Durant aquests darrers temps, qualsevol de vostès ja s'haurà avesat a escoltar que "en major o menor mesura, la crisi ens afecta a tots". Efectivament, vivim un període de recessió que, com la resta de cicles, té unes repercussions tangibles sobre el nostre dia a dia, sigui quin sigui el seu signe. Tot i això, la intensitat dels assots d'aquesta etapa baraten d'uns racons a altres. De fet, la virulència de les conseqüències de la crisi actual està fent que bona part dels països europeus s'hagin oblidat de l'statu quo de les societats menys avançades econòmicament del geoide.
El darrer informe que ha presentat recentment la Unesco en referència al món educatiu del Tercer Món no fa més que emfatitzar aquesta realitat. "S'estan sacrificant generacions senceres de nins i nines", deia un responsable d'aquesta corporació a Nova York, tot fent referència a la manca de recursos que es destinant a alguns països del planeta avui en dia, tot com a conseqüència dels efectes de la crisi. Segons les conclusions que es mostren en aquest treball -en el qual es fa un seguiment a 160 països dels indicadors que donen forma al programa "educació per a tots"-, és ben previsible que la depressió financera estimuli un increment en la xifra de 70 milions d'infants que, a hores d'ara, creixen sense tenir el suport d'una educació en tot el món.
En aquest sentit, ja s'ha advertit que els objectius marcats per la Unesco amb vista a pujar un esglaó en la cursa d'aconseguir una educació gratuïta i universal no tindran els resultats esperats per al proper 2015. Així les coses, sembla que les aportacions en aquest àmbit han minvat fins al punt de retardar un procés que requereix una urgència significativa. Segons algunes investigacions, per tal de poder universalitzar l'educació primària fins al 2015 es necessitarien 10,3 milions de mestres més dels que en l'actualitat operen a la comunitat internacional. A tot això convé afegir que, segons la cooperació internacional, els costos que es derivarien de posar en marxa un procés seriós orientat a assumir una vertadera estandardització educativa per a infants i adolescents s'enfilarien fins als 16.000 milions de dòlars anuals. Resulta una obvietat afirmar que mantenir anualment aquesta quantitat de persones sense una formació acadèmica no fa més que projectar uns desequilibris cada vegada més accentuats entre els uns i els altres.
En aquest sentit, ha quedat ben palès que aquelles persones que reben uns estudis minven les seves possibilitats de conviure amb segons quins riscos. Així, per exemple, les poblacions analfabetes usualment són sectors més exposats a contreure determinades malalties. Altrament, aquests grups avancen al marge de qualsevol dels avanços que es puguin donar a hores d'ara al món -quant a noves tecnologies, per exemple-, la qual cosa tendeix a situar-los encara en una situació més perifèrica de la que ja es troben. També els és un inconvenient no dominar les tècniques de la lectoescriptura, a l'hora de reclamar determinats drets o obligacions com a ciutadans, com també organitzar-se eficientment com a col·lectius. Aquests són només alguns dels efectes secundaris amb els quals hauran de créixer aquestes noves generacions.
Manca de voluntat
Davant la nitidesa d'aquesta realitat, hi ha realment una voluntat conjunta d'invertir la situació? De ben segur, aquesta pregunta ha cercat resposta en milions de caps al món i, segons pareix, ens trobam enfora de trobar-hi una solució. La secretaria executiva de l'ONG Medi ambient, Desenvolupament, Acció (ENDA), Joséphine Ouedraogo, fa uns dies, en una entrevista, avisava que "la situació precària que viu l'educació a l'Àfrica no es deu només a l'actual mancança de recursos arribats de fora". L'activista francesa se suma al cada vegada més nombrós corrent d'organitzacions no governamentals que operen en aquest continent que reclamen una major implicació política per part de la comunitat internacional vers aquesta sagnant problemàtica.
Endemés, Ouedraogo afegia al seu discurs que hi ha la necessitat "d'establir una relació més profunda entre els estrats polítics, els socials i també els educatius, implicant d'aquesta manera, les diferents poblacions del planeta". Sigui com vulgui, iniciatives puntuals com les que promouen algunes ONG -i fins i tot alguns estats- en zones com l'Àfrica o Amèrica Llatina, com ara donar beques a infants i a adolescents perquè estudiïn en internats o col·legis, no són més que bones accions, ja que la dotació de beques mai no ens acostarà a l'educació universal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.