Segons Font, l'ordre també aniria en contra d'una sèrie de normatives, com la d'Atenció a la Diversitat, que té per objectiu acostar l'alumne al projecte del centre i no allunyar-lo. A més, en l'ordre de 2004, que és la que ara es farà efectiva d'acord amb el que ha publicat el BOIB, els pares que trien la primera llengua d'ensenyament són els dels alumnes que es matriculen per primera vegada. Això no obstant, en l'annex de la resolució publicada en el BOIB d'ahir figura un model que permet elegir llengua en tots els cursos d'Infantil i de primer de Primària.
La federació d'ensenyament de CCOO criticà que s'opti per la via de "retornar a un decret derogat en el seu moment i que en cap cas no s'ajusta a la situació actual", i no descarten iniciar mesures de caire legal. També PSM-IV-ExM criticà la resolució d'Educació per desenvolupar l'elecció de llengua vehicular de l'ensenyament, "que insisteix en la segregació lingüística amb recursos públics".
Els directors tampoc no veuen clara l'ordre i consideren que l'aplicació de la tria de llengua el proper curs escolar serà, en molts casos, inviable. Així ho explicà ahir Jordi Escudero, president de l'associació de directors d'Educació Infantil i Primària de Balears. "Encara no sabem com s'articularà", es queixà, alhora que recordà que, "mentre que la Conselleria d'Educació no ho aclareix, nosaltres hem de donar la cara davant els pares que s'interessen per aquest tema". De fet, els directors d'Infantil i Primària, Secundària i Educació d'Adults mostraren malestar amb la manera d'actuar d'Educació. "Entenem que la situació de crisi exigeix retallades, però no se'ns informa de res", es queixaren. Així mateix, criticaren el "criteri economicista" de les mesures.
Pel que fa a la lliure elecció de llengua, Escudero assegurà que no es disposa de les eines per posar-la en marxa i és que la resolució del BOIB, a la qual remeté la Conselleria als directors per a l'aplicació, "no aclareix els dubtes". El document preveu que "els centres organitzin aquestes mesures amb els seus recursos i l'assessorament tècnic de la Conselleria per atendre individualment els alumnes les famílies dels quals hagin manifestat la voluntat d'exercir el dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua quan aquesta sigui diferent de la prevista en el projecte lingüístic del centre".
D'altra banda, l'STEI-i informà ahir de les dades actualitzades de què disposa sobre la tria que han fet els pares i mares en les matrícules d'alumnes de 3 anys (gràfic adjunt). De Mallorca, hi ha dades de 103 centres d'un total de 159. D'aquest centenar, un 81,52% haurien marcat el català.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Biel, a secundària no hauríem d'ensenyar bona educació, això és feina dels pares. Els valors cívics s'han d'adquirir a la infantesa. Si el teu fil adolescent troba normal insultar un professor, aleshores és que ets un mal pare i punt. O potser és que ets tan maleducat com ell (aquest "tu" és genèric, no dic que sigui el teu cas). Culpar el professorat dels mals resultats demostra molta d'ignorància o molta mala fe. Hi ha mals professors, és clar, coma totes les professions hi ha mals treballadors, però la gran majoria som gent compromesa i amb vocació, que feim la feina el millor possible amb els mitjans de què disposam. Una minoria pot ser responsable del mal nivell estatal? No té cap sentit. Qui ha canviat mil cops de llei d'Educació (tenim el rècord d'Europa)? El PP i el PSOE per a fer-se la punyeta, sense pensar en els infants. Qui decideix els currículums i programes? Els buròcrates, no els professors. L'administració pren decisions per interessos polítics sense consultar els professionals i així ens va. Mira si no els desastres recents: a dos dies d'acabar el curs, les directives tan sols no poden planificar el proper any escolar per les constants improvisacions de la Conselleria, que ha pensat en estalviar, fotre el català i castigar el professorat (majoritàriament contrari a la seva idelogia) i no en els alumnes. D'altra banda, els canvis socials (la immigració, la integració de tot tipus d'alumnat) demanen un temps per a la seva correcta gestió. Però a més, si t'hi fixes, l'eduació obté pitjors resultats en els països del Sud, on hi ha més corrupció política i més pobresa. Resulta que els informes sempre coincideixen en el mateix: el fracàs escolar està directament lligat al nivell sociocultural dels pares. Consulta-ho, si no em creus.
Una professora de secundària a dit..... Avui, hi ha pares que no només justifiquen les conductes incíviques i grolleres dels seus fills, sinó que les encoratgen denigrant l'ensenyament en general i la figura del professor en particular. Hi ha pares que fins i tot amenacen els docents o els agredeixen amb insults o amb els punys. Això que era impensable en la meva infantesa i joventut és el pa de cada dia en alguns centres i tots els professors hem viscut situacions semblants o n'hem estat testimonis. I qui te sa cupa de tot això? Voltros mateixos, jo no he vist mai una manifestació de professors per protestar sobre aquest tema, i es ben necesari, en canvi per es pute català, "no mallorqui", dia si i altre tambe a n'hia, o sigui que considerau més important es català que s'aducació en general des nostros fiis i així anam, es derrers de Espanya. Aquest desgavell no pot acabar bé mai, sa sociedad algun dia vos passara factura per desberats que s'estan fent en sa vostre complicidad.
El meu marit és director d'un centre escolar i cada mati ha de llegir els diaris per poder sebre que pasa a la Conselleria d'Educació. Això és normal???
Els directors es queixen de que no els informen. Com els han d'informar, si el Govern d'en Baiuzá no té ni idea de què ha de fer ni com ho ha der fer.
A BIEL PERDIVETE RÀTIOS I MANIPULACIÓ. Fa 20 o 30 anys, l'eduació secundària no era obligatòria. Els alumnes amb minusvalies psíquiques, malalties mentals o problemes greus d'aprenentatge no eren a les aules perquè el sistema els deixava fora a vuitè de primària. Ara hi són, i la seva integració només és possible en determinades condicions: grups poc nombrosos que permetin l'atenció individualitzada i personal especialitzat de suport. Fa 20 o 30 anys, l'educació secundària no era obligatòria. Els alumnes amb problemes sociofamiliars greus i actituds conflictives, fins i tot violentes i delictives, no eren a les aules perquè abandonaven els estudis en fer els tretze. Ara hi són, i és impossible controlar la seva conducta durant vuit hores si no es compten amb mesures d'atenció adequades, que seran impossibles en aules massificades i sense personal especialitzat. Fa 20 o 30 anys els immigrants que arribaven no parlaven català però sí castellà i era possible establir-hi una comunicació. Provenien de zones d'Espanya amb diferències culturals evidents, però amb una base comuna que permetia l'entesa i la integració, encara que fos parcial. Avui, és molt difícil trobar un centre on no s'hi reuneixin menys de vint o trenta nacionalitats, amb llengües, cultures i religions diverses; amb concepcions del món totalment diferents, fins i tot oposades en aspectes essencials per a la convivència. Amb aquests alumnes, la comunicació lingüística pot ser des de limitada a nul·la i ara mateix es troben dins les aules juntament amb els infants descrits en el primer i segon paràgrafs. Fa 20 o 30 anys, els pares valoraven l'ensenyament i la cultura com a elements essencials en la formació de les persones i sabien que els estudis eren un punt clau per al futur dels infants (que compartien aquest punt de vista perquè encara no existia el model de l'èxit ràpid via reality show televisat). Consideraven els mestres una figura d'autoritat i transmetien aquesta imatge als seus fills. Fins i tot els pares més humils i sense formació inculcaven als infants els conceptes de respecte i obediència. Els joves temien entregar als pares males notes i les faltes de disciplina eren severament castigades tant a l'aula com a casa. En altres paraules, si no feies bonda, el mestre et clavava una clatellada i el pare, a casa, te'n fotia dues o tres més per haver-lo avergonyit públicament amb la teva conducta. La idea d'agradir verbalment o físicament un professor, era inconcebible. Avui, hi ha pares que no només justifiquen les conductes incíviques i grolleres dels seus fills, sinó que les encoratgen denigrant l'ensenyament en general i la figura del professor en particular. Hi ha pares que fins i tot amenacen els docents o els agredeixen amb insults o amb els punys. Això que era impensable en la meva infantesa i joventut és el pa de cada dia en alguns centres i tots els professors hem viscut situacions semblants o n'hem estat testimonis. En definitiva, la composició de les aules i el perfil de l'alumnat de fa 20 o 30 anys eren completament diferents als actuals. La mentalitat dels pares era diferent. El context sociocultural era diferent. Els valors del món eren diferents. Els professors veterans han viscut el canvi i els més joves, veim que no té res a veure amb el que visquèrem nosaltres com a alumnes. Pretendre extrapolar la situació del passat al present, és manipular cínicament el personal. Si no sou docents, no us deixeu enganyar per fal·làcies tan simplistes i barroeres. No faceu vostres aquestes consignes que us venen per a tapar-vos la boca i justificar l'injustificable: negar als vostres fills el dret a una eduació pública de qualitat, que és l'única que garanteix la igualtat d'oportunitats per a tots els infants i joves, independentment del compte bancari dels seus pares.
Perdiueta, et record que en Bosch (que deu ser dels teus) era professor, això si, de la privada. M'han dit que al nous alumnes castellanoparlants els aplicaran un programa que ja existeix per integrar els alumnes nouvinguts d'altres països. Es diu PALIC, fins ara es treia els alumnes de classe per ensenyar la seva nova llengua, el català. Ara serà el castellà. M'imagin la gran decepció dels pares que han fet la creueta on no tocava.
En Biel Perdivete... és de Sineu???? o és que no sap escriure?
Biel perdivete, has de respondre al que te diven. Jo he dit que xerres malament, no que diguis mentides o veritats. Ara has tornat quedar retratat volguent embullar la troca.
Per descomptat que "fil" té tota la raó, tu et desqualifiques totsol. I et faig saber que els que volen xupar de la política són els que ara ens governen, que es pugen els sous i tanquen hospitals, no paguen als col·legis i instituts, augmenten les taxes, els imposts, l'IBI, etc. Si ets tan cap de f... que penses que la culpa del fracàs escolar és dels professors no cal que et contesti més. Mira't a tu mateix i a la gent que coneixes i veuràs que potser també vosaltres heu participat del fracàs escolar.
A fil Dir sa varitat fa molt de mal a nes que xupen de sa mamella.