Madrid tomba la immersió i relega el català a matèria “d'especialitat”
José Ignacio Wert, ministre d'Educació espanyol. Foto: Arxiu. Un nou esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri tomba la immersió lingüística i relega la llengua catalana a matèria "d'especialitat" -en comptes de troncal- i estableix la proporcionalitat del castellà i el català a les escoles públiques. La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, anuncià d'urgència a una roda de premsa que la nova norma preveu que, mentre no s'apliqui, l'Administració pagui l'ensenyament en castellà en centres privats de les famílies que ho demanin. "Mentre les comunitats no determinin la proporció en l'ús de la llengua, es deixa als pares el dret a escollir la llengua vehicular".
Tothom es demana on són els nins de Bosch que no entenen el castellà
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, no vol aclarir en quin centre estudien els nins de Primària que no entenen el castellà, encara que ahir, durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, assegurà que no es referia a nins de sisè, sinó de primer i segon de Primària, i recalcà que ell ho havia pogut constatar. Però també va reconèixer que hi ha casos de nins que no entenen el català i va apuntar que tot això s'acaba corregint.
CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
CCOO ha demanat avui que el conseller d'Educació, Rafel Bosch, dimiteixi del seu càrrec per la seva «incompetència manifesta», després que afirmés que coneixia alumnes de primària que no entenien el castellà, la qual cosa, en opinió del sindicat, és «mentida o només mitja veritat».
Bosch defensa que no tindrà problemes amb l’elecció de llengua
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, defensà ahir que no preveu tenir problemes amb el model de lliure elecció de llengua ni amb el decret de tractament de llengües, després que el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) hagi anul·lat dos dels punts bàsics del decret de plurilingüisme gallec. Segons el conseller, "el nostre decret evita la consulta perquè el dret a triar llengua és individual"; en canvi, en el model gallec, a Infantil se sotmet a votació quina llengua prefereixen els pares que sigui la vehicular. La sentència toma ara aquest punt de la consulta conjunta perquè entén que l'Administració educativa no pot sotmetre a votació un aspecte tan fonamental com la llengua que s'utilitzarà a Infantil.
El TC accepta a tràmit el recurs del PSIB contra la Llei de Funció Pública
El Ple del Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Socialista contra la reforma legal que arracona l'ús del català a la Funció Pública, elaborada pel Govern Bauzá. Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
El decret de llengües acabarà amb el català entre els nouvinguts
El decret de llengües que està tramitant el Govern i que es posarà en marxa el pròxim curs acabarà amb el coneixement del català entre els nouvinguts. L'únic entorn on aquest col·lectiu escolta i parla la llengua pròpia de les Illes és a l'escola. "Els infants no tindran competència lingüística en català perquè és l'únic lloc on ara el practiquen", afirma Asun Gallardo, directora del CEIP Gabriel Vallseca, situat al barri de Son Gotleu. Aquesta escola és un dels molts centres on cap família no ha demanat escolaritzar els fills en castellà. Ara bé, això només quedaria en una anècdota més si no fos perquè un 70% dels 450 alumnes que té el centre són immigrants.
“Volia posar una denúncia i em citen com a denunciat”
Els jutjats d'Inca seran l'escenari d'un nou episodi que posa en qüestió la pofessionalitat de la Guàrdia Civil i l'actitud del cos cap a la llengua pròpia de les Balears (o bé el relat d'un ciutadà convencional que sosté que "només volia parlar en català"). Jordi Alegre, nascut a Catalunya però resident a Inca des de fa anys, ha estat citat el 22 de novembre a la seu del Jutjat d'Instrucció número 2 de la capital del Raiguer acusat de "desobediència a l'autoritat". Han de fer-li un judici de faltes. dBalears es va fer ressò, el juliol passat, de la topada d'Alegre amb la Guàrdia Civil. Segons el seu relat, l'acusat intentà denunciar la Benemèrita, al maig, que "rebia trucades d'aquestes línies que et telefonen permanentment per vendre't alguna cosa".
El Govern reconeix que gastà 18.000€ en cartes per convidar els pares a triar llengua
Un operari de l’Ibisec despenjant el llaç de l’IES Marratxí el curs passat.Foto: Arxiu. El Govern no escatima recursos econòmics en qüestions lingüístiques i no precisament a favor del català. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats es gastà 18.000 euros en la tramesa de cartes als pares sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament, un cop esgotat el termini inicial per fer-ne la tria. Així ho especifica el conseller del ram, Rafel Bosch, en resposta a una pregunta del grup parlamentari de PSM-IV-ExM sobre el tema. Es tracta de la partida destinada a milers de cartes que la Conselleria envià a principi de juny passat als pares, en què els recordava que tenien fins al 15 de juny per triar la llengua de primer ensenyament i que, a més, s'ampliava la possibilitat d'escollir als nins que ja eren dins el sistema escolar.
Bosch es mostra “impassible” davant les queixes de l’Obra Cultural Balear
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, es mostrà ahir "impassible" davant les queixes de l'Obra Cultural Balear (OCB) sobre la seva política lingüística, tal com assegurà el president de l'entitat, Jaume Mateu. En la reunió a Educació, a la qual assistiren també la directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà, i el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, no s'arribà a cap entesa i és per això que Mateu la titllà de "gens positiva i tensa". El president afegí que "el mal que s'ha fet a la llengua i a la cultura és massa gran".
L'STEI-i avisa el Govern que durà als tribunals qualsevol decret que redueixi l'ensenyament del català
El sindicat STEI-i ha advertit el Govern que durà als tribunals qualsevol decret o normativa que "redueixi l'actual ensenyament" del català a les escoles, fixat en un mínim d'un 50%.
Bosch anuncia a Intereconomía que eliminarà la immersió lingüística per decret
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià durant l'entrevista que concedí dimarts a Intereconomía que en el pròxim curs, amb l'entrada en vigor del nou decret de tractament integral de les llengües, s'eliminarà la possibilitat que els centres educatius apliquin un sistema d'immersió lingüística. Bosch defensà a la cadena estatal que en el curs 2013-14 "es canviarà el model d'immersió amb el nou decret" i el comparà amb el que ja existeix "a València". És la primera vegada que Bosch parla clar sobre les seves intencions de derogar l'actual Decret de mínims.
El català deixa de ser llengua vehicular al Consell Escolar
Els membres del Consell Escolar, durant un ple del mes d’abril. Foto: Arxiu. La llengua catalana ha deixat de ser la llengua vehicular al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) des de dimecres, quan s'aprovà el nou Reglament d'organització i funcionament de la institució. Aquest document estableix a l'article 7 que "la llengua de comunicació del CEIB serà la que s'indiqui a la normativa vigent referent a l'ús de les llengües oficials a l'administració de la CAIB". I afegeix que, en les seves comunicacions, el CEIB "podrà utilitzar de manera indistinta qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes Balears". Durant el ple de dimecres, només l'STEI-i i les Cooperatives d'Ensenyament presentaren al·legacions a la modificació de l'article 7.
El Govern insisteix a menystenir la llengua i el nacionalisme
El Govern ja ha començat la croada contra els ajuntaments que han aprovat mantenir el català com a requisit per accedir a l'Administració local. De moment, la Direcció General de Funció Pública ha enviat requeriments de legalitat als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, segons confirmaren fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques. Les mateixes fonts explicaren que les cartes s'enviaren fa poques setmanes i que el mateix escrit es remetrà tots els ajuntaments que no s'ajustin a la legalitat. Són molts els consistoris de Balears que, arran de mocions impulsades pels diferents partits, aprovaren mantenir el català com a requisit.
Les preguntes de geografia i història es feren en castellà
La UIB descarta qualsevol altra hipòtesi que no sigui una errada de tipus tècnic. Foto: P.B. Sorpresa a l'examen de Selectivitat de la UIB. Dimarts, a la prova de geografia, es repartí als alumnes un qüestionari amb les preguntes just escrites en castellà. La llengua pròpia de les Balears havia desaparegut. Ahir es repetí la mateixa errada a la prova d'història. Als aspirants universitaris només els entregaren el qüestionari en castellà. El foli era de color blanc (color corresponent a català), però les preguntes estaven en castellà. La UIB ho considera una "errada tècnica" i ho investiga. Entre els alumnes s'armà un gran rebombori. Molts veien bellumes. Se sentiren comentaris "d'alguna jugada de la Conselleria de Rafel Bosch per augmentar sibil·linament les ràtios en castellà".
Jorge Campos: “Bosch desautoritza Bauzá per no complir el programa del PP”
L'entitat espanyolista Fundación Círculo Balear mostrà ahir el seu malestar "profund" per com realitza el Govern de Bauzá la lliure elecció de llengua, que es posa en marxa demà a les aules i que representa "un incompliment més" del programa electoral del PP. El president de la fundació, Jorge Campos, assegurà que un dels problemes més grans que hi ha és que el conseller d'Educació, Rafel Bosch, "ha desautoritzat Bauzá mateix" en dir que només es faria efectiu aquest dret per a les famílies amb infants de fins a 7 anys i, per tant, no complirà el compromís electoral. Campos recordà que el programa de Bauzá implicava aplicar la llibertat d'elecció en totes les etapes educatives i no només en l'ensenyament primerenc, com ha fet Bosch.
Sindicats illencs, valencians i catalans defensen plegats la llengua pròpia a Barcelona
A Barcelona, aprofitant l'avinentesa de la Diada Nacional de Catalunya, s'ha duit a terme un acte conjunt de tres sindicats representatius de les Illes, el País Valencià i el Principat en defensa de la llengua catalana, on s'han rebutjat les agressions que es repeteixen, en concret en el marc educatiu.
Manacor insta Bauzá a complir la seva paraula
L'Ajuntament de Manacor va aprovar ahir instar el Govern a modificar de nou la Llei de funció pública a fi que els ajuntaments i la resta d'institucions puguin establir si el coneixement de català ha de ser un requisit o, simplement, un mèrit. Això -que les distintes administracions tindrien "llibertat" per decidir si mèrit o requisit- era el que prometia José Ramón Bauzá a les juntes locals del PP la primavera passada, quan va emprendre un tour per la Part Forana amb motiu del congrés del partit. La sol·licitud de l'Ajuntament manacorí té l'origen en una moció del PSM que cercava que el Consistori mantingués el requisit de català per poder fer feina a l'Administració.
Pujol: “Hi ha una gran pressió sobre la identitat balear”
Pujol oferí una roda de premsa a Can Alcover abans de presentar el seu llibre al Centre Cultural de Sa Nostra. Foto: J.Torres. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol reconegué ahir que "hi ha una gran pressió sobre la identitat balear", perquè les eines polítiques que podrien servir "per defensar la nostra identitat Madrid les està inutilitzant". I és que, per l'expresident, aquesta pressió també es nota a Catalunya i al País Valencià, si bé, per Pujol, a les Illes i al Principat "la pressió sobre elements bàsics de la identitat és molt més forta". El convergent explicà que "mai no s'havia donat un moment com l'actual" en què, a parer seu, s'estan "residualitzant les autonomies". I és que, segons Pujol, la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 en contra de l'Estatut va marcar "un abans i un després entre la relació de Catalunya i Espanya".
Santa Margalida aprofita la Beata per reivindicar la llengua
Fou una de les processons més reivindicatives que es recorden. Els vilers aprofitaren la presència de José Ramón Bauzá a Santa Margalida, a la processó de la Beata, per fer-li saber, molts d’ells, que estimen la llengua pròpia i que desaproven els atacs del seu Executiu al català. Li ho traslladaren sense desvirtuar la festa, que transcorregué amb prou tranquil·litat, girant-li l’esquena o exhibint llaços quadribarrats. Dels margalidans i altra gent de fora poble que desfilà a la processó, cal destacar que molts d'ells portaven el llacet quadribarrat a la solapa, o com a braçalet, o fins i tot com a banda del vestit. Fins i tot el portava alguna banda de música, com la de Montuïri, en què Bauzá tocà algun cop.
Pujol, llengua i país
En Jordi Pujol confessala seva preocupacióper l'actual situaciólingüística que travessaBalears. La raó vessa.Però també és preocupantveure que el seu governantpacta amb qui ho produeix.Si la llengua no ens uneix,de res ens servirà el cant.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Acusen la duquessa de Sussex, Meghan Markle, de plagiar l’escut de Porreres per a la seva marca