Cort instarà el duc de Palma a tornar els diners si és condemnat
La Rambla no recuperarà el nom original per decisió del Partit Popular. Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Palma vol que Iñaki Urdangarin torni els doblers que rebé de les Balears, si finalment la justícia demostra els fets i el condemna. Així s'aprovà a la Comissió d'Hisenda de Cort. I s'hi afegí que "si no és el mateix Urdangarin, que sigui la Casa Reial, en el seu defecte, qui assumeixi el compromís clar i contundent de retornar els doblers públics presumptament defraudats". La moció fou proposada pel regidor Antoni Verger (PSM-IV-ExM), qui instà el PP a defensar la idea, ja que si fa el contrari suposaria posar-se del costat del duc. Però el portaveu del PP, Julio Martínez, replicà que "no es pot demanar el perjudici econòmic, perquè a Cort no l'afecta cap dels contractes d'Urdangarin a les Illes".
“Enllaçar-se ha deixondit el cor dels catalanoparlants”
Amb un recital de poemes i entonant gloses, és a dir, amb una demostració de les possibilitats literàries que ofereix la llengua catalana, l'IES Albuhaira de Muro va celebrar ahir el primer aniversari d'"Enllaçats pel català", una iniciativa que sortí d'aquest centre i que s'ha convertit en l'emblema de la lluita contra les polítiques del Govern de José Ramón Bauzá per arraconar la llengua pròpia. El gener de l'any passat, quan es va posar en marxa Enllaçats, feia encara molt poc temps que el Govern havia anunciat la modificació de la Llei de funció pública (la que eximeix els treballadors públics de conèixer el català). Antoni Pastor continuava al PP, el decret de trilingüisme no existia, ni la nova llei de José Ignacio Wert.
El PP veta fer un homenatge anual al batle Emili Darder
Emili Darder no rebrà l'homenatge de la institució de la qual fou batle, l'Ajuntament de Palma. El PP vetà ahir la proposta presentada per PSM-IV-ExM a fi d'instal·lar la celebració d'un homenatge oficial cada any, tot coincidint amb la data de la seva mort: el 24 de febrer. Fou precisament aquest dia quan feixistes l'afusellaren contra un mur del cementeri de Palma.
Front comú del PSM, Entesa i Esquerra contra la llei Wert
La federació del PSM i Entesa per Mallorca, i Esquerra Republicana a les Illes, han presentat una declaració conjunta, sobre el projecte de llei de reforma educativa impulsada pel ministre José Ignacio Wert, en defensa de la llengua catalana i a favor d'un «model educatiu propi». A més, el rebuig al projecte del Govern espanyol serà transmès a instàncies europees, en el marc de l'Aliança Lliure Europa (ALE). A l'acte hi han intervingut el secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, el secretari general d'Entesa per Mallorca, Jaume Sansó, el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó i el secretari general d'ALE, Jordi Solé. Per espanyolitzar s'haurà d'esperar
Son Espases encara té problemes
La recepció d’admissions d’Urgències, ahir. Foto: Jaume Morey. L'hospital de Son Espases encara presenta problemes estructurals, després de dos anys i tres mesos obert. Amb l'arribada del fred, han tornat els incidents i el personal d'admissions d'Urgències ha hagut d'instal·lar un llençol a la recepció (imatge esquerra) per evitar l'entrada de l'aire del carrer que hi dóna directe. El personal s'ha vist obligat a col·locar aquesta tela com a mesura provisional mentre se'ls instal·la un vidre. Tal com explicà ahir la delegada sindical d'UGT a Son Espases, Isabel Miralles, "el Comitè de Seguretat i Salut del centre té sobre la taula aquest problema".
Un de cada quatre usuaris de tren i metro no paga
En el metro, també es reforçaran els controls. Foto: J. M. Un de cada quatre viatges en tren i metro a Mallorca es fa sense pagar. Un 27%. La xifra no és menor perquè suposa que dels cinc milions i mig d'usuaris que té cada any el servei (4,2 milions el ferrocarril i 1,3 el metro), n'hi ha un milió i mig que han viatjat sense pagar bitllet o sense pagar el que tocava. La principal causa és que hi ha estacions sense control d'accés o amb un control deficient. I la picaresca provoca unes pèrdues anuals d'1,4 milions d'euros. Així ho va reconèixer ahir el Govern, que vol posar remei a la situació. Invertirà 5,5 milions a millorar el control d'accés a totes les estacions de tren i metro. El nou sistema, que permetrà eliminar el frau, estarà operatiu a partir de maig de l'any vinent.
El fiscal reclama 81 anys de presó a l’amo de Playa Sol
Fernando Ferré, en una imatge d’arxiu després de declarar als jutjats d’Eivissa l’any 2010. Foto: M.Torres. El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach reclama 81 anys i set mesos de presó per a l'empresari eivissenc del sector turístic Fernando Ferré, propietari del Grup Playa Sol, per defraudar l'Agència Tributària amb una trama de 301 societats, explotar treballadors i fer-los viure "sense els mínims requisits d'habitabilitat, salubritat i ventilació". En concret, el fiscal acusa Ferré de catorze delictes contra la Hisenda estatal i autonòmica, un de comptable i tres contra els treballadors. Ho fa en l'escrit per sol·licitar l'obertura de judici oral per a l'empresari que ha causat el concurs de creditors més gran de la història balear.
Llauradó dóna el Ciutat de Palma a l’OCB
Llauradó recollí el premi de mans de Fernando Gilet.Foto: Arxiu. L'escriptor, professor i col·laborador de dBalears Josep Maria Llauradó, guanyador del premi Joan Alcover de poesia, donarà els 10.000 euros de dotació econòmica del guardó a l'Obra Cultural Balear. Llauradó aconseguí el Ciutat de Palma amb el poemari El vers de l'esclau i, malgrat que tenia decidit en tot moment renunciar als doblers, no digué res dia 20 al teatre Principal. L'escriptor manifestà la seva posició crítica envers la política cultural i lingüística de l'actual legislatura recordant la figura d'Alcover, fonamental en "el camí de protegir i divulgar la llengua pròpia". "Aquest no és el premi Ciutat de Palma tal com l'entenc", comentà ahir Llauradó.
20 anys sense Josep Maria Llompart
Josep Maria Llompart finà a Ciutat el 28 de gener de 1993, víctima d'un infart. Amb la seva desaparició es va obrir un buit que mai més no s'ha tornat a omplir. Llompart fou poeta, editor, crític literari, intel·lectual i activista cultural. "No ha tornat a sorgir una persona amb la seva capacitat", explica la seva biògrafa, Pilar Arnau. Fill de militar, passà part de la infantesa a Galícia. Tornà a Mallorca amb la seva família l'any 1930. A causa d'una malaltia, entrà en contacte amb el català, llengua que no abandonà pus mai més. "El seu pare li volgué fer l'estada al llit més agradable amb les rondalles de mossèn Alcover. Malgrat que les intentà traduir al castellà, finalment les hi hagué de llegir en català", diu Arnau.
Descompte aeri
Hem de començar a comptarsi el descompte d'aquest contemalbarata i mal compta...
1924: Ca na Maria des Cego
Ca na Maria des Cego era un magatzem molt conegut de Palma, tenia per emblema un ull estelat i oferia productes en matèria de draps, sedes, llanes, gèneres de punt...
Les institucions i Urdangarin
El PSM aconseguí ahir tirar endavant a la Comissió d'Hisenda de Cort que s'insti el duc de Palma a tornar els doblers en cas que surti condemnat en la causa que s'instrueix contra ell...
El perfum del capital
Entre els tòpics més utilitzats dels darrers mesos hi figura un catàleg de males olors associades directament a la corrupció. Sempre ha fet mala olor, la corrupció...