No hi ha dubte. Una de les carències que més evidencien els buits del sistema educatiu actual és l'aprenentatge de les llengües. Ara ja són els professors de les universitats qui, des de fa uns anys, adverteixen que cada vegada reben més alumnes amb uns baixos nivells de competències tant en castellà com en català. Tot per no parlar del nivell que s'adquireix en llengües estrangeres, com ara l'anglès o l'alemany. Durant aquests darrers lustres, s'han anat posant en marxa algunes modificacions i també s'han incorporat alguns instruments per tal de millorar aquests processos d'aprenentatge, cada vegada més complexos per la creixent diversitat lingüística que està enriquint les nostres llars. La sensació de molts és que encara no s'ha trobat la solució més adequada.
Precisament, partint d'aquest escenari, l'any 2001 el Consell d'Europa va engegar una proposta lingüística -anomenada Portfolio- orientada a eliminar moltes d'aquestes deficiències.
Així les coses, es tracta d'un document personal creat perquè els ciutadans puguin enregistrar periòdicament les seves experiències d'aprenentatge en les diverses llengües i cultures amb les quals entren en contacte. Es parteix de la idea, idò, que no només s'aprèn una llengua dins l'aula i, per tant, la font d'aprenentatge no és única sinó diversa, plural. El document consta de tres parts: un passaport lingüístic que reflecteix el nivell de coneixement de cada llengua; en segon lloc, una biografia lingüística en què es remarquen les experiències de l'individu en cada llengua i, per últim, un dossier on es fa recompte de totes aquestes vivències. En aquest sentit, es tracta d'una iniciativa que té una clara virtut pedagògica, car pretén ser una eina d'autoavaluació de qui l'empra, emperò també incorpora un vessant informatiua amb vista al món laboral, ja que ofereix una mesura estandarditzada del nivell de coneixements de les distintes llengües que transiten per Europa.
A les Illes Balears
No va ser fins a l'any 2004 quan aquesta nova fórmula educativa va aterrar al nostre arxipèlag. Carmen Moreno, coordinadora del Servei de Programes Internacionals de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern autonòmic, remarca que "durant aquests anys han estat diversos els centres de les Balears que han format part del projecte i s'han viscut experiències prou profitoses". Convé no oblidar que és un sistema que a Espanya ja ha estat validat a quatre nivells diferents: Educació Infantil, Primària, Secundària i per Adults. Totes aquestes experiències van tenir cabuda en la Jornada sobre la Competència en Comunicació Lingüística i el Portfolio Europeu de les Llengües que va tenir lloc el passat dia 12 de març a Inca. Moreno destaca "la bona acollida que va tenir l'acte per part dels docents que hi assistiren, els quals procedien de distintes especialitats (Llengua Catalana, Anglesa i Castellana), la qual cosa resulta més enriquidor".
S'espera des de l'Administració que aquesta posada en comú animi més centres a participar en el projecte amb vista al curs vinent. Actualment són set els centres que hi formen part a les Illes, la major part d'ells d'Eivissa, que té quatre centres adscrits al Portfolio (CP Portal Nou, Sa Graduada, l'Escola Oficial d'Idiomes i el CP Torres de Balàfia). A Mallorca també hi participen centres com ara l'IES Arenal i la mateixa Escola Oficial d'Idiomes. Amb tot, s'espera que durant els propers anys es recuperin les xifres de participació dels primers anys en els quals es posà en marxa el projecte. D'aquesta manera, Moreno recorda que "durant el primer quinquenni de la seva posada en marxa arribaren a participar prop d'una trentena de centres". Amb relació a les causes d'aquesta caiguda, la coordinadora d'aquests servei esmenta que "a vegades és complicat engrescar el professorat i, a més, és necessari tenir una major quota de suport per part de les administracions amb vista a, entre altres coses, oferir una major quantitat de formació continua per als mestres i professors".
En qualsevol dels casos, es tracta d'una proposta que necessita poc més que la voluntat dels mestres i professors ja que té un cost zero per als centres interessats els quals, una vegada adherits, reben els materials per part de la Conselleria, a més d'un assessorament pel que fa a la seva posada en marxa i manteniment. Dificultats a un costat, sembla que Portfolio esdevé una proposta suggerent vers la realitat que se'ns dibuixa els següents anys a les Illes. Per un costat, intenta reforçar un dels majors punts dèbils dels nostres estudiants -l'aprenentatge en idiomes- i, altrament, atén les creixents necessitats d'educar en clau multicultural i, consegüentment, multilingüística.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
afirman el tecnics en la materia com son els linguistes, sociolecs.Etc que´l individu bilingue esta mes capacitat per entrar en una tercera o quarta llengua. T´el habit i l´estructura mental per assolir mes i acomodar un altre llengua en la seva organitzacio mental. Si aixo es axi: ¿com s´explica el rebuig que cert espanyolisme de caire castella opossa a que´ls seus fills aprenguin el catala en la seva area linguistica?. Les raons ,ja las sabem, pero el seu sentiment nacionaliste espanyol els possa una barrera per emtendre lo del bilinguisme en catala. Per entendre que es millor esser per saltar a altres idiomes que no pas monolingue. ¿Ho entendran?
Abans d'atendre les suposades necessitats d'educar en clau multi-pluri s'hauria d'atendre la necessitat urgentíssima d'educar en clau nacional catalana.