Actius per a la caixa

La butxaca del contribuent està poc lligada aparentment als temes relatius a la tecnologia i a internet, però el d'avui la fa entrar en escena de cop i amb un paper molt destacat. I és que d'ençà de l'any 2008 tots els ajuntaments de l'Estat espanyol es veuen subjectes per llei a pagar als proveïdors i a les entitats de gestió l'anomenat cànon digital. Es tracta d'una taxa que grava tots els suports i sistemes informàtics capaços d'enregistrar i copiar informació, com ara fotocopiadores, sistemes d'emmagatzematge òptic -DVD i CD- i memòries USB, que els consistoris facin servir; en principi, per realitzar les tasques que la seva activitat comporta, i no pas còpies, ni tan sols privades, de cap material protegit pels drets de la propietat intel·lectual.
Des del dia en què el cànon entrà en funcionament topà amb una dura oposició, sobretot dels sectors més compromesos amb un internet de portes obertes.

Les associacions d'internautes són paradigmes d'aquesta idea, i així es donà vida al portal todoscontraelcanon.es, que empara una plataforma ciutadana amb el mateix nom. La darrera acció d'aquesta organització, que, a banda de reflectir signatures a títol personal -en total 1.222.082 firmes-, incorpora el suport de, fins ara, 29 ajuntaments de tot l'Estat i associacions de naturalesa variada, va en camí de mobilitzar encara més consistoris per reclamar la devolució a les empreses distribuïdores d'unes sumes econòmiques que entre uns i altres arriben a alguns milions d'euros.

Per això, han adreçat fa pocs dies un escrit a la Federació espanyola de municipis i províncies en el qual proposen que els seus integrants s'incloguin dins la causa. Així mateix, insten l'Executiu de Rodríguez Zapatero que faci realitat l'exempció del pagament del cànon per part de totes les administracions, modificant-ne l'actual reglament, i exhorten a la sensibilitat dels principals partits polítics perquè incloguin aquestes determinacions en els programes electorals.

Exemples locals

A les nostres contrades, hi trobam alguns actius exemples en matèria d'oposició local al cànon. Principalment, hem d'esmentar els municipis de Pollença, Inca i Artà. No debades, els pollencins foren els primers de tot l'Estat que aprovaren una moció en la qual instaven les autoritats competents a derogar l'obligació. Aquesta estratègia s'ha emprès no gaire temps més tard per part dels inquers i fa algun temps que es debat a indrets com Artà i Son Servera, sense haver assolit encara el consens necessari de tot el ple municipal.

Tanmateix, no a totes bandes els polítics municipals i els seus equips són conscients d'aquesta sagnia dels comptes públics. Un exemple d'això darrer el tenim a la mateixa capital balear, a Palma, on fonts properes a la secció d'hisenda de Cort indiquen que no es té un posicionament clar sobre aquest tema. A la pregunta de si l'Ajuntament s'uniria al moviment per reclamar que els doblers del cànon quedin a la caixa de tots, hi responen que "ells no paguen cap cànon" i que això és un tema més aviat d'àmbit 'autonòmic' i ens remeten al seu torn a la Conselleria del ram. Prenent en consideració tot l'exposat anteriorment, la resposta sobta i alarma a parts iguals.