El bisbe dels pobres, un referent en la justícia social

"Vostès estan matant els germans camperols. Cap soldat no té l'obligació d'obeir l'ordre de matar. És temps que recuperin la seva consciència. En nom de Déu i en nom d'aquest sofrit poble, els ordén, els suplic que acabin amb la repressió". Com si fos una premonició, aquestes foren les darreres paraules que l'arquebisbe salvadorenc Óscar Arnulfo Romero dirigí als militars un dia abans de ser assassinat. El 24 de març de 198O, una bala disparada per un grup paramilitar d'extrema dreta n'encertà el cor. Caigué abatut mentre alçava el calze a la capella d'un hospital. Era l'inici de la guerra civil quan l'oligarquia del país n'ordenà silenciar el missatge de pau, de no-violència i de justícia. El seu llegat, però, persisteix. Trenta anys després de morir, la figura de monsenyor Romero, el bisbe dels pobres, s'ha convertit en un referent per a la justícia social a tot Amèrica Llatina, una reivindicació d'alliberament de les classes més populars.

Romero (1917-1980) volgué ser la veu dels sense veu. Defensava una església identificada amb el poble i els que més malament ho passaven. Defensor del que s'ha anoment la teologia de l'alliberament, lluità contra la marginalitat i les injustícies, i reivindicà sempre la igualtat entre tots els homes. Denuncià multitud de crims contra els drets humans i abusos tant del Govern com de la guerrilla. El seu no era un missatge de mera caritat, sinó de justícia social. "Molts voldrien que els pobres diguessin que és la voluntat de Déu que els fa viure pobres. No és la voluntat de Déu que uns ho tinguin tot i els altres, res. La voluntat de Déu és que tots siguem feliços", arribà a proclamar en una homilia.

Era una figura incòmoda per al poder establert, tant per a l'Església com per a l'Estat. "L'Església no es pot mantenir al marge de les reivindicacions d'alliberament que tantes persones del poble salvadorenc reclamen", va afirmar. "Si denuncii i condemn les injustícies és perquè és la meva obligació com a pastor d'un poble oprimit i humiliat", va assegurar. Com explica el pare Antoni Vallespir, Romero "és per nosaltres l'exponent segellat en la seva pròpia sang del que és seguir l'evangeli, de posar-se al costat dels més necessitats i dels més pobres". "Romero va veure clar quina era la seva funció.

Practicava la no-violència i la violència acabà amb la seva persona", afegí. "Va veure que el seu missatge el posava en perill i tot i això no va voler tornar enrere, sinó que continuà sent la veu dels més pobres del poble". Per Vallespir, el testimoni d'Óscar Arnulfo Romero, que ara es troba en procés de canonització, posa en contradicció la jerarquia eclesiàstica, que molts cops "no ha dit ni una paraula" sobre les injustícies. Aquesta "incoherència" amb el missatge cristià la fa refusar el testimoni del màrtir d'Amèrica Llatina.