PP i llengua
Bauzá vol que els nins sàpiguen tres o quatre idiomes en acabar l'ESO
Afegeix que "apostar per un plurilingüisme natural és apostar per una major productivitat i una major competitivitat". A més Bosch mostra interès per algunes propostes, com "tenir dos professors per aula, que parlen dos idiomes diferents"
Bosch i Bauzá han compartit una estona amb els petits de l'escola de Berna. | CAIB.
Palma25/04/12 0:00
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá i el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, es troben de viatge a Suïssa per tocar sobre el terreny els atributs d'un model educatiu plurilingüe.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
82 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Idò a jo me sembla bé que estudiin com funciona s'enseyança a llocs on es joves tenen més sortides porfessionals, millor que posar-se a fer experiments que no saben com surtirà. Molt bona iniciativa.
Si quieres acabar con el pancatalanismo estudia plurilingüismo.
Per aquests PPEPEROS qualsevol excusa és bona per visitar Suïssa !!! Suposo que ningú amb dos dits de seny pot creure que la visita fos per millorar l'escola pública
Per lo mateix que tu afirmes lo contrari!! Qui ets tu per donar tantes xifres?? Jo se que no som ningu!! I tu??Saps que te vull dir?¿¿?? Ses portes obertes estan amig Rafa!!! Però sou voltros els que heu de voler entrar!!!!!!!!!! AMB TOT LO QUE AIXO IMPLICA
Antoni, el catalán es la lengua habitual de algo menos de 5 millones de personas, unos 8 millones son capaces de hablarlo, y algo más de 10 lo entienden. Afirmar que más de 10 millones de personas hablan en catalán es una de las típicas manipulaciones catalanistas que hacen que nadie os tome en serio, ni dentro ni fuera de España
Perque tu i no se quants de milers d'IGNORANTS mes com tu no tengueu una Llengüa PROPIA dins un estat de dret com es Espanya que en contemple 4 i que endemes sigui(sa que parla) majoritaria....... diu molt de voltros! Tot es compatible cab buçero curt de mires, jo estim sa Llengüa en sa que vaig neixer , si, una Llengüa MINORITARIA parlada per mes de 10 milions de persones.............................. Qui estima la seva Lengüa no la Destrueix!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Para chiki y en bernat,se que no es facil aceptar segun que realidades pero el pretender ignorarlas no evitara que se produzcan,ah, por suerte deje de fumar hace ya algun tiempo,y gracias a chiki por preocuparse por mi salud pero de momento es a Dios gracias estupenda,lo que a mi me preocupa es vuestra ceguera de futuro,pero como ya he dicho la realidad pone a cada uno en su sitio
Mayurqui, tot aixó que has exposat ¿ho has pensat tu tot sol o t´has fumat qualque cosa?. ¡Quin niveel! i quin cabdal de saviesa, quina altura de mires i sobretot, quina visió de futur, Has provat amb mesclar qualque cosa més al "peta"
Si ell no en sap parlar cap de bé, com vol que els altres en sapiguen tres!
El sistema de llengües a la Confederació Helvètica és un sistema de coexistència entre idiomes en el qual cadascun dels 26 cantons (les regions en què es divideix la Confederació de Suïssa) disposa d'una sola llengua històrica, la pròpia del territori. De tal manera, que el mateix model aplicat a les Illes Balears suposaria l'oficialitat exclusiva de la llengua catalana. A a Suïssa coexisteixen quatre llengües: l'alemany (clarament majoritari i oficial en 17 cantons), l'italià, el francès i el romanx (conegut també com a reto-romànic). Totes estan reconegudes com a llengües 'nacionals' i cadascuna d'elles disposa de l'oficialitat exclusiva en el seu cantó, a excepció del romanx. A les escoles suïsses s'ensenya, de forma obligatòria, la llengua pròpia del territori (o cantó) i, a criteri de cada centre, alguna de les altres quatre llengües 'nacionals', a més de l'anglès i un quart idioma europeu. Normalment, l'alemany, en ser l'idioma majoritari, és la segona llengua escollida per les escoles que no el tenen com a llengua oficial, però la llei dóna llibertat i no és obligatori. D'aquesta manera, el primer que hauria de fer José Ramón Bauzá si vol aplicar el model suís a les Illes Balears és convèncer el Parlament espanyol de la necessitat de canviar la Constitució de 1978 per considerar 'nacionals' totes les llengües de l'Estat (català, èuscar, gallec i castellà, com a mínim). A més, el català passaria a ser l'única llengua oficial i d'obligatori ensenyament a les escoles de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Després, cada centre educatiu podria escollir quina de les altres llengües nacionals ensenyar, sense que el castellà hagués d'estar necessàriament al programa docent. Així, els nins i nines mallorquines haurien d'estudiar, com a mínim, el català i l'anglès. A més, podrien escollir entre alguna de les llengües de l'Estat (també el castellà, que ara per ara és obligatori) i una altra llengua europea. No només això, sinó que a més a la resta d'escoles de l'Estat espanyol també haurien d'estudiar algun d'aquests idiomes 'nacionals'. Així, als centres de Madrid, Andalusia, Múrcia o Castella s'hauria d'ensenyar obligatòriament, i a més del castellà, un altra llengua present a l'Estat espanyol, com el català, l'èuscar o el gallec. Per tant el foraster Bauzá quan vingui treurà pilotes fora o mentirà.