Ander ZurimendiPalma05/04/10 0:00
TW
0

Les coses no són blanques o negres. En tot cas, sempre tenen llums i ombres. És el cas del feminisme a l'illa socialista de Cuba. Ofelia Pérez, doctora en Sociologia i directora del Centre d'Estudis en Zones Costaneres de la Universitat d'Orient, ha visitat Mallorca en les darreres setmanes. Un temps aprofitat per intercanviar impressions amb la professora de la UIB Maria Antònia Carbonero i moltes més personalitats del feminisme illenc.

I també aprofitat per explicar la realitat de la dona a Cuba. Aquí i ara. Una situació que Ofelia Pérez qualifica d'exitosa i equiparable qualsevol país d'Occident. "I tot i que nosaltres som un país del Tercer món!", exclama, amb cert orgull, la doctora.

Avaluem, llavors, el context de la dona. "L'accés d'aquest col·lectiu al mercat de treball és absolut, fruit de polítiques socials per la igualtat entre homes i dones". No és una afirmació gratuïta, ja que les dades pareixen avalar la seva anàlisi. "El 65% dels treballadors en posicions tècniques són dones", explica. I la taxa de dones matriculades a la Universitat assoleix el 63%.

Això demostra una correspondència entre dones universitàries i treballadores. Els països occidentals, en canvi, també acostumen a tenir més universitàries que universitaris, però després no es trasllada al mercat laboral (on predominen els homes).

Ofelia Pérez també remarca que el 63% dels metges ordinaris són dones, una altra ràtio inigualable a l'Estat espanyol. Un darrer percentatge per il·lustrar la presència de la dona a l'àmbit públic: el 43% dels parlamentaris són de sexe femení.

Respecte als drets socials de la dona, cal destacar que l'avortament és legal a Cuba. "No existeix penalització per interrompre l'embaràs, es pot fer a qualsevol clínica". Ara bé, l'educació sexual i la prevenció són els eixos de salut pública. "Explicam als nins des de l'escola com s'han d'utilitzar els preservatius i la resta de mètodes anticonceptius", assegura la doctora Pérez.

Preservatius
Tenint en compte el bloqueig econòmic que pateix Cuba, però, resulta plausible dubtar que l'Administració disposi d'estocs de preservatius suficients. La sociòloga, però, desmenteix un pic més "les falses creences sobre Cuba". I assegura: "Per ventura no són els millors del mercat, però s'ofereixen preservatius a les farmàcies a preus mòdics (20 cèntims per unitat)". També es venen a cafeteries i universitats.

Aquest model proteccionista intenta evitar el contagi del VIH, que a Cuba té una prevalença molt baixa (0,1% entre dones de 15 a 45 anys). Malgrat aquesta escassa incidència, Ofelia reconeix: "Ha costat que tota la població s'assabentàs de com es transmet i com no". Una lliçó bàsica, per cert, per combatre la discriminació social contra els infectats per la sida.

Lesbianes
"No existeix cap llei que permeti el matrimoni homosexual", explica Ofelia Pérez. De fet, la forta càrrega masclista de la societat cubana, bàsicament androcèntrica, encara genera un rebuig social als homosexuals. "Evidentment, necessitam un canvi cultural". Com el que possibilitarà que la dona faci top less a les platges sense el rebuig general dels compatriotes. "Som molt sensuals, però el cos humà queda dins l'àmbit privat". Ofelia també il·lumina un camp social poc estudiat fins ara: la repercussió del canvi climàtic en les desigualtats socials. "L'impacte és diferent en homes que en dones". I com així?

Canvi climàtic masclista?
Vet aquí l'explicació: "A les zones costaneres, on afecta la desertificació, l'estructura de la terra canvia. Per tant, que podem sembrar, que sigui més resistent als vaivens del clima? Aquesta és la tasca de molts dones, si bé pel rol social que els toca jugar a l'hora d'alimentar els seus infants". Un darrer apunt, amb l'avinentesa dels rols socials. Ofelia Pérez avança que s'està estudiant l'ús del llenguatge no sexista. Una similitud més amb el feminisme mallorquí, tot i que tan llunyans (físicament) un de l'altre.