I és que l'ocasió pagava la pena i així també ho deixà palès el president de l'Obra, Jaume Mateu, en el discurs oficial, quan comparà la política de José Ramón Bauzá amb la de Felip V. "El Govern Bauzá, trencant unilateralment el diàleg i el consens que amb tant de seny i responsabilitat havíem bastit entre tots, ha dictat un novíssim Decret de Nova Planta que proscriu el català i suspèn els drets dels qui el parlam".
Apartheid lingüístic
Mateu recordà que l'Executiu popular ha arraconat el català primer de la televisió pública, després de l'Administració i ara també dels centres educatius per "instaurar l'apartheid lingüístic". Malgrat aquesta actitud crítica, Mateu encoratjà a continuar treballant perquè "hem de continuar demostrant a qui sigui que no som un poble servil i de derrotats".
Els ciutadans de Manacor ho evidenciaren ahir de sobres. La gala començà a les nou i quart del vespre amb un auditori entregat. El batle de la localitat, Antoni Pastor, fou l'encarregat d'encetar l'acte i donar la benvinguda als assistents. La decisió de Pastor de votar contra la Llei de funció pública -que suposà la seva expulsió del PP- fou ahir aplaudida, sobretot quan recordà que aquest no era un "dia de discursos de partit, perquè ara jo no en tenc". I bromejà amb allò d'"estic al mercat". Pastor recordà també que enguany "ha estat un any molt díficil i els partits de Manacor hem arraconat diferències per treballar plegats per la llengua i la cultura". És més, la primera vara apuntà que des de la vila "seguirem l'estela d'Antoni Maria Alcover", en record dels 150 anys del naixement del canonge de Santa Cirga, que també marcà l'esdeveniment, igual que el 50è aniversari de l'Obra Cultural.
Després del de Pastor, arribà un altre discurs ben diferent. El sempre punyent Miquel Àngel Llonovoy comparegué amb dues bolles daurades damunt cap i fent el símbol de la victòria, emulant Delgado. Llonovoy féu el seu particular repàs de l'any amb ironia, crítica i dient veritats com a punys.
Música i espectacle s'uniren en aquesta festa, presentada per Rafel Gallego i Ester Carnicé. Les actuacions i discursos s'intercalaren amb l'entrega dels nou premis 31 de Desembre a les entitats, persones o col·lectius que han destacat pel seu treball en defensa de la llengua, la cultura o el país. Entre ells, cal ressenyar el premi Emili Darder als col·lectius Enllaçats pel Català, Assemblea de Mestres i Professors de Català de les Illes Balears, la plataforma Crida i a tots els pares i mares (personalitzats en la COAPA) per la multitud d'iniciatives que enguany han hagut d'afrontar a causa de les retallades del Govern popular en educació i el català.
Antònia Font, Obrint Pas (guardonats amb el Gabriel Alomar) i Isidor Marí s'afegiren a l'esdeveniment amb la seva música, mentre que Antoni Gomila interpretà un tros de l'existós monòleg d'Acorar enmig de les rialles del públic. Com sempre, el cant de La Balanguera clogué l'acte, enguany amb la veu de la Coral de la UIB.
La Nit de la Cultura 2012 passarà a la història de l'OCB com la més concorreguda, però també per ser una vetllada en què es demostrà que l'activitat cultural de les Balears és ben viva i que la defensa de la llengua catalana és més necessària que mai. Com recordà Mateu, "malgrat aquesta ofensiva brutal, injusta i innoble, els mallorquins i illencs en general hem sabut respondre-hi exemplarment".
54 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Orgull d'esser Mallorquins! Orgull d'esser Balears! ¡¡ Mallorca and Balearic islands are not Catalonia and the invented i interested pastíssos catalans !! ¡¡ No more pancatalanisme !! ¡¡ No more pancatalanisme !!
Orgull d'esser Mallorquins! Orgull d'esser Balears! ¡¡ Mallorca and Balearic islands are not Catalonia and the invented i interested pastíssos catalans !! ¡¡ No more pancatalanisme !! ¡¡ No more pancatalanisme !!
Ni "llengua" ni "cultura pròpia" ni llets! Simplement submissió a la "Gran Catalonia Imperialista". Pura i simplement! Quin poc orgull d'esser mallorquins! ¡¡ Mallorca are not Catalonia and the invented i interested pastíssos catalans !! ¡¡ No more pancatalanisme !! ¡¡ No more pancatalanisme !!
Tornau es dobers, lladregots!!!!!
Enhorabona!!
Quin oi fas occ
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
https://petitions.whitehouse.gov/petition/support-people-catalonia-their-effort-decide-their-own-future/hLYHYkp1 Support the People of Catalonia in their effort to decide their own future Petició per a Obama i la Casa Blanca.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."