1581
Les autoritats de Felanitx feien constar la necessitat urgent d'un hostaler a la vila per tal que els transeünts no haguessin de romandre a cel obert si no tenien prou mitjans econòmics. Sembla que ja n'hi havia un, d'hostal, però els seus propietaris no el volien convertir en un hospici, tot i que la Sala cobria les despeses dels més desventurats.
1899
Records de maig era el títol d'un relat de Gabriel Alomar i Villalonga que se signava a les pàgines del setmanari La Roqueta com En Biel de la Mel i que començava així: "Allà dalt, en es terrat espaiós i ple de llum, hi feia molt més bon estudiar que a baix, engomit entre sa taula, es cofre, es llit i ses quatre cadires de sa pobra habitació d'estudiantet.
1902: L'aparell 'Electra'
L'aparell Electra, de fabricació alemanya, arribava a Palma. Es tractava d'un giny de massatge elèctric, amb una capsa, uns cables i un coixinet per als peus. La cosa era passar pel cos del pacient uns corrents galvànics que, deien, exercien una acció tònica i regeranadora en totes les malalties nervioses, en les de l'aparell digestiu, respiratori i circulatori.
1955
Seven Cities of gold és una pel·lícula nord-americana de la 20th Century Fox, filmada amb Cinemascope i el que deien Color By De Luxe i que segons els promotors era "the screen's mightiest spectacle of quest and conquest... empire and adventure!", és a dir, un gran film d'exploració i conquesta.
1479: Fra Mario de Passa
Fra Mario de Passa se'n tornava a Itàlia, d'on era nadiu, tan prompte hagué perdut el plet la causa que ell representava i que no era altra que posar en funcionament al puig de Randa d'una escola d'art i ciència lul·liana, un projecte per al qual la senyora Beatriu de Pinós havia fet donació l'any abans de tots els béns.
1969: Sailing Ships
Sailing Ships era el títol d'una obra literària i gràfica de George Goldsmith-Carter i Bill Robertshaw, publicada a Nova York per la Hamlyn Publishing Group i on apareix un dels vaixells de vela més arrelats dins la marina de Mallorca: es tracta del Xabec, del qual diuen que era veloç, d'escàs calat i força pràctic.
1913: El vapor 'Mallorca'
El vapor Mallorca quedava embarrancat a les sis del capvespre en el punt conegut com la Llosa de Santa Eulària, a unes vuit milles del port d'Eivissa. La nau correu duia a bord 72 passatgers i 42 tripulants. L'embarcació havia patit un fortíssim temporal i presentava en el xoc contra les roques un gran forat sota el tanc de proa.
1515: Guillem Grua
Guillem Grua, canonge, vicari general del bisbe de Mallorca, Rodrigo de Mercado, rebia, en nom d'aquest, una junta formada pel doctor en arts i medicina Guillem Caldentey, mossèn Gabriel Mora i el senyor Jaume d'Olesa, la qual, en absència del prelat, li feia entrega d'uns estatuts fundacionals destinats a crear un col·legi per a l'educació de les donzelles.
1467
L'Escudelleria, o carrer dels que fabricaven escudelles, era una via en part porticada de molt tràfec a Ciutat de Mallorca i on, a més de terrissaires, habitaven cirurgians, com Pere Alzamora i Antoni Casesnoves, el primer casat amb la senyora Pixedis. També hi posseïa cases un apotecari que nomia Julià Perpinyà i un sabater que havia nom Joan Ledo i un altre del mateix ofici Joan Serra.
1939
Dialecte era el que deia la premsa oficial de les Illes per referir-se a la nostra llengua pròpia. Una campanya contra tota parla que no fos la castellana per part del Règim i on exposava aquestes idees que encara avui alguns esgrimeixen: "I és per això que l'ús dels dialectes, per tal d'honrar Espanya, no han de traspassar mai els àmbits de la família; de cap manera ha d'assaltar les oficines ni les escoles; no ha d'envair els centres públics i fins i tot no s'ha de permetre en el carrer.
1906: La ciutat de Mallorques
La ciutat de Mallorques era l'obra que Miquel dels Sants Oliver, un dels grans intel·lectuals mallorquins de començament del segle XX, periodista, assagista, narrador i poeta, oferia en els textos unes estampes de la Palma d'altre temps, molt emotives i amb una certa dosi de finesa humorística.
1890: Víctor de la Guardia
Víctor de la Guardia era l'empresari que obtenia del Govern Civil la concessió d'un tramvia, dels que aleshores es deien Rippets, mogut per cavalleries, que fes el trajecte de Palma a Portopí i que recorria alguns carrers de Palma i una part de la carretera d'Andratx.
1893: El camp de Melilla
El camp de Melilla era reproduït a un croquis que es posava a la venda a la llibreria d'Amengual i Muntaner i que tenia un cert èxit. El preu per exemplar era d'una pesseta i es tractava d'una litografia feta per un dibuixant local a quatre colors. La raó dels fulls impresos era la guerra, a la zona de la plaça de sobirania, entre tropes espanyoles i guerrillers marroquins.
1242: Bernat Costa
Bernat Costa, mercader de Ciutat de Mallorca, encarregava a Aliano Pelliper, en representació seva, la venda a Ceuta, al nord d'Àfrica, d'unes teles de Xàtiva i uns draps moriscs. El segon embarcaria els productes i ell mateix a la nau Columbeta i, un cop arribat al port de destinació, negociaria les mercaderies entre els comerciants musulmans.
1780
Carros de roda plena, carretons dels traginers de garrot i altres vehicles de llanta feixuga o formada per claus prominents suposaven un inconvenient per a la conservació dels trespols empedregats dels carrers, la qual cosa obligava les autoritats de Palma a només poder entrar per la porta del moll i mai per les altres.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc