Josep-Lluís Carod-Rovira, ahir davant Can Alcover moments abans de presentar el seu llibre. | Ferran Aguiló - M.À.C.

TW
6

Josep-Lluís Carod-Rovira presentà ahir a Palma el llibre La passió italiana, obra amb la qual guanyà el premi Octubre 2012 i en què queda del tot palesa la "seducció" que ha exercit Itàlia al llarg del temps en il·lustres noms de la cultura catalana, una seducció de la qual Carod-Rovira tampoc no ha pogut escapar. "El llibre té una característica general pròpia que també és atribuïble a la meva persona: va per lliure i no és encasellable", assenyalà l'expolític de Cambrils.

Els ingredients amb què ha cuinat aquesta obra són d'allò més diversos: "Hi ha prosa memorialística, lírica, un quadern de viatges, retrats literaris, recerca històrica i cultural, gastronomia, cinema i política". El viatge personal de Carod-Rovita té aturades a llocs com "Roma, Sicília, l'Alguer i Tabarca, l'única illa habitada del País Valencià i que fou repoblada en el segle XVIII per genovesos", aclareix. Josep Pla, Joan Estelrich, Joan Francesc Mira, Maria Antònia Salvà són alguns dels noms que desfilen per les pàgines de La passió italiana, carregada també d'anècdotes. L'obra tingué un detonant en la frase que Josep Solé i Barberà digué a Carod-Rovira l'any 1973 a la presó de La Model: "Els catalans som uns italians frustrats".

Com viu un escriptor català els atacs a la cultura i la llengua catalanes? "Ara més que mai, la cultura és inseparable de la llibertat. Les traves institucionals i els impediments burocràtics la volen asfixiar, però l'expressió necessita llibertat", respongué ahir just abans de la presentació a Can Alcover. La cosa és encara més estranya "en un món global, on tot està barrejat i coexisteix i, com més llengües tinguem, millor". Per arribar a aquesta meta, cal "començar per la llengua pròpia". "És molt rar que Espanya sigui l'estat de la Unió Europea amb més persones monolingües", assegurà. Per Carod-Rovira, el fet de "perseguir altres llengües" denota "incultura i prepotència". El ministre Wert és un bon exemple d'aquesta actitud: "Ell és un cas d'allò impensable en qualsevol país de la UE, perquè és un analfabet en 3 de les 4 llengües de l'Estat. Hauria de partir a aprendre idiomes i després tornar al Ministeri".

Si un estat ha de servir "per assegurar unes condicions de vida dignes i l'expressió nacional de la cultura en llengua pròpia", l'Estat espanyol no compleix aquestes característiques, segons apuntà l'expolític. És més, "Espanya no ha donat cap argument basat en l'atracció i la seducció perquè Catalunya hi quedi". Per Carod-Rovira, "el nacionalisme espanyol fa servir més la força que no la intel·ligència", i "les amenaces i la guerra bruta" són en l'ordre del dia. "No se m'ocudeix cap argument perquè Catalunya quedi dins Espanya".