Els pares donen l'esquena a l'escola

Andreu MirPalma07/04/10 0:00

Pares i escola. D'aquest binomi deriva bona part del sentit que té la paraula "educació" per als nostres fills. Així, és en aquests dos àmbits que els més joves arriben a aglutinar experiències que van donant forma al seu futur professional i també personal. Com és de suposar, la consonància d'ambdós elements -família i centre escolar- esdevé fonamental a l'hora de mesurar els èxits en el procés educatiu de les noves generacions i, segons sembla, la interacció entre aquests dos agents no passa pels millors moments. Ana Vega, coordinadora del projecte de la Unió Europea anomenat Construcció dels indicadors de participació de pares en l'ensenyament obligatori, ha presentat aquests dies les primeres conclusions de la fase inicial d'aquesta investigació, en la qual participen diferents països europeus i que té marcat el 2011 com l'any de clausura de l'estudi.

Segons Vega, "les debilitats quant a la participació dels pares en el sistema educatiu espanyol no obeeixen a deficiències en el desenvolupament normatiu, sinó més bé a l'absència d'una cultura o dinàmica de participació real i efectiva". De la primera presa de contacte amb els resultats d'aquesta recerca, se n'ha tret que a l'Estat espanyol els pares gairebé justifiquen l'entrada als centres on estudien els fills atenent bàsicament a la resolució de qüestions burocràtiques, a més de mostrar actituds de certa apatia o indiferència cap a altres esdeveniments organitzats pels col·legis.

Endemés de tot això, convé remarcar que s'han detectat importants deficiències en els canals de comunicació entre l'entorn educatiu i les famílies. Vega explica que "en ocasions, les escoles no saben transmetre de manera òptima la vàlua d'alguns dels seus projectes educatius als pares".Altres problemes que ja han identificat aquestes primeres indagacions en la qüestió són el clima general de desconfiança que tenen alguns pares i mares en relació amb el personal que educa els seus fills, la manca de preocupació de molts de progenitors per l'educació dels menuts i la sobreprotecció que altres els atorguen i que, a més, confonen amb una bona formació.

Sigui com vulgui, els resultats que mostra l'estudi no són discordants amb altres dades extretes entorn d'aquesta realitat. En aquest sentit, segons les dades del Ministeri d'Educació, des de mitjan dècada passada -1995-, els percentatges de participació activa de les famílies espanyoles en associacions de mares i pares (AMPA) s'han reduït a més de la meitat, per passar del 56 al 22% en poc menys de tres lustres. La manca d'activitat d'aquestes agrupacions es fa palesa quan alguns consellers d'Educació de comunitats com ara Catalunya han arribat a assegurar que les AMPA només es gasten una cinquena part del pressupost com a conseqüència de la falta d'iniciatives.

Més atenció

Davant aquesta incipient realitat, ja han aparegut alguns observadors que demanen més atenció respecte d'una qüestió que, segons alguns, pot desembocar en problemàtiques més greus. D'aquesta manera, el pedagog Àngel Miranda indica que "actualment, es viu una evident situació de desencontre entre les famílies i els centres educatius perquè, durant els darrers anys, els pares veuen l'escolarització dels fills com un simple servei, talment com si fos un hotel o un restaurant; duen l'infant allà i, si el servei és bo, se'n desentenen".

Precisament, en connexió amb aquest discurs se situen les paraules de la psicòloga Mercè Traveset, que recorda que "l'escola només és un servei complementari", tot fent referència a l'actitud que alguns pares i mares adopten en relació amb l'educació dels fills. En qualsevol cas, els especialistes no deixen d'accentuar la significació d'aquestes relacions, perquè suposen un estímul del tot positiu en el procés de desenvolupament dels més joves. Contràriament a allò que molts pensen, la participació dels progenitors als col·legis va més enllà de l'assistència a la reunió anual de pares i mares: llegir l'agenda, les circulars que s'envien periòdicament, les col·laboracions amb les peticions puntuals dels mestres i l'assistència a actes lúdics del centre són tan sols algunes de les possibilitats d'implicació.

L'estudi engegat des de Brussel·les -comentat a l'inici- conclou assegurant que és necessari replantejar algunes de les formes de participació dels pares a les escoles de casa nostra, ja sigui en el seu control o en la gestió. Així doncs, la recerca de nous instruments de comunicació, de nous escenaris de contacte i de noves eines per a la interacció hauran de ser alguns dels reptes que la nostra comunitat educativa necessitarà afrontar durant aquests propers anys.