstant, Adrián dubta quan li preguntam pel futur. "Tot allò que és gratuït té un esdevenir complicat, però qui sap si amb el temps els patrocinadors, els anuncis i els mateixos voluntaris suportaran la despesa del servei?", pensa en veu alta. Segurament serà així, perquè les bones idees sovint sobreviuen a les dificultats.