Si fins fa només uns mesos el fet de tenir una feina estable i amb un salari pagat amb regularitat no era l'enveja de molts a causa de la bonança econòmica, a hores d'ara la situació ha canviat per complet. "La crisi ja és aquí i els seus efectes s'escamparan per tots els sectors", anunciava fa poc més d'un any el president del Fons Monetari Internacional amb un to gairebé apocalíptic. No s'equivocà; el panorama ha canviat. Just la setmana passada, alguns mitjans de comunicació es feien ressò d'un estudi fet als joves espanyols que arribava a la conclusió que allò que més desitgen els adolescents que estan estudiant és arribar a ser funcionaris algun dia. Evidentment, aquest no és un fet menor. L'invertari d'arguments que sovint acompanyen aquests resultats són prou coincidents entre la joventut: estabilitat, bons salaris i, sobretot, poca feina.
No han tardat gaire a sortir les veus que alerten que aquest no és el camí adequat per educar generacions que aspiren a poc més que simular conductes socialment poc saludables. Sigui com vulgui, pareix que l'obsessió per accedir a places de treball en el sector públic ja formen part del panorama que ens envolta. Les motivacions que empenyen aquests milers de persones són tan diverses com evidents; efectivament, el primer dels avantatges que sovint s'associen a un funcionari és el fet de tenir una feina fixa pagada dia trenta de cada mes. Les condicions de feina, en moltes ocasions, també són ben propícies; la flexibilitat laboral que atorguen aquestes ocupacions (conciliació de vida laboral i familiar), les contínues oportunitats de progrés professional que un té quan ja és funcionari o no tenir la pressió d'un cap que sovint t'exigeixi resultats, en són bons exemples.
Les xifres
Sens dubte, es tracta d'un dels efectes que amb major immediatesa ha fet arribar una crisi de la qual hem heretat xifres impensables temps enrere. D'entre aquestes dades, trobam que més del 54% dels espanyols -sobretot dones- en situació d'atur o bé confessen plantejar-se seriosament el seu concurs en unes oposicions o bé ja es troben en fase de preparació d'aquestes proves. Contràriament, només un 33% dels aturats considera el fet de crear el seu propi negoci com una solució viable per sortir de la situació en la qual es troben. D'aquesta manera, aquell esperit emprenedor que tan comú va ser anys enrere sembla haver-se erosionat amb l'explosió de la bombolla immobiliària. Tanmateix, continuen sent els desocupats amb major formació aquells que més s'animen a preparar-se per a unes oposicions. A més, com més jove és la persona, més predisposició mostra vers aquestes convocatòries.
Com preparar oposicions?
Prendre la decisió d'estudiar per a unes oposicions no és cosa fàcil. En aquest sentit, animar-se a emprendre un camí així implica dedicar gran part del temps del dia a una activitat de la qual no se sap amb certesa si se'n podrà treure un profit en el futur. Escollir bé la plaça a la qual aspirarem resulta fonamental, tot tenint en compte aspectes tan diversos com les nostres destreses, els nostres coneixements previs o la nostra experiència.
Una vegada que haguem apostat per aquesta opció, és important decidir si ens prepararem tots sols o si farem ús d'alguna acadèmia o preparador. La voluntat i l'autodisciplina són ingredients fonamentals en la recepta de qualsevol estudiant d'oposicions, emperò si aquest es prepara per ell mateix, aquests valors encara sumen major rellevància.
Tenir al costat algú que ja conegui la matèria -i sobretot el seu sistema d'avaluació-, com també les situacions que envolten aquella prova sempre resulten positius en aquestes ocasions. Quan qui estudia també treballa, la contribució que pot fer un treballador a la feina de l'estudiant esdevé més que recomanable. En qualsevol cas, no és recomanable participar en unes oposicions marcant-se com a objectiu l'aprovat, sinó que és convenient aspirar sempre a la major de les notes possibles. Per això, és ben útil dissenyar una planificació setmanal en la qual apareguin distribuïdes les hores que diàriament es dedicaran a l'estudi.
Com és de suposar, seguir aquesta previsió al mil·límetre serà un dels arguments que ens han de fer pensar en l'èxit el dia de l'examen. La distribució dels temes va al gust del consumidor, tot i que alguns experts aposten per alternar-ne que siguin més tous amb parts de la matèria més exigents. Elegir un lloc idoni per a l'estudi o saber gestionar aquells moments de desànim que, normalment, apareixen en un procés tan llarg i costós són algunes altres estratègies que convé que un domini quan es planteja preparar-se unes oposicions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No passeu ànsia perquè el Govern espanyol ha aprovat l'oferta d'ocupació pública per al 2010, que retalla en un 87% les places de nou ingrés, des de les 15.084 del 2009 a 1.989 aquest any. Així que, poques oposicions hi pot haver, lamentablement, perquè l'Estat té el compromís constitucional de fer que el dret al treball sigui una realitat. El problema és que el model social que tenim només serveix per a generar treball per al 40% de la gent en edat de treballar, la qual cosa, manifesta que un 60% de la gent ´ha de viure de la dependència familiar o social.