“La gent vol el producte d'aquí i el demana”

Qui sou els qui duis s'Hort des Pla?
Duim l'empresa la meva dona, na Cati Homar; la seva germana, na Margalida, i el seu home, en Bartomeu Torres. Cadascú té les seves feines, però tots ho feim tot si fa falta. Jo no som pagès: primer va ser la pagesa i després la pagesia. Havia estudiat turisme i programació d'informàtica.

Quins cultius feis?
A s'Hort des Pla hi feim quasi de tot: tomàtiga, albergínia, pebres de tota casta, mongeta, tots els tipus de lletuga i col, meló, sofrits, bledes, julivert, patata, api... Tant produïm en hivernacle com a fora. Tenim una superfície d'hivernacle d'uns 10.000 m2 i llavors tenim cultius amb túnel en 2.000 m2 més, aproximadament.

Teniu problemes de plagues a les hortalisses?
El problema principal ha estat la tuta que pega a la tomàtiga. La duim a retxa amb trampes de feromones. També polvoritzam amb Bacilus turigensis. I res més. El que és necessari és tancar bé els hivernacles perquè no hi entri.

Feis gaire tractaments?
Feim agricultura integrada. Ja assistírem al primer curset impartit, fa molts d'anys, i he estat a València per ampliar els coneixements. Esquitam el mínim i la veritat és que de greus problemes de plagues no n'hem tenguts. Utilitzam les abelles per afavorir la pol·linització, sobretot en el cas de la tomàtiga.

Quina llavor feis servir?
Les plantes les feim emprant llavor nostra, de vegades fent ús de llavors antigues que son pare de na Cati i na Margalida ha guardat. En altres casos, les compram a fora. Tenim llavor de tomàtiga de ramellet, de pebre mallorquí, de meló i d'albergínia mallorquina. Ara estam seleccionant tomàtiga de pera. En canvi, de carxofa en feim una de Tudela molt bona.

Us han fet mal, les gelades?
Per evitar les gelades de les setmanes passades, hem hagut de vetlar molt. A fora, el fred va cremar una mica el carabassó. Els hivernacles tenen calefactors, però hi has de prestar atenció, perquè just els empram quan fa falta. Hi ha dies que no dormim.

És rendible, el camp?
El rendiment d'una explotació és cercar-hi la mínima despesa. Els costos han pujat molt, però el problema són els preus. La campanya passada va ser desastrosa pels preus. Arriben productes del Marroc, de l'Equador i de Xile a uns preus ridículs. No sé com és possible fer-los a aquests preus. Tens una rendibilitat per les hores de feina que fas: feim feina les 24 hores i no tenim vacances. Els dilluns a l'hort i els diumenges al mercat. Sols els dissabtes i els diumenges horabaixa són tranquils i els aprofitam per enfilar tomàtigues de ramellet, nyores i pebres.

Com comercialitzau els productes?
Abans, anàvem a Mercapalma i ara anam a vendre als mercats. Anam a Marratxí, Santa Maria, sa Vileta i Son Ferriol. Ens hem organitzat així. Venem el màxim de producte fet nostre. Ens hem inscrit en la marca Producte Local. La gent vol el producte d'aquí i el demana.

El consumidor valora la qualitat del producte local?
La gent no valora gaire el menjar. Si van a un restaurant, gasten, però a l'hora de comprar per menjar, miren molt el preu. Hi ha preus que són més baixos que fa trenta anys. Pens que els productes frescs, acabats de collir de l'hort -molts són varietats tradicionals amb un gust superior- són productes de qualitat i la gent ho sap. De fet, la gent va canviant per bé: observam que el consum de llegums va millorant. Ve gent gran acompanyada de gent jove que es torna a interessar per fer cuinat. Nosaltres tenim receptes penjades als punts de venda i les repartim. Procuram tenir tota casta de producte mallorquí.

Tendrà continuïtat, s'Hort des Pla?
Volem viure del camp i ens agrada l'agricultura. Els nostres fills no pinta que ho hagin de continuar. No hi ha estímuls. Els hem donat carrera i han estudiat el que han volgut. No volem que passin per on hem passat nosaltres. Així i tot, necessiten tocar terra a l'hort.