La llista inclou, entre altres grans consumidors, la Unió Europea, Rússia, l'Índia i el Japó, però també països meny contaminadors, com ara Albània i Zàmbia. Quant als que no hi figuren, n'hi ha que són membres de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), com és l'Aràbia Saudita -que creuen que els seus ingressos per la venda de cru poden disminuir si s'arriba a un apogeu de les energies renovables- i alguns petits estats insulars com Tuvalu.
La Secretaria de la convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic assegura que, per ara, el conveni té 112 signatures -111 països més la Unió Europea, encara que entre aquests 111 es troben els 27 governs que integren la UE. En aquest sentit, un total de 41 nacions riques ha presentat els seus objectius per reduir, d'aquí a 2020, les emissions d'efecte hivernacle que provoquen i 35 països en vies de desenvolupament també han esbossat plans en aquesta mateixa direcció. Junts, representen més del 80 per cent dels gasos que es generen en l'àmbit mundial per l'ús d'energia.
L'Acord de Copenhaguen, assolit en la cimera que hi va tenir lloc el desembre passat i en la qual participaren 194 governs, fixa l'objectiu de limitar l'escalfament global a un màxim de dos graus centígrads per sobre de l'època preindustrial. En qualsevol cas, deixa que cada executiu fixi les pròpies metes per a 2020.
Tanmateix, el secretari executiu de la Convenció marc de l'ONU sobre qüestions ambientals, Yvo de Boer, que ha elaborat la llista, afirmà a principi de mes que els compromisos que han adquirit fins ara els estats per minvar els índexs de contaminació queden bastant lluny d'aquest objectiu. "És clar que, encara que les intencions posades damunt la taula són una passa important cap a la meta de frenar el creixement de les emissions, per si soles no basten per limitar la pujada de la temperatura per sota dels dos graus centígrads", lamentà.
El document sorgit de la capital danesa inclou, així mateix, la idea de proporcionar gairebé 10.000 milions de dòlars anuals als països pobres entre 2010 i 2013 -una xifra que a partir de l'any 2020 pujaria almenys s 100.000 milions de dòlars- per ajudar-los a reduir el creixement de les emissions i a afrontar els efectes del canvi climàtic, com ara les inundacions, les sequeres i l'augment del nivell de la mar.
Conferència de Mèxic
De Boer destacà que l'entesa inicial es podria utilitzar per promoure avanços en les negociacions formals perquè a Cancún (Mèxic), on a final d'enguany ministres de Medi Ambient de tot el món participaran en la pròxima conferència de l'ONU sobre el clima, s'hi obtingui un resultat positiu.
Molts d'experts, inclòs el matexi De Boer, han posat en dubte que s'hi faci cap gran passa endavant en el sentit d'elaborar un nou pacte que substitueixi el Protocol de Kyoto. Un dels motius d'aquest escepticisme és l'estancament de la discussió sobre la llei per reduir el diòxid de carboni generat als Estats Units.
Després que diverses nacions que es comencen a industrialitzar -per exemple Veneçuela, Nicaragua, Cuba i el Sudan- presentassin una sèrie d'objeccions a la cimera de Copenhaguen, en la declaració final els participants es limitaren a "prendre nota" de l'acord. Després, l'ONU demanà a tots els governs que aclarissin si volien ser inclosos en la llista dels qui secunden el text.
Al principi, moltes d'economies emergents es mostraven reticents a signar-lo, perquè no havia obtingut un suport universal tot i haver estat redactat originalment pel president nord-americà, Barack Obama, al costat d'altres dirigents com els de la Xina, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica.
Molts de països en desenvolupament volen que sigui la Convenció sobre el canvi climàtic de 1992 la que guiï les negociacions sobre un nou tractat, perquè consideren que deixa més clar que han de ser les nacions riques les que hi prenguin la iniciativa. Washington, en canvi, és més favorable a l'Acord de Copenhaguen.
Tòquio engega un pla pioner per fer minvar el Co2
Las grans empreses i oficines de Tòquio estan obligades de dia primer d'aquest mes a reduir un 6 per cent la generació de CO2, en un pla pioner a l'Àsia per fer d'aquesta metròpoli de tretze milions de persones un model contra el canvi climàtic.
Encara que la capital nipona només representa un 5 per cent de les emissions de diòxid de carboni del Japó, l'entrada en vigor d'aquesta norma al cor polític i financer del país és tot un símbol del compromís mediambiental de la segona economia del món. Per ara és un pla model, però el Govern de Tòquio -una ciutat que consumeix la mateixa energia que Suècia o Noruega- assegura que, en cas de tenir èxit, serà el precursor d'un projecte nacional que es podria elaborar en el termini d'un any.
La normativa afecta les grans companyies i fàbriques el consum d'energia de les quals sigui superior a 1.500 quilolitres de petroli cru a l'any, la qual cosa inclou, a grans trets, oficines, hotels i hospitals amb un espai de devers 30.000 metres quadrats. Per reduir el volum de contaminació provocat, han de prendre mesures unes 1.330 firmes de Tòquio que el 2007 generaren dotze milions de tones de CO2 del total de 60 milions de la capital, segons les dades difoses per l'agència Kyodo.
La primera fase del programa comença avui mateix -inici de l'any fiscal 2010- i durarà fins al mes d'abril de 2015. Llavors, les oficines i les botigues han d'haver retallat les emissions un 8% respecte dels nivells d'entre 2002 i 2007, mentre que per a les indústries el percentatge és del 6%. En una segona fase, que s'aplicaria entre 2015 i 2019, les reduccions s'ampliaran fins al 17%.
Per aconseguir aquest objectiu, el Govern ha instat les empreses a fer esforços pel seu compte, com ara substituir els equips antiquats per altres de més eficiència energètica i aconseguir l'electricitat a partir de fonts d'energia renovable. Això darrer és el que ha decidit, per exemple, la societat Mitsubishi Estate: tot el corrent de l'edifici de 38 plantes que té al centre de Tòquio provindrà, a partir d'aquest mes, de centres de subministrament "net", com ara la gran estació eòlica d'Aomori (nord-est del Japó).
Sigui com vulgui, les empreses que no aconsegueixin la minva exigida hauran de pagar una petita multa d'un màxim de 500.000 iens -prop de 4.000 euros-, encara que el més notable és que en la fase següent els exigiran una disminució més forta que a les altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tot això són dolls. El canvi climàtic depèn de factors externs a la Terra, el principal del Sol que té cicles curts de onze anys, de uns 300 anys i cicles llargs de més de 300.000 anys. També depèn dels volcans que tenen els seus cicles, tant hi pot haver un volcà actiu, com 5 volcans actius, com 50 volcans actius. Mallorca ha de deixar de consumir derivats del petroli i explotar els lignits. Amb la destil·lació seca se podria obtenir gas per fer electricitat, carburants i altres productes químics.