Feineres, tot i que no sempre al mercat laboral

En els anys 80, però del segle XIX, un govern liberal concedia una àmplia llibertat d'associació a les dones. El cop d'estat de l'any 1936, en canvi, trencava tota onada de millora en els drets socials de les dones. Aquest és el tret de partida i d'arribada de Dones, reconstruïm la història (les Illes 1880-1936). L'esmentada exposició es mostra al centre Cultural de Sa Nostra (carrer de la Concepció, 2), i estarà oberta fins divendres, 27 de març. Després, però, viatjarà a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera.

Les fotografies que composen la mostra parlen, sobretot, de la dona treballadora. "La dona sempre ha fet feina, però no sempre ha estat en el mercat laboral", indica Montse Marqués i Marroquin, una de les quatre autores dels textos que acompanyen les imatges. Marquès i Marroquin posa en evidència el treball submergit que implicava la dona, "sempre aprofitat al màxim pel capitalisme".

Fins a principi del segle XX, les dones estaven cridades a treballa des de petites i a abandonar la feina després de les noces, amb la qual cosa passaven a dedicar-se en exclusiva a mantenir la llar i a tenir cura dels infants. "Ara bé", contraposa Marquès i Marroquin, "també hi havia dones que es negaven a abandonar la feina". Fruit d'aquesta voluntat són les cases bressol i l'entitat Got de llet, nascuda l'any 1905 per donar els biberons als fills de les dones obreres. Tot i la seva voluntat, però, la bretxa entre uns i altres era immensa. Un document de l'any 1919 explicita que el salari de la dona se situava en 12 pessetes setmanals, mentre que el dels homes arribava a les 42.

Una diferència que era ben patent a les fàbriques de l'Illa. Amb tot això, cal destaca l'entrada de l'industrial alemany Hug Heusch, que inauguraria l'any 1902 la seva primera fàbrica a Manacor. El 1915 faria el mateix a Felanitx, tot i que més tard passaria a anomenar-se Majorica. L'any 31 tenir un miler d'obreres. Moltes d'elles estaven afiliades a la Unió Obrera Balear (UOB), creada el 1881. D'altres, en canvi, també foren revolucionàries, tot i que burgeses alhora. És el cas de Clara Hammerí, que esdevingué la primera dona que dirigir una caixa a l'Estat espanyol. I és que Hammerí passà al capdavant de Caixa Colonya de Pollença l'any 1908.

Mestre

Un cas intermedi seria el de les mestres. Ni pertanyien a la burgesia ni tampoc a la classe obrera (entesa com a treballadora física). Les mestres eren, precisament, les persones més formades i, per tant, la batalla intel·lectual caigué de part seva. De fet, són elles les impulsores del concepte de coeducació. L'any 1913 s'haurà de crear l'Escola Normal de Mestres de Palma, emparada pel govern laïcista del moment. Una fita marcada per les mestres que combregaven amb els postulats de la Institució Lliure d'Ensenyança. L'arribada del feixisme aturà la coeducació entre nins i nines, que la proclamada II República havia ampliat pertot. A Mallorca seran Consell (l'any 1933) i Campanet (el 34, de nom Decraly), les poblacions amb escoles coeducatives més avançades.

Però, tal com explica Isabel Peñarrubia i Marqués, comissaria de l'exposició, "en els diferents moments històrics no sempre s'ha progressat: hi ha hagut moments de retrocés, com el que seguí el triomf del cop d'estat franquista". La dona tornà, llavors, a la foscor on havia viscut abans. Un versos de tipus misogin, escrits per Bartomeu Singala l'any 1882, havia fet sulfurar els ànims de les dones. I fou així que Maria Ignàsia Cortés respongué hàbilment amb la seva poesia Consell, de la qual són un extracte les següents línies:

"Fadrina, si ets vol casar,
mai hi pensaràs demés,
que molts de joves hi ha,
que miren si dus diners,
per ells poder-los jugar".