Altres analfabetismes

A la Cimera del Mil·lenni celebrada a Nova York el 2000, amb la participació de 189 estats, es varen subscriure vuit objectius del mil·lenni, un dels quals era assolir l'ensenyament primari universal per al 2015. Passats quasi 10 anys des que es va fer aquesta planificació, s'han fet algunes anàlisis de la situació i s'ha comprovat que serà difícil que es compleixi en la seva totalitat, perquè les ajudes als països necessitats han minvat a causa de la crisi i no se sap si el 2015 s'haurà superat. La situació és difícil a l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia del centre i del sud, i a l'Àsia occidental. El no compliment és un fet molt greu, perquè l'educació suposa beneficis fonamentals per a una millor alimentació, per a una adequada atenció a la salut, per a l'exercici de la democràcia, per aconseguir una millor distribució de la renda, per aconseguir més justícia social, per assolir més creixement econòmic, per obtenir un millor rendiment en el treball i per aconseguir el coneixement de les noves tecnologies.

Queda clar que quan es fan estudis sobre l'analfabetisme, només es pensa en els milions d'infants sense escolaritzar, en què predominen, per qüestions culturals i religioses, les nines. Aquí es comptabilitza l'escolarització en un 100%, però que tothom tengui l'obligació d'estar escolaritzat no significa que s'hagi eradicat l'analfabetisme, com no s'ha fet amb el funcional ni amb el de recaiguda, és a dir, existeix una assignatura pendent, i és la d'aconseguir que moltes persones se sàpiguen moure dins el món que els ha tocat viure i haver de llegir i entendre molts missatges orals o escrits. Tampoc no s'ha resolt el fet que molts sofreixin analfabetisme de recaiguda per culpa de no practicar el que s'ha après, per exemple, escriure, comptar o una llengua.