“Ens preocupa l’actual situació lingüística que travessa Balears”
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. Foto: Arxiu. Jordi Pujol (Barcelona, 1930) continua en plena forma i exhibint la seva clarividència, nou anys després d'haver deixat, per decisió pròpia, la presidència de la Generalitat. Continua acudint al seu despatx a la central de Convergència Democràtica de Catalunya. La presentació, passat demà, del tercer tom de les seves memòries a Palma fa reeixir la seva figura.Com veis l'actual situació política a les Balears?Quan era president, sempre vaig procurar tenir bones relacions tant amb els presidents autonòmics com amb els insulars. Tenia bona sintonia amb Cañellas, Albertí, Soler, Matas, Munar i Antich. En l'actualitat, amb Bauzá, supòs que Balears travessa dificutats econòmiques tal com passa a Catalunya...
“No crec que ningú estigui preocupat pels expedients dels llaços”
Guillem Estarellas (Palma, 1957) s'estrena aquest curs com a nou director general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives i té l'encàrrec de gestionar algunes de les àrees que més maldecaps han generat al Govern durant l'últim curs. Una de les tasques que ha de gestionar serà l'aplicació de la lliure elecció de llengua a les aules. Sobre això, Estarellas afirma que "en aquests moments estam acabant de perfilar les quotes. Durant aquest mes m'he reunit amb diferents sectors per saber-ne l'opinió. Sempre s'han fet agrupacions flexibles i sabem que podem aplicar aquesta metodologia en l'ensenyament de la primera llengua. No hi ha res sense inventar", assegura.
Aina Aguiló: “Entre Bosch i Jorge Campos, estic enmig”
Aina Maria Aguiló és mestra, expresidenta del sindicat ANPE i diputada del Partit Popular. Hiperactiva a les xarxes socials, defensa amb vehemència i convicció les seves idees. En una entrevista realitzada per Pep Verger, Aguiló confessa estar enmig de Jorge Campos i Rafel Bosch en el tema de la Llengua. La diputada nega que la política de lliure elecció de llengua del Govern hagi estat un fracàs. Sobre el tema d'Antoni Pastor, Aguiló entén que hauria d'abandonar el seu escó al Parlament de les Illes Balears.
Directors, pares i sindicats titllen de ‘cortina de fum’ la norma de Bosch sobre façanes
Un operari de l’Ibisec va enretirar, el mes d’abril, el llaç que estava penjat a la façana de l’IES de Marratxí.Foto: J.M. Professors, pares i sindicats van mostar ahir sintonia i titllaren de ‘cortina de fum' l'avís del conseller Rafel Bosch en el sentit que el Govern està preparant una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educativus perquè siguin considerats centres oficials i, per tant, no es permeti penjar-hi cap llaç pel català o qualsevol altre símbol. El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, fou el primer a avisar que aquesta decisió només vol tapar mancances. "És una nova cortina de fum. Utilitzen els temes de llengua i de signes d'identitat per emmascarar la seva política de retallades brutals al sistema educatiu", apuntà.
El PP reitera que no han expulsat Antoni Pastor per "qüestions de llengua"
El portaveu popular a Balears, Miquel Ramis, ha considerat aquest divendres que el batle de Manacor i parlamentari no adscrit, Antoni Pastor, ha admès que la seva expulsió de la formació no està relacionada amb "qüestions de llengua", sinó que respon a una "qüestió personal".
Bosch prepara una norma per regular què es pot penjar a les façanes dels centres públics
El llaç de la fotografia superior correspon a l’institut de Marratxí. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ja ha tornat a l'activitat i no consentirà que el curs vinent es tornin a penjar llaços per la llengua als centres públics. "Els anuncii", va assegurar ahir, " que prepararem una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educatius". Bosch considera aquests centres "edificis oficials" i, per tant, "només s'hi poden penjar banderes oficials que representin totes les mares, tots els pares i al·lots dels centres". Queda clar, doncs, que no donarà passada a la repetició d'aquesta reivindicació de la llengua pròpia, que nasqué a Muro i s'estengué ràpidament durant el darrer trimestre del curs. Mentre no es gestin els detalls d'aquesta norma, "com la que ja existeix sobre les façanes de qualsevol edifici públic oficial", el conseller protestà: "Estam utilitzant les façanes de tothom per posar-hi el que pensen alguns".
El PP de sa Pobla manté el català com a requisit
El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir a l'Ajuntament de la política lingüística de Bauzá. Foto: Arxiu. El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir de la política lingüística de Bauzá i votà a favor d'una moció del PSOE que estableix que el coneixement de català continuarà sent un requisit per poder treballar al Consistori. Concretament, el text que es va aprovar diu que "l'Ajuntament de sa Pobla acorda que la llengua catalana serà requisit per a l'accés a l'Administració municipal en el sentit previst en la modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears (...) i així serà incorporat en la Relació de Llocs de Treball de la Sala". En unes altres paraules, que la rebaixa lingüística que va aprovar el Govern de Bauzá no s'aplicarà al Consistori de sa Pobla.
El conflicte lingüístic arriba als turistes
La pancarta que han col·locat davant la Seu. Alguns turistes s’hi han acostat i n’han fet fotografies.Foto: J.Torres. La plataforma Joves de Mallorca per la Llengua organitzà ahir dematí un acte reivindicatiu pel català, que se centrà, bàsicament, a traspassar les barreres de les Illes. La manera que trobà el grup de 12 joves que participà en l'acció fou plantar-se davant la Seu amb una gran pancarta que posava "Save the catalan language" i repartir als transeünts, tots turistes, fullets informatius. Hi explicaven en cinc idiomes que "el Govern de les Illes Balears arracona i margina la llengua pròpia d'aquesta illa... És el llegat històric més important de Mallorca i la llengua que hem parlat durant més de 8 segles... L'Executiu ha emprès recentment una croada ferotge envers la llengua d'aquest territori i l'ha exclosa de l'Administració i dels mitjans de comunicació i n'ha minvat l'ús a l'ensenyament...".
El Pla plurilingüe del Govern fa aigües a l’escola pública
Un total de 50 centres podran participar en el Pla pilot plurilingüe. Foto: Arxiu. El Pla plurilingüe que vol implantar el Govern el curs 2012-2013 no acaba de convèncer l'escola pública. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha convocat una segona selecció de centres participants en aquest pla pilot, després que no se'n cobrissin totes les places destinades per a aquest tipus de centres. En la nova convocatòria, segons publicà ahir el BOIB, les places sobrants per als centres públics podran ser ocupades pels privats concertats de Primària i Secundària, que han tingut una demanda superior del nombre de places en un principi assignades.
Deià fa content Bauzá en l’elecció de llengua a l’escola
Imatge d’arxiu de l’escola unitària del municipi de Deià. Foto: Arxiu. La lliure elecció de llengua a les aules sembla haver calat amb força entre les famílies de Deià. A l'únic centre públic que hi ha al municipi, el CEIP Robert Graves, els pares s'han decantat majoritàriament pel castellà com a llengua de primer ensenyament per als seus infants el curs 2012-13. Dels 14 matriculats al segon cicle d'Infantil, 7 han optat pel castellà i els altres 7, pel català. Ja en el primer cicle de Primària, dels 10 nins que hi ha, 6 han triat castellà, 2 han optat pel català i 2 no han posat cap creu, segons detallaren fonts de l'escola. Aquestes dades quedarien només com un fet ‘anecdòtic' si no fos perquè el centre de Deià ha estat des del 1972 una de les escoles pioneres en l'ensenyament en català a les Illes.
Bauzá divideix el PP en imposar el català com a mèrit als ajuntaments
José Ramón Bauzá es trobà una protesta massiva quan visità la seu del partit a Manacor per explicar els canvis en la Llei de funció pública. Foto: G.Mas. El Govern de José Ramón Bauzá ha aconseguit dividir el Partit Popular amb el tema de la llengua. La disputa interna provocada per la modificació de la Llei de funció pública, que degrada el català al fet que deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, no ha acabat. La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”
Endavant (OSAN), organització impulsora de la campanya 'A Mallorca en català', ha qualificat tots els membres del PP com "enemics de la llengua" i els ha acusat de trencar un consens "històric i arrelat".
El castellà no penetra ni a les escoles dels barris amb més immigració
Ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma. Il·lustració: Arxiu. L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral. Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc). Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.
Els músics treuen la llengua
Faltaven pocs minuts per a les nou del vespre quan els Anegats pujaren a l’escenari. Foto: J.M. Les retallades del Govern Bauzá han provocat la mobilització i protesta de sectors ben diferents. El món de la cultura no n'és una excepció i ahir els músics de Mallorca en foren els protagonistes en un macroconcert a favor de la llengua catalana. Després del canvi inesperat d'ubicació, més de 40 formacions participaren en el concert Enllaçats per la música, que començà a les cinc del capvespre a la plaça d'Espanya de Palma. Els components d'Al Mayurqa, amb les seves lletres i comentaris sempre punyents, foren els primers a encetar la festa reivindicativa. Cucorba els seguí després, mentre a poc a poc ciutadans i turistes s'aturaven a veure tot aquell aldarull enmig de la plaça. Un indret, per cert, que era presidit per l'estàtua del rei en Jaume engalanat amb un gran llaç quadribarrat.
Música i reivindicació
El concert reivindicatiu d'avui a favor del català Enllaçats per la música canvia el lloc de celebració a la plaça d'Espanya a partir de les 17 hores fins a la 1 de la matinada. En un principi, l'organització havia demanat la plaça de Cort, però l'Ajuntament de Palma hi ha al·legat "motius de seguretat" per proposar el canvi d'indret. Enllaçats per la música és un acte que dóna continuïtat al conjunt de lluites en defensa de la llengua catalana. El periodista Pere Sánchez serà el presentador de l'activitat, en què participaran 41 artistes.
Creix l’ús del català a selectivitat
L’ús del català torna a créixer en els exàmens de Selectivitat. En el conjunt de Balears, el 81,1% de les proves per accedir a la Universitat s’ha realitzat enguany en la llengua pròpia, xifra que representa un increment del 2,3% respecte del 2011. Per illes, les Pitiüses experimenten la major pujada amb un augment de prop del 4% amb referència a l’any anterior. Segons dades de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el juny de 2012, a Mallorca, un 79,7% de les proves s’ha fet en català, amb un increment de més del 2% pel que fa a l’any anterior. Quant a la procedència, els alumnes dels centres públics de Palma han optat en un 78,8% per l’ús de la llengua pròpia, enfront del 60,9% dels centres privats.
El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha respost en català una carta a l'escriptor Jaume Cabré. Ho ha fet en resposta a la visita que feren el passat dia 14 de juny el sindicat STEI-i i l'assemblea de professors de les Balears, per exposar a aquesta institució amb seu a Estrasburg els atacs a la llengua pròpia de les Illes que està duent a terme el Govern del PP amb les seves polítiques.
Per la llengua pròpia
El PSIB vol la intervenció del Consell Consultiu perquè considera que la reforma de la Llei de funció pública, que promou el Govern de Bauzá, deixa de tractar el català com a llengua pròpia de Balears, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia.
El PSIB diu que la Llei de funció pública no tracta el català com a llengua pròpia
La política lingüística del Govern Bauzá ha generat un gran rebuig social.Foto: Arxiu. La modificació de la Llei de funció pública que ha d'aprovar el Parlament "no tracta el català com a llengua pròpia". Així ho entén el PSIB, que considera que la normativa "vulnera" l'Estatut d'Autonomia. La diputada socialista Pilar Costa explicà que des del moment que el català deixarà de ser un requisit per accedir a treballar a l'Administració autonòmica, "la llengua pròpia de la Comunitat, que és el català, deixa de ser tractada com a tal. L'Estatut, però, deixa ben clar que a les Balears hi ha dues llengües cooficials i una de pròpia, el català". Per això, el grup parlamentari socialista vol que el Consell Consultiu, màxim òrgan d'assessorament jurídic de la Comunitat, emeti un informe en aquest sentit.
150 pollencins contra les polítiques de la por
Els concentrats desplegaren pancartes combatives i plantaren un gran llaç quadribarrat en terra.Foto: A.Pol. La Plataforma contra les polítiques de la por ja camina. Prop de 150 persones es varen concentrar ahir a la plaça Major de Pollença per participar en el primer que ha organitzat l'entitat, una protesta en què es varen reivindicar la llengua i els drets ciutadans bàsics. Varen fer sonar casseroles, exhibiren pancartes contra les retallades i a favor del català i, al final, es llegí un manifest. A banda de ciutadans anònims, a la concentració hi van assistir representants de les diferents organitzacions que s'han adherit a aquest col·lectiu.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Acusen la duquessa de Sussex, Meghan Markle, de plagiar l’escut de Porreres per a la seva marca