“El camp s'ha de professionalitzar sobre bases de sostenibilitat”

Herminio Molina és un agrònom que treballa en agricultura integrada i en formació dels agricultors. Ens parla de com veu el present i el futur del camp.

Com així estudiàreu enginyeria agronòmica?
Tant per part de mare com per part de pare, a la meva família són agricultors d'Albacete, dedicats als cereals i a les ovelles. A mi m'agradava el camp i vaig estudiar agronomia a València. Allà em vaig especialitzar en fitotècnia.

On heu treballat?
Primer vaig treballar com a enginyer a Albacete, però la meva dona és mallorquina i ens vàrem traslladar a l'Illa. Aquí vaig treballar en jardineria, en una empresa d'adobs i, finalment, a l'Administració. Ara faig feina a la Unió de Pagesos.

Com veis la nostra agricultura?
A Balears pareix que el que està més atès és el turisme. L'agricultura, en canvi, sembla la germana pobra. Hi ha un error de plantejament, perquè el turisme, a més de sol i platja, vol trobar el caràcter real de la gent d'aquí i els paisatges agrícoles que donen personalitat a l'Illa. Si es perd aquesta vocació de tants de segles d'agricultura, també es perd un incentiu turístic important.

Què us ha cridat l'atenció del paisatge de Mallorca?
Quan vaig arribar aquí em vaig fixar en la gran quantitat de marges i parets de pedra seca. No ho havia vist mai. Estava acostumat a veure camps oberts i aquí tot està tancat de paret i marges, cosa que denota un treball molt perfeccionat.

S'hauria de fer un major esforç cap a l'agricultura?
És una cosa que, fins i tot des d'un punt de vista econòmic, a la comunitat li interessa, a part que és una senya d'identitat de tots els habitants de les Illes Balears. És un poc com la gallina dels ous d'or: si es perd la gallina, no hi ha ous, i si es perd l'agricultura, tampoc no hi ha res.

Encara hi som a temps?
Som a temps de fer coses. Es veu interès dels agricultors cap a l'agricultura ecològica i l'agricultura integrada, i també de banda dels consumidors finals, que ho valoren. Anam cap a una alimentació més sana. Fins i tot els visitants i residents estrangers valoren molt més aquest tipus d'alimentació. Crec que s'hauria de ser optimista amb vista al futur.

Què es podria fer per promoure això?
En primer lloc, s'han de cuidar els agricultors. No pot ser que de cada cop estiguin més desanimats a causa de les baixes rendes que obtenen per la seva feina. Tampoc no és bo que el tipus d'agricultura resultant sigui de caràcter residual. S'ha d'intentar professionalitzar el camp sobre unes bases de rendibilitat i de compromís amb la societat. L'Administració, per la seva banda, ha de donar suport al projecte.

Amb això ja n'hi ha prou?
Una altra via seria la dirigida cap als consumidors finals, amb campanyes d'informació i de formació. Si tendim cap a una alimentació més sana i respectuosa amb el medi ambient, hem de tendir cap a una agricultura ecològica o integrada, com a mínim, i potenciar el consum de productes locals. També es pot donar als agricultors més informació, assessorar-los en comercialització o venda directa, lligant més l'agricultor amb el consumidor.

Què pensau de l'ús de fitosanitaris i adobs?
A vegades se'n fa un consum abusiu. Hi ha persones que pensen que se n'ha de posar un poc més "perquè no en falti". Això costa més doblers, fomenta la resistència de les plagues i contamina els sòls. Crec que la formació de l'agricultor en l'ús racional dels productes és bàsica. I a vegades la solució a les plagues la tenim en la mateixa naturalesa i en la lluita biològica.

Què és l'agricultura integrada?
L'agricultura integrada ve a ser un híbrid entre l'agricultura ecològica i la convencional. És un pas intermedi. Del que es tracta és de tenir una bona producció utilitzant els mitjans autoritzats que tinguem a la nostra disposició, però sempre respectant el medi ambient, fent un ús dels tractaments atenent-nos a la normativa vigent i anant cap a una agricultura sostenible i orientada a produccions rendibles.