Bosch és conscient que la qüestió lingüística aixeca polèmica en el seu propi partit i està disposat que, com a mínim, tots els militants populars puguin estar informats de les decisions adoptades i de com s'aplicaran. En aquest sentit, el conseller considera que complir amb la promesa electoral de garantir la lliure elecció de llengua era ineludible. Ara bé, Bosch, que forma part del sector més regionalista i amb més sensibilitat per la qüestió lingüística del partit, és conscient de les dificultats del català en aquesta societat. El fet que Educació demani als pares que escullin entre català, castellà o la llengua del projecte lingüístic del centre sembla clar que afavoreix l'idioma propi. De fet, una gran majoria dels centres educatius tenen el català com a llengua vehicular i, si els pares donen confiança al centre i elegeixen com a opció el projecte lingüístic de l'escola, triaran majoritàriament el català.
Bosch assumeix -i ho vol fer també davant la militància popular- el desgast que li suposa la campanya "Enllaçats pel català". Vol deixar ben clar a les bases de la formació que no pretén, ni prop fer-hi, arraconar el català. Explicarà també a les agrupacions del PP que mai no ha deixat de dialogar amb els directors dels centres ni amb els sindicats i que està disposat a fer-ho tantes vegades com sigui necessari. I pretén també anar rebaixant la tensió existent just abans de les vacances de Setmana Santa a poc a poc.
Bosch ha assumit, a més, un fort desgast per la reforma de la Llei de la funció pública, impulsada pel conseller Simó Gornés. dBalears ha pogut saber que Bosch intentà fins al darrer moment que la modificació de la Llei de funció pública no afectàs la de normalització i que foren els juristes els que obligaren al canvi. En tot cas, Bosch hi insistí i aconseguí que no variàs la normativa respecte dels docents.
El conseller és també conscient que la normativa de lliure elecció de llengua no satisfà, ni prop fer-hi, el sector més dretà del partit, els partidaris de Carlos Delgado. De fet les propostes en matèria lingüística de l'ara conseller de Turisme quan rivalitzà per la presidència del PP, primer amb Rosa Estaràs i després amb Bauzá, eren molt més radicals. És per això que el conseller pretén que el congrés, que es farà els pròxims 1 i 2 de juny ratifiqui la seva política en matèria lingüística.
63 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bartolo, no se si serán mejores mallorquines los que tu dices, pero lo que está claro es que son la absoluta minoria.
Rafa Bosque tu no explicaràs res! Si no fos que els franquistes (o sia els que militau en el partit que es nega a condemnar el franquisme i els seus crims contra la humanitat) teniu la cara més dura que el ciment armat, estaríeu amb la cara que us cauria de vergonya tan sols d'anomenar "libertad de elección" la segregació racial dels alumnes en funció de la llengua. Lo primer que heu fet ha estat eliminar la poca llibertat d'elecció de llengua on n'hi havia. Per exemple, a les pel·lícules d'IB3. Perquè ningú pogués triar la nostra llengua, hi heu eliminat la llibertat de tria i hi heu imposat l'espanyol. També podíem triar la llengua a l'hora de parlar amb personal sanitari o amb qualsevol funcionari públic. Ara, no. Per tal de llevar la feina pública als aspirants mallorquins i donar-la als forasters, heu eliminat l'obligació dels funcionaris d'entendre els mallorquins que els pagam i, per tant, heu eliminat la llibertat individual dels mallorquins de parlar en català amb els metges, infermeres i funcionaris. Què ens has de venir a explicar, Rafa Bosque? Tu continua fent de criat servil d'en Bauzán. Ja no ens enganyaràs! P.D.: Digues a en Bauzán que per favor no s'aturi de perseguir a mort la llengua materna dels mallorquins. D'aquesta manera heu aconseguit mobilitzar els millors mallorquins. Ara no vos atureu! Els millors mallorquins som mallorquinistes! Els millors mallorquinistes som independentistes! VISCA MALLORCA INDEPENDENT!
no cal que vagi a explicar res, ho hem entès bé que és el que volen fer amb la llengua.
20 de febrer de 1716 - Madrid: Es dicten instruccions secretes al corregidors dels territoris de parla catalana: Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado. "Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa..." De la resposta de José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1714, a la "Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña." "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres." Consejo de Castilla, 1715. El tarrannar d'aquet pp no es gaire diferent que el tarrannar que adoptaven els corregidors castellans fà tres-cents anys enrere, els quals rebien les ordres de Felip V d'introduïr la llengua castellana a Catalunya i a Mallorca, al mateix temps perseguir, arraconar, i prohibir la llengua pròpia del poble mallorquí i català, per a finalment tenir l'objectiu d'el.liminar-la per complet.
Elisa, estic amb tú; llàstima que molts mallorquins duen aquest auto-odi a damunt que fà que no vegin la realitat de com els castellans ens venen anoerrant com a poble desde fà tres-cents anys.
I per què no ho explica una sola vegada, ho enregistren en video i ho pengen a la web? Així tots els pobles tendran la mateixa versió, ho sabrem tots i ningú no podrà dir que no va dir el que va dir.
@es berro: els teus arguments estan a l'alçada del vegetal que has triat com nom (el mascle del porc és un "verro"). L'únic imperialisme és l'espanyol però es veu que l'ocupació castellana no et molesta. Estudia una mica d'història i aprendràs com durant 300 anys, els castellans han perseguit les altres llengües de l'estat, han suprimit les institucions històriques d'aquests territoris, els seus furs (amb les implicacions culturals i encoòmiques que això ha tengut) i ha crminalitzat el dret a no ser castellà, com si qualsevol altra forma de ser espanyol fos un acte de terrorisme. Si ser mallorquina i catalanoparlant no és una forma de ser espanyola, igual com ho és ser andaluís o estremeny, aleshores m'estim més continuar essent qui som i a prendre pel sac Espanya.
@Joan Martí:precisament és per culpa de gent com tu que no volem ser espanyols: perquè ser-ho implica renunciar a ser mallorquí. L'espanyolitat és excloent, només es pot exercir en llengua castellana que no ha estat ni serà mai la nostra. Si els castellanoparlants respectassin les diferents cultures de l'estat i les veiés com diferents formes de ser espanyols, no tendríem cap problema (és el que fan els suïssos, belgues o canadencs, per exemple). Però exercir la catalanitat és incompatible amb l'espanyolitat, un delicte. Vosaltres ho heu decidit així i encara us queixau quan us deim: "No, gràcies. M'estim més continuar essent qui som".
sr. Joan Martí:també és una promesa electoral apujar els impostos? el pagament per les medicines als jubilats? també que creixi l´atur?. I si una llengüa no es pot posar devant de l´altre perquè hi posen el castellà?.Aquesta majoria absoluta(relativa) no vol dir que puguin fer el que els surti del co---- i que els que no els varem votar,no tinguem dret a protestar,així ho permet la democràcia.
Joan Martin: La constitució diu que tenim l´obligació de sebre tots el castellà.O sigui que le posen per damunt d´un altre.I que les llengües minoritaries serán d´especial respecte i protecció.Em pots dir com ho fan això? o es que en això la constitució no es te de cumplir?.