Víctimes de la talidomida (i l'oblit)

Des de nadons, ja eren víctimes d'una greu errada sanitària. Tanmateix, han hagut d'esperar més de la meitat de la vida per ser indemnitzats. Són els infants de la talidomida, un fàrmac que ingeriren les mares durant l'embaràs destinat a evitar els vòmits i les nàusees que acompanyen el procés. Aquest fàrmac, d'efectes sedants i calmants, fou comercialitzat a l'Estat espanyol entre el 1957 i el 1963 (dos anys després que es prohibís en l'àmbit internacional). Les dones que consumiren aquestes píndoles (encara que fos en una ocasió) donaren a llum bebès amb greus malformacions físiques. Bàsicament, els infants naixien sense alguna de les extremitats, tant les cames com els braços. En alguns casos, en desenvolupaven de mida menor a l'habitual.

Les autoritats sanitàries tardaren diversos anys a adonar-se que la talidomida contenia un principi actiu teratogènic (que causa malformacions). Tot i que el fàrmac fou retirat del mercat, calculen que deixà 3.000 nadons amb deformacions. Cap de les demandes contra les farmacèutiques que comercialitzaren el principi actiu (a Espanya arribà sota 7 noms de fàrmacs diferents) no arribà a bon port. A més a més, el presumpte delicte que haurien comès ja ha prescrit a la majoria de legislacions internacionals. És per això que els afectats (que a l'Estat s'agrupen a l'entitat AVITA) adreçaren les reivindicacions a l'Administració pública.

Després de mantenir els primers contactes amb el Govern l'any 2007, s'engegà una comissió destinada a avaluar els afectats que encara viuen (milers moriren per malformacions al cervell i al cor causades pel fàrmac). Finalment, l'Estat ha reconegut 24 ciutadans com a víctimes de la talidomida, els quals rebran una indemnització d'entre 30.000 i 100.000 euros. Tot i així, AVITA és formada per 200 membres. Això no obstant, tan sols els 24 triats han pogut demostrar amb documents que la seva mare consumí la tràgica talidomida.