Balears exporta a les comunitats amb llengua pròpia la iniciativa "Enllaçats", amb el nou lema "Enllaçats per la llengua ara més que mai", "Acaroados pola lingua agora máis que nunca" i "Hizkuntzez elkarturik inoiz baino gehiago". Així responen la comunitat educativa, els sindicats i les entitats civils a l'atac a les llengües pròpies que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, està preparant amb la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).
Una de les primeres accions es durà a terme demà de manera simultània a totes les Illes, al País Valencià, al Principat de Catalunya i a Euskal Herria. A Galícia ja es va fer el 12 de desembre passat. L'objectiu és clar: defensar l'escola en català, en gallec i en euskera de l'amenaça que representa per a les llengües pròpies la nova llei a través dels llaços amb el símbol de cada identitat. A les Balears, els punts de la protesta de demà seran els següents: a les 19 hores, a la Delegació del Govern; a les 19 hores, a la Delegació territorial d'Educació d'Eivissa; i a les 19.30 hores, a la Delegació territorial d'Educació de Menorca.
La concentració de demà coincidirà amb la segona Conferència Sectorial d'Educació, que tindrà lloc a Madrid i on totes les comunitats podran valorar el segon esborrany de l'avantprojecte de la LOMQE. Fins al Ministeri també tenen previst desplaçar-se alguns membres d'"Enllaçats" per protestar in situ.
Els convocants d'aquesta primera protesta, STEI-i, Fete-UGT, FE-CCOO, ANPE, FAPA, Obra Cultural Balear, Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears, MRP-Mallorca, MRP-Menorca i Escoles Mallorquines, explicaren ahir durant una roda de premsa quins són els objectius d'aquesta mobilització, que pretén clamar per la igualtat de drets de totes les llengües de l'Estat.
Des d'"Enllaçats per la llengua ara més que mai", donam suport al model d'immersió lingüística "que han posat en pràctica les escoles dels territoris amb llengua pròpia, i també el seu manteniment com a llengua vehicular a l'ensenyament". A parer seu, "aquesta ha estat una pràctica pedagògica avalada pels organismes internacionals, que garanteix que els alumnes, en acabar l'escolarització obligatòria, tindran una bona competència comunicativa en les dues llengües oficials".
Des d'"Enllaçats" "reivindicam la igualtat de drets de totes les llengües de l'Estat i donam suport a la immersió lingüística i al manteniment de les llengües pròpies com a llengües vehiculars de l'ensenyament, com a garantia de l'aprenentatge de les llengües oficials de l'Estat. Per la riquesa de la diversitat, per una concepció de l'ensenyament i l'aprenentatge oberta a les llengües".
El PP es destapa
La regidora del PP a l'Ajuntament de Valldemossa, Ana María Redondo, ha tret de dubtes aquells que dubtaven si l'avantprojecte de la de Llei sobre l'ús dels símbols institucionals anava dirigit a acabar amb la campanya "Enllaçats pel català", que s'inicià a les escoles el curs passat. El 10 de desembre passat, durant el debat de la moció en contra de l'avantprojecte de llei en el ple valldemossí, Redondo afirmà que "l'avantprojecte persegueix acabar amb la impunitat, mentida i manipulació en què s'ha basat la campanya "Enllaçats pel català". Afegí que "la campanya ha estat promoguda pels sindicats en resposta a Bauzá, que ha estat l'únic capaç d'enviar els alliberats a casa seva".
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
També s´ha fet arribar a la Regió de Múrcia, en defensa del "panocho"?
Va per tu María, esper que ho llegesquis: Has de sabre que a Mallorca el català és la llengua pròpia, igual que Madrid, Andalucia,... ho és el castellà. Per tant, així com allà les classes es fan en castellà perquè és llengua pròpia, no per obligació, aquí es fan en català. Això és així som un país plurilingüe no un país on el castellà es la llengua pròpia a tots els territoris, ni la llengua de l'ensenyament a tot l'estat. PD: sabre català ha fet que poguessis llegir aquest diari, que poguessis entendre i participar a moltissimes converses a Mallorca,... durant la teva vida. Per jo això és cultura.
Si només sabem exportar això...
Tot això està molt bé, estic totalment a favor de la campanya, dels llaços i de la protecció de la llengua, però aquesta campanya s'hauria de mantenir VIVA. Em referesc a què hi ha centres que s'adheriren a la campanya el curs passat i tenen el llaç penjat a la façana com si fos un tros de pedàç qualsevol, vull dir que allà està mort d'oi... perdut de color... crec que alguns necessiten renovació, o desfer-los els nusos. "Regar-los" una mica i que reviscolin. Exemple: Infant Don Felip del Molinar. Crec que es pitjor tenir-los en aquestes condicions, que no tenir-los.
Hay que ser más tolerantes . El idioma "forastero" por mucho que lo quieran negar es el idioma oficial de este país.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Yo no soy ni facha ni inculta. La incultura ya se la están dando en el colegio con esta inmersión lingüística que tanto habláis. Mi hijo con 8 años lo da todo en catalán excepto el castellano, en un colegio público.¿Esto es igualdad? NO ,los fachas son los que obligan a estudiar el catalán por imposición, por que de otra manera la mayoría de la gente ni lo estudiaría. Jo també he estudiat català i som mallorquina, però crec que és més important tenir una bona educació i no perdre el temps xerrant tot el temps del català.
Esper que aquesta campanya tengui molt d'èxit i ressò. Que se vegi per les televisions i daris espanyols, bascos, gallecs i catalans. que tothom d'aquest país en descomposició es doni compte que les comunitats en llengua pròpia la volem seguir emprant sempre, per tot i amb tothom. Ni un pas enrera!! Saber llengües no perjudica ningú, esteim a un país plurilingüe!! Cap alumne ha d'acabar l'ensenyament sense sabre xerrar, llegir i escriure en la llengua pròpia de la comunitat, la castellana i l'anglès. No hem de consentir que cap persona pugui acabar l'ensanyament igual que si estés a una comunitat castellana. Es pel seu bé. Segur que l'enriquirà molt sabre una llengua més. Si els seus pares no volen que vagi a una escola on s'ensenya català, gallec o basc, o bé són fatxes o bé incults.