Llei de ciència, tecnologia, innovació... i polèmica

El Govern espanyol té sobre la taula el repte de substituir la Llei de la ciència del 1986. Com que ha quedat obsoleta, se'n cerca ara la continuïtat en una norma que, de moment, està generant polèmica. No es tracta d'una reformulació, sinó d'una nova llei de la ciència, de la tecnologia i de la innovació. Això és el que es vol dur aquest estiu al Parlament perquè pugui entrar en vigor a finals d'aquest mateix any.

La crisi no és un fet al qual s'arriba de manera espontània. El model econòmic basat en el totxo i el turisme ha reportat el gran miracle a aquest país durant els darrers anys, però també la gran desgràcia, anomenada recessió. Ara, sortir del pou no és qüestió de tornar a construir o a dur encara més turistes. La solució és canviar el model productiu del país i crear un I+D+I (Investigació, Desenvolupament i Innovació) més eficient, tot això sustentat per una carrera professional estable i sòlida per als investigadors. Aquests tres grans eixos són els que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, remarca per tirar endavant l'esborrany de la nova llei.

"És bàsic que les empreses inverteixin en innovació, ja que significa un increment de la producció del 100% i això implica més rendibilitat i unes empreses més competitives", diu Salce Elvira, secretària confederal d'I+D+I de CCOO, una de les negociadores a favor d'una llei que permeti rendibilitzar els recursos disponibles en l'àmbit científic i tecnològic espanyol.

Des de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya creuen que "la llei planteja un model nou que afavoreix el sector privat, però sense cap greuge per al públic". Això assegura un dels seus investigadors, Pedro Robledo.
D'altra banda, les competències en innovació les tenen les comunitats autònomes. "De vegades un mateix projecte es realitza a quatre CA alhora i això significa que una empresa ha de consultar amb les altres. A més a més, hi ha el problema que s'estan quadriplicant els recursos i, per tant, no s'unifiquen els esforços", justifica Elvira.

La innovació
La innovació necessita imprescindiblement la ciència per poder evolucionar i això és també el que planteja ja l'esborrany. Salce Elvira recorda que "a l'Estat espanyol la despesa pública en Investigació i Desenvolupament és de l'1,2% del PIB (Producte Interior Brut), si bé a la resta d'Europa és del 2%". Segons l'investigador de l'Institut Geològic, "s'estudien reformes orientades a corregir algunes debilitats del sistema espanyol de ciència i tecnologia, ja que incentiva fiscalment el mecenatge en matèria d'investigació i desenvolupament". Allò que es pretén és implicar-hi encara més el sector privat.

Si miram un moment a casa nostra, la innovació duita a terme a les Illes Balears es manté relativament estable des de l'any 2004. Segons el Marcador Europeu d'Innovació Regional 2009, els canvis experimentats són positius. De fet, la CE reclama que, tenint en compte els diferents graus d'innovació regional, es fomentin polítiques que reflecteixin millor els contextos i que ofereixin millors dades per avaluar l'execució de la innovació a cada indret.

Evitar la 'fuga de talents'
Així, es preveu la unificació d'escales de tots els investigadors que hi ha als diferents OPI (Organismes Públics d'Investigació) i al CSIC, creant, en el cas dels doctors, tres grans grups. Robledo alerta que "cada organisme té matisos en el desenvolupament del seu treball que l'aplicació de la llei hauria de tractar a l'hora de definir l'escala que assigna a cada grup".

Des del sindicat CCOO valoren molt positivament "que en tots els organismes públics es vulgui incloure un sistema basat en els contractes i no en les beques per als predoctorats". Sobre aquest aspecte, Elvira veu lògic que "els nostres investigadors no hagin d'esperar cinc anys per ser fixos després d'haver-se doctorat i de tenir una beca, per exemple, Ramón y Cajal". A més a més, hi afegeix que "s'han de poder establir per a ells carreres clares i estables, en què també es valori l'excel·lència i sigui reconeguda".

Robles puntualitza que "es basarà en els mèrits, no només per als investigadors sinó també per als qui ocupin càrrecs també en l'àmbit de la gestió". Quant a la intenció del Govern d'evitar la 'fuga de talents', diu que "no es tracta de lligar ningú, sinó d'oferir un sistema garantista que permeti triar lliurement la incorporació al món espanyol de la investigació pública".

"Cal lluitar per atreure talent"

"Si el projecte de llei s'acaba de perfilar i té el finançament pertinent, crec que permetrà incrementar la plantilla d'investigadors, que és una necessitat al nostre país i, per descomptat, a la nostra comunitat autònoma". D'aquesta manera qualifica la rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Monserrat Casas, un dels objectius bàsics de la nova norma: donar més estabilitat i promoció als investigadors.

Ara bé, tot i reconèixer que la llei defineix la carrera investigadora, "manca explicitar el període postdoctoral". "En el Consell d'Universitats es va acceptar que l'inici del contracte d'accés tingués una avaluació externa vinculant. Transformar les beques predoctorals en contractes serà beneficiós pels anys de cotització dels investigadors joves", indica. També vaig dir com a ponent de la llei al Consell d'Universitats que s'hauria de facilitar la incorporació de joves investigadors de fora de la UE i això vol dir tenir uns tràmits molts àgils en la homologació de títols", hi afegeix.

No obstant això, també assegura que "la mobilitat tractada en la llei i la figura de l'investigador distingit no tindran l'abast internacional que es pretén. Cal dir que el secretari d'Estat es va comprometre, amb la col·laboració del Ministeri d'Afers Exteriors, a impulsar aquestes modificacions".

Fuga de talents?
Pel que fa a evitar la "fuga de talents", un dels objectius de la nova norma, la rectora afirma que "més que evitar la 'fuga de talents' cal lluitar per l'atracció de talent, vingui d'on vingui, i això s'aconseguirà en la mesura que hi hagi més llocs de treball per a investigadors tant en l'àmbit públic com en el privat". En aquest sentit, l'augment de la inversió privada en I+D+I és també una de les necessitats que veu el nou projecte legislatiu. "La contribució privada a la R+D+i en les universitats és molt petita (al voltant del 10%) i això s'hauria d'incrementar. Quan hi hagi més col·laboració pública i privada també s'incentivarà que hi hagi més emprenedors, la creació de noves empreses i l'oferta de llocs de treball. Així mateix, les empreses veuran la necessitat d'innovar i de crear places laborals per a gestors d'innovació", hi afegeix. És una roda que generà inovació i creixement.

Innovació
Quant a la innovació, però, Casas assegura que "pràcticament no és tractada en la llei, ja que és competència de les comunitats autònomes. Precisament una de les modificacions que vàrem apuntar des del Consell d'Universitats va ser que també la norma fes una regulació en el marc de la innovació, però sembla que això legalment no és possible".

Segons l'esborrany actual, es pretén consolidar l'espanyol com un dels estats amb major producció científica del món. "En el període 1997-2007 l'Estat experimentà un 80% de creixement quant a publicacions científiques (ISI) i actualment ocupa la novena posició en la producció mundial. El que fa falta es continuar augmentant el percentatge del PIB dedicat a R+D+i per mantenir i, si pot ser, incrementar aquesta posició. També cal fer una aposta per la transferència de coneixement i la innovació, un àmbit en què cal remarcar que només tenim el 0,4% de les patents mundials, mentre que la UE-25 hi té el 28,4%. Una millora en la normativa de patents també seria benvinguda", diu Casas.

Pel que fa a les autonomies, Casas pensa que les "línies de recerca haurien de coincidir amb les dels plans estatals, però potenciant en l'àmbit de la innovació els temes més arrelats a l'entorn".