La moció, presentada pel Partit Socialista de Catalunya, diu que el ple se solidaritza amb la defensa de la supervivència del català a Balears i afegeix que l'Ajuntament s'adhereix a la campanya de la plataforma Moviment per la Llengua. "La supervivència d'un poble depèn de la supervivència de la seva llengua".
Tot indica que la iniciativa s'aprovarà sense problemes. Si bé són els socialistes els qui presenten la moció, no se'ls ha acudit a ells. La portaveu del grup socialista de Tarragona, Begoña Floria, explica que si l'han presentada és perquè els ho ha demanat el col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona. Es tracta d'un grup format per més d'un centenar d'autors incloent-hi Montserrat Abelló, Olga Xirinacs i Margarida Aritzeta
Protestes com la multitudinària manifestació del 25 de març, les vagues de fam de Jubilats per Mallorca, les escridassades al president José Ramón Bauzá, els llaços per la llengua o la recollida de signatures del Moviment per la Llengua han fet que la polèmica pels atacs al català arribi força més enllà de l'Arxipèlag.
Marginació
Floria admet que no coneix a fons la situació del català a les Illes Balears, però que als socialistes tarragonins els "preocupa" la situació de la llengua a l'Arxipèlag i a la Franja de Ponent. De fet, l'exposició de motius de la moció recorda que el Moviment per la Llengua ha sorgit en resposta a la modificació de la Llei de funció pública que elimina el requisit de saber català per treballar a l'Administració. Explica que mesures com aquesta "suposaran un greuge comparatiu de la situació del català a les Illes i provocaran una situació de marginació".
La portaveu dels socialistes tarragonins recorda que la llengua "hauria de ser un motiu d'unió i no de divisió" i indica que la normalització i la immersió lingüístiques aplicades d'ençà de la fi del franquisme són "un exemple d'èxit, tal com s'ha demostrat a Catalunya". Per això creu que tot allò que signifiqui desviar-se'n "no és positiu".
Floria evitava ahir criticar directament el president Bauzá, però deia que cal "posar en valor la llengua catalana".
Admet que han escoltat el col·lectiu d'escriptors perquè "sempre" han donat suport "a qualsevol iniciativa en defensa del català". Recorda que es tracta d'una manera de defensar la convivència i que la llengua no ha de ser mai "una arma de confrontació".
"Des d'allò local pensem en allò global i, en aquest cas, en els Països Catalans", explica la política socialista per justificar la solidaritat del seu partit en la defensa del català a l'Arxipèlag.
Majoria al ple
Els socialistes tenen dotze dels 27 regidors del Consistori tarragoní i governen en minoria encapçalats pel batle Josep Fèlix Ballesteros. Ara, tot i que no tenen la majoria dels representants al ple, els únics que previsiblement podrien votar en contra de la moció són els set regidors del PP, en franca minoria. Els set regidors de CiU i el representant d'ICV es preveu que hi votin a favor.
Aquesta és la primera moció que un ajuntament de Catalunya aprova en defensa del català a Balears. Amb tot, diversos polítics catalans ja s'havien manifestat en contra de les mesures del PP balear. A més, fa pocs dies, en una visita a la Generalitat de Catalunya per parlar del corredor ferroviari mediterrani, uns setanta manifestants -la majoria mallorquins- escridassaren Bauzá a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
El text de la moció que es debatrà demà mateix diu, concretament: "El ple de l'Ajuntament de Tarragona, a petició del col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona, manifesta la seva solidaritat en defensa de la supervivència de la llengua catalana a les Illes Balears i manifesta la seva annexió i suport a la campanya que realitza el Moviment per la Llengua, ja que la supervivència d'un poble depèn de la supervivència de la seva llengua".
230 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No, els balears no som el maeix poble que els valenciàns. A Balears,quan tenim sed, compram l´aigüa que ens dúen en vaixell o feim dessaladores (com ecologista no m´agrada la idea), però no intentam robar l´aigüa de L´Ebre, ni volem espenyar el seu Delta, ni robam Copes Amèrica, ni anam pel carrer parlant el Foraster ni deim que som castellàns, com díuen certs valenciàns..
Bembé que llevin es Català.Comque hem sentat un presedent, ara demanarem que llevin ses matemátiques i sa llengua española a s´esola i a ses oposicsións per s´administrasió es dret atministratiu i sa Constitusió.
SI VOS PENSAU QUE SA GENT ES BENEITA...CURTOTS, Volem una Mallorca i unes Balears sense sa DICTADURA des CATALÀ ni ses SUBVENCIONS a l'OCB, en es Grup Serra ... Una Mallorca i unes Balears en què es xarri es mallorquí i ses altres varietats des Menorquí i Eivissenc, nostres illes germanes ..un arxipèlag sense pancatalanisme Una Mallorca i unes Balears de TOTS!! Mai catalibans catalanufos, venuts i traidors !. Molt Bé Sr Bauza amb dos collons !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalanista, què es xarri es mallorquí i ses altres varietats des Menorquí i Eivissenc, nostres illes germanes català a Catalunya !!
No som el mateix poble. Entre unes atres coses, perque valencians i balears ya existiem com a pobles diferenciats quan Catalunya encara ni havia naixcut. Catalans a Catalunya
Jo un dia entraré a la web del Cirlculo i també escriuré animalades, com fan ells aquí.
@Antònia Wis Ja que em còpies els comentaris, domés t´has d´esforçar en fer un copy-paste decent.......ni això. Deus esser profe de català.
A l'esborrany de la nova Llei de llengües de l'Aragó el català de la Franja ha passat a denominar-se 'aragonès oriental', un canvi impulsat des del govern del Partit Popular i que no atén a cap criteri lingüístic. Com que la creació d'una llengua no es pot fer d'un dia per l'altre, al Racó Català hem volgut saber l'opinió d'un expert en la matèria. Gabriel Bibiloni explica com veuen aquest canvi els ulls d'un lingüista. Per molt que diguin que hi ha diferents Partits Populars, el PP espanyol és el mateix pertot. Pertot on governa aquesta sinistra organització s'aplica amb entusiasme al vell projecte d'arraconar el català (i altres llengües), a fi de deixar-lo en les millors condicions per a completar el vell somni d'una Espanya uniforme, neta d'una diversitat per la qual senten una aversió profunda, almenys els monolingües hispànics que governen el partit. Els altres estan al servei d'aquests i dels seus objectius. Les idees i discursos, sorgits de la mateixa factoria, i les estratègies són les mateixes, però, naturalment, s'adapten a cada realitat. On la llengua catalana és més feble l'envestida és més radical. A la Franja de Ponent, on la llengua és realment feble i està amenaçada de residualitzar-se amb una generació, ara s'han llançat en picat contra el català amb l'estratègia més radical i desvergonyida: el secessionisme. Una estratègia que sempre han practicat també al País Valencià i han intentat a les Illes, tot i que allà no els ha funcionat i, en conseqüència, han de carregar tot el pes en altres fronts. El secessionisme es combina amb una altra estratègia que porta la marca inequívoca de la casa: un discurs camuflat de proteccionista de les modalitats lingüístiques que posa èmfasi en el fet que la suposada protecció es fa sense imposicions. L'objectiu és que els ingenus es beguin aquest pseudoliberalisme immaculat i no vegin la implacable imposició de la llengua espanyola pertot arreu. Amb el secessionisme es tracta també de concentrar l'atenció sobre el nom i la identitat de la modalitat lingüística, i desviar-la de les qüestions relacionades amb el seu ús. La nova llei de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón redueix aquesta suposada protecció i promoció al reconeixement teòric d'alguns drets individuals, com el dret d'adreçar-se en les modalitats a les autoritats, sense obligació d'aquestes de respondre-hi, o el dret de rebre'n ensenyament a l'escola de manera voluntària. És el que voldrien fer a les Illes Balears, al País Valencià i al mateix Principat, si ho poguessin fer. Convertir el català en un instrument voluntari per als individus, sense cap obligació per a ningú i amb la mínima o nul·la pressió social per a utilitzar-lo, mentre per a l'espanyol es mantenen les condicions contràries, promogudes d'ençà de temps immemorial. El camí, com dèiem, cap a l'extinció. Qüestió greu —part fonamental del secessionisme— és la maniobra consistent a intentar desconnectar el català d'Aragó de la normativa comuna de la llengua, que és el mateix que separar-lo brutalment de la resta del català. Veurem con funcionarà, si arriba a funcionar, la projectada Acadèmia autonòmica dos en uno. Veurem si introduirà un conflicte a la valenciana o a la gallega. Però millor que no ho vegem, i que la solució del problema comenci per l'únic remei eficient: a les urnes fer fora del poder la sinistra organització.
Noltros no som independents. Espanya va robar s'independència a Mallorca el 1715. Però espanya acaba de perdre sa seva independència financera de moment. Demà en Rakhoy suplicarà es rescat de sa seva banca. Això sí, no li dirà rescate, li dirà una altra cosa. Però sa dissolució des antics estats caducs, rancis, podrits i eximperials dins Europa està cantada. Gràcies Frau Angela Merkel!
En Rupit blau es veu que no té gaire coses a dir ni pot pensar més enllà d'uns certs límits. Per això, perquè coneix les seves limitacions i no té prou arguments per defensar les seves opinions ha de publicar els comentaris per centuplicat exemplar i així intentar bloquejar el que volen dir els altres.
El 1492 Antonio Nebrija va publicar la gramática castellana en un intent de fer-lo un idioma independent del portuguès, amb el qual encara té moltíssimes similituds. Aquell any els genocides Isavel i Fernándo varen establir que l'espanyolisme havia de ser un moviment imperialista. El 1936 un altre ideòleg, Franco Saltamontes, amic de Hitler es va apuntar a l'annexió lingüística prèvia a la territorial. El nacionalisme expansionista espetanyol recorda en voracitat de la Gran Sèrbia i la Gran Alemanya. Espanya retén -quins cabrons!- com si fossin seves Catalunya, València, Balears, Euskadi i Galícia, com abans Portugal, Holanda, Cuba, Filipines i Sudamèrica, que sortosament ja se n'han alliberat i ben alerta que va a demanar el reingrés a espanya. Segur que fora d'espanya s'ho passen pipa. Lo més increïble és la demagògia, l’hipocresia i la doble vara de medir que tenen els espanyolistes. Es queixen de l’opressió d'en Napoleon quan França va conquistar espanya i ells lo únic que fan és oprimir a tots els seus veïns.. als que promouen un espanyolisme nazi i genocida, recordeu que el vostre odi i la vostra opressió colonialista no fa més que generar antiespanyolisme a totes les colònies d'espanya. És tot el frut que collireu.. Espanyols anau ha tocar els collons a ca vostra .. Barco!! Mallorca Balears mai serà lo que voltros voleu..colonialisme foraster barco !! volem el nostro Ball de Bot i bolero no el vostro avorrit flamenco