La Plataforma per la Llengua impugnarà tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma que no respecten els drets lingüístics de la ciutadania ni la normativa vigent en matèria de processos de selecció. L'entitat ja va anunciar al ple ordinari de Cort de dijous 27 de març que tenia intenció d'impugnar tot el que estigués a les seves mans i, en aquest cas, aquestes convocatòries, corresponents a l'Empresa Funerària Municipal i a Mobipalma, no garanteixen el requisit de català en els processos de selecció de personal, la qual cosa suposa una vulneració clara del marc legal establert a les Illes Balears
D'una banda, a l'Empresa Funerària Municipal s'han publicat dues convocatòries per cobrir sis places de personal fix: dues d'operari funerari i quatre d'oficial de primer administratiu. En tots dos casos, el coneixement del català es considera només un mèrit i no un requisit, tot i que es tracta de llocs de treball de caràcter públic en una empresa municipal. Això implica que una persona que no conegui la llengua catalana pot obtenir-ne la plaça, cosa que contradiu les normatives que regulen l'accés a la funció pública a les Illes Balears i que garanteixen el dret dels ciutadans a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials.
D'altra banda, la situació encara s'agreuja en el cas de Mobipalma, empresa municipal que gestiona el transport i l'estacionament a la ciutat. En la convocatòria per a la creació d'una borsa de treball per a oficials de manteniment d'aparcaments, el català no apareix ni com a requisit ni com a mèrit, ni tan sols com a criteri de valoració en el procés selectiu. Aquesta absència total de referències a la llengua pròpia de les Illes Balears suposa una discriminació inadmissible i incompleix la legislació vigent, que estableix que el coneixement del català ha de ser un criteri a tenir en compte en l'accés a qualsevol lloc de treball de l'Administració pública.
Convocatòries que contravenen la normativa lingüística
Les bases d'aquestes convocatòries contravenen clarament la normativa lingüística vigent a les Illes Balears. L'article 14.3 de l'Estatut d'Autonomia estableix el dret dels ciutadans a ser atesos en català per l'Administració, mentre que la Llei 3/1986 de normalització lingüística reconeix el català com a llengua pròpia de les Illes Balears i obliga les administracions i les empreses públiques a garantir-ne l'ús. A més, la Llei 3/2007 de funció pública de la CAIB determina que per a accedir a la funció pública s'ha d'acreditar un nivell de coneixement de la llengua catalana adequat a les funcions del lloc de treball. En aquesta mateixa línia, l'article 34 de la Llei 3/1986 estableix que les corporacions locals han de garantir l'ús del català en totes les seves activitats administratives i que les bases de les convocatòries públiques han d'incloure una referència expressa a la llengua catalana.
La Plataforma per la Llengua ha assenyalat que continuarà lluitant perquè es garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania. Per això, forçarà l'Administració a garantir que qualsevol persona pugui ser atesa en català sense restriccions, i això només serà possible si el coneixement de la llengua és un requisit indispensable per accedir a la funció pública. Amb aquest objectiu, tal com va exposar al ple ordinari del dijous 27 de març a Cort, l'entitat continuarà emprenent accions judicials per a exigir el compliment de la normativa i forçant la impugnació de les convocatòries il·legals. «El nostre compromís és clar i ferm i continuarem treballant perquè el català tengui el lloc que li correspon a l'administració pública de les Illes Balears», han conclòs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.