Les entitats en defensa del català es mobilitzen per reviure el 25-M
Les entitats en defensa de la llengua catalana de les Illes ja s'estan mobilitzant per reviure el clamorós 25 de març, quan la manifestació "Sí a la nostra llengua" aconseguí reunir més de 50.000 persones a Palma, segons els organitzadors. De moment, entitats i sindicats a favor del català s'han citat el dissabte 9 de març en l'àmbit de tots els Països Catalans. L'objectiu és una jornada simultània en defensa de la llengua pròpia a l'escola. Aquesta va ser una de les iniciatives sorgides el 15 de desembre passat en la trobada a Castelló, al País Valencià, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de la signatura de les Normes de Castelló.
“No hem de convertir la llengua en una arma de confrontació”
Xavier Salinas, nou bisbe de Mallorca. Foto: M.À.C. Xavier Salinas (València, 1948) és el bisbe de Mallorca des del 12 de gener. Ens rep al Palau Episcopal, en una de les sales on ja hi ha pogut posar dues fotografies que li porten bons records: una amb Joan Pau II i una altra amb el papa actual, Benet XVI. Salinas recorda amb orgull que va ser de les últimes persones que Joan Pau II va rebre en audiència abans de morir. El bisbe assegura que el primer que té previst fer a la Diòcesi, és "conèixer cada un dels arxiprestats, i això requereix temps. Ja he estat a Muro i això és una manera de tenir un contacte molt directe i d'un primer diàleg".
El Teatre de Petra torna un clam
El Teatre de Petra es convertí dissabte vespre en un clam per la llengua i el territori catalans amb la presentació de la iniciativa 'Som Països Catalans'. El recinte no només es va omplir de gom a gom, sinó que més d'un centenar de persones quedaren sense entrada per presenciar l'acte. A més de llegir-s'hi un manifest fundacional, s'hi pogué gaudir de les actuacions de Biel Majoral, reconeguts glosadors com Macià Ferrer i Maribel Servera, i els integrants de l'espectacle La cançó necessària (Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Josep Romeu, Jordi Montañez i Andreu Valor). L'altre manifest de la vetlada fou el que aquests darrers llegiren a favor d'una cultura crítica.
Maó - Mahón, “un despropòsit”
La secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) ha fet públic un informe en què qualifica de "despropòsit amb un resultat deplorable" la polèmica solució per la qual ha optat l'Ajuntament de Maó de canviar el topònim de la ciutat per una versió que n'inclou la forma catalana i la castellana. Els membres de l'IME han presentat a títol personal aquest estudi com a al·legació a l'acord del ple municipal del 22 d'octubre de 2012 en què es decidí modificar el Maó per Maó - Mahón. La institució ha decidit analitzar la qüestió des d'un punt de vista "lingüístic, és a dir, des del rigor acadèmic que, en molts moments, s'ha trobat a faltar en aquest procés".
El decret de llengües no arribarà a les aules fins al curs 2015-2016
El decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears no arribarà a les aules fins al curs 2015-2016. Així ho indica la disposició transitòria tercera d'un nou esborrany del decret, que inclou dos punts nous en què s'apunta quins són els plans de la Conselleria d'Educació.
“Enllaçar-se ha deixondit el cor dels catalanoparlants”
Amb un recital de poemes i entonant gloses, és a dir, amb una demostració de les possibilitats literàries que ofereix la llengua catalana, l'IES Albuhaira de Muro va celebrar ahir el primer aniversari d'"Enllaçats pel català", una iniciativa que sortí d'aquest centre i que s'ha convertit en l'emblema de la lluita contra les polítiques del Govern de José Ramón Bauzá per arraconar la llengua pròpia. El gener de l'any passat, quan es va posar en marxa Enllaçats, feia encara molt poc temps que el Govern havia anunciat la modificació de la Llei de funció pública (la que eximeix els treballadors públics de conèixer el català). Antoni Pastor continuava al PP, el decret de trilingüisme no existia, ni la nova llei de José Ignacio Wert.
Per espanyolitzar s’haurà d’esperar
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, haurà d'esperar per aconseguir el seu principal objectiu: "espanyolitzar" els alumnes que estudien en català. Com a mínim, la seva controvertida llei, molt contestada a les Illes per la comunitat educativa i els partits de l'oposició, no s'aplicarà fins al curs 2015-16.
“El 2012 molta gent ha defensat la llengua per primera vegada”
El coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, acaba de publicar La revolta dels Enllaçats, un llibre que recull en més de 280 pàgines el darrer any de lluita de la societat balear a favor de la llengua pròpia. Segons Martí, el president José Ramón Bauzá ha fet que "molta gent se sentís agredida i se'ls ha despertat el sentiment de lluita que tenien adormit". De fet, una de les coses que més li ha sorprès del 2012 és que "molta gent defensà la llengua per primera vegada". "Visquérem un any d'un creixement molt important a favor del català", apunta.
L’hora de la justícia
No sabem si és per la por dels dimonis, dels focs, de les gloses encertades i corrosives, dels carrers plens de gent, de la part forana valenta o de l'efecte desinhibidor que té l'alcohol i la festa sobre els votants, però la qüestió és que el president Bauzá ha decidit continuar el 2013 amb el seu menyspreu a la nostra cultura i la llengua.
Manifest de suport a la llengua catalana
"Enllaçats no acatam" ha posat en marxa una campanya per recollir signatures al manifest Som onze milions, que pretén reivindicar la presència del català als quatre estats i als 68.000 quilòmetres quadrats on es parla actualment.
Tornem-hi torna-hi: Portocristo, Porto Cristo o Porto-Cristo?
Porto Cristo (separat), Portocristo (junt) o bé Porto-Cristo (amb un guionet)? Semblava que la qüestió estava tancada o aparcada, però la polèmica tornà a sortir en el darrer ple de Manacor, i aixeca passions.
Ona Mediterrània es presenta en societat
Denou dies després de començar les emissions en proves, el projecte radiofònic d'Ona Mediterrània es va presentar ahir en societat. Prop d'un centenar de persones varen anar fins a l'espai Can Alcover de Palma per conèixer de primera mà un projecte comunicatiu que molts ja han començat a escoltar al 98 de l'FM i que pretén omplir el buit radiofònic en català que varen deixar primer Som Ràdio i després Ona Mallorca. De moment, sols s'hi pot sentir música, però la intenció d'Ona Mediterrània és ser una cadena generalista "mallorquina i en català, capaç de dur la notícia des del lloc on es produeix fins a cada casa, sense intermediaris ni censures".
vaga ensenyament setembre 2012
L’STEI-i diu que la tria d’inspectors d’Educació és “subjectiva”
Els inspectors hauran de vetlar per la llei de símbols.Foto: Arxiu. El sindicat STEI-i qualifica de "subjectiva" la tria d'inspectors d'Educació que regularà la nova ordre de provisió accidental de llocs de feina, tal com publicà ahir dBalears. El sindicat digué ahir que l'esborrany planteja "molts punts foscs" i no entén per què en surt ara la convocatòria si el juny passat "prop d'una vintena d'inspectorsforen cessats de manera fulminant, sense motiu que ho justificàs. L'STEI-i ja titllà llavors la decisió d'estrictament política". Un segon aspecte que crida l'atenció és el fet que no hagi passat abans per cap dels àmbits de negociació pertinents, una pràctica a la qual malauradament "ens hem hagut d'acostumar des que Bauzá ha arribat a la presidència del Govern. Aquest fet, i molts altres, el denunciarem en la propera Mesa Sectorial del 15 de gener al conseller Bosch".
Educació designarà a dit els nous inspectors dels centres
Un operari de l’Ibisec, a l’IES Marratxí durant la retirada d’un llaç quadribarrat de la façana. Foto: Arxiu. La Conselleria d'Educació designarà a dit els nous inspectors dels centres, tal com denuncià ahir FE-CCOO. El sindicat informà que Educació "ja prepara el seu braç executor per eliminar els símbols als centres" i fer complir la resta de lleis, a més del decret de tractament de llengües, que s'han de posar en marxa el pròxim curs. Concretament, el procediment per a la provisió accidental de places d'inspecció educativa "sempre havia estat poc transparent i amb molt poca objectivitat, però el que tracta la Conselleria amb aquesta nova ordre és nomenar inspectors que simpatitzin amb ells per obligar tot el professorat a complir els darrers avantprojectes presentats", afirmaren ahir des del sindicat. Cal recordar, que a final del curs passat, Educació decidí prescindir de 17 inspectors.
Els escriptors es tornen a mobilitzar contra els Ciutat de Palma bilingües
Els organitzadors es demanen per què l’Ajuntament no ha fet una reflexió sobre els premis. Foto: Arxiu. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Obra Cultural Balear (OCB) i el PEN Català han tornat a convocar una nova vetlada literària reivindicativa per al dia de Sant Sebastià. Tal com feren l'any passat, amb aquest Sant Sebastià literari volen mostrar el rebuig a la política de Cort en els premis Ciutat de Palma, que l'actual equip popular ha convertit en bilingües. El vicepresident de l'AELC, Miquel Bezares, recorda que aquesta nova mobilització és més necessària que mai, perquè en aquest darrer any "les agressions cap a la cultura i la llengua catalanes s'han incrementat, no només per part de l'Ajuntament, sinó per part de totes les institucions", assegura.
Mallorca queda sense Setmana del Llibre en Català
El Gremi continuarà amb la Fira del Llibre, però “més austera” i amb un altre “tarannà”. Foto Arxiu. Era la crònica d'una mort anunciada. La junta del Gremi dels Llibreters de Mallorca decidí ahir migdia que enguany no organitzarà la Setmana del Llibre en Català. La cita s'havia de dur a terme a la capella de la Misericòrdia al febrer, però els impagaments de les administracions públiques han forçat el Gremi a cancel·lar-la. Això suposarà que la mostra literària en la llengua pròpia, tal com avui la coneixem, no es realitzarà després de 23 anys d'història. Tot i això, el Gremi no vol renunciar a l'activitat que dóna "presència a la literatura catalana" i per aquest motiu "farem qualque activitat o acte", apuntà el president del Gremi, Francesc Sanchís, després d'acabar la reunió.
L’Obra ret homenatge a l’empenta d’Aina Moll
Alguns dels membres de la família Moll, amb la directiva de l’OCB en destapar la placa per Francesc de Borja Moll.Foto: P.Pellicer. Just quan es compleixen els 50 anys de l'Obra Cultural Balear, l'entitat ha volgut reconèixer la tasca i l'empenta d'una de les seves sòcies fundadores, Aina Moll i Marquès (Ciutadella, 1930), que juntament amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, impulsà la creació de l'OCB el 21 de desembre de 1962. Ha passat mig segle d'aquell naixement i l'Obra continua sent un element clau en la defensa de la llengua, la cultura i el país, com també ho ha fet durant totes aquestes dècades la filòloga menorquina, a qui ahir es volgué retre un homenatge. Un gran llaç amb la senyera presidia ahir capvespre l'escenari del teatre Xesc Forteza, on amics i seguidors de la lingüista feren un repàs de la seva trajectòria personal i professional davant prop de 200 persones.
Torxes pel dret a decidir
Sóller surt al carrer a favor del dret a decidir. Prop de 200 persones van participar anit passada en la marxa de torxes amb motiu de la Diada, una iniciativa que, per segon any consecutiu, es consolida com un dels actes centrals del 31-D i tot un clam per "la sobirania popular". Els participants sortiren al voltant de les 19.30 hores de la plaça d'Amèrica per recórrer els principals carrers de la ciutat. La imatge era colpidora i emotiva: una llarga teringa de torxes i llums obria el pas, mentre se sentia la remor de les xeremies i els cops de la colla de bastoners de Gràcia. Al final de l'acte, que va transcórrer sense incidents, Francesc Pérez i Elvira Arbona, de la Comissió 31-D de Sóller, llegiren un manifesta en el qual van fer balanç de les retallades i dels atacs a la llengua i a la cultura per part dels governs espanyol i balear.
Rafel Torres s’oferí a fer el discurs
Els membrs de l'OCB d'Inca amb l’Estendard.Foto: A.P. El batle d'Inca, Rafel Torres (PP), s'oferí a llegir el manifest que tradicionalment es pronuncia en acabar la celebració de la festa de l'Estendard. Finalment, Torres -ni cap altre regidor de l'Ajuntament del PP- no assistí a l'acte que commemora l'arribada i la instauració de la cultura catalana a Mallorca. Dijous horabaixa -segons el relat dels protagonistes-, Rafel Torres va trucar a la presidenta de la delegació de l'Obra d'Inca (Antònia Fornés) i li digué: "Si no us ha de crear cap conflicte, i atès que enguany no hi ha una persona concreta que llegeixi el discurs final de la festa de l'Estendard, jo puc venir i llegir-lo". Fornés li respongué: "Enguany el discurs han de llegir-lo els socis.
El PP empeny el 31-D més combatiu
La radicalització espanyolista del PP -a les Illes Balears i a escala estatal- pot empènyer més gent que mai a manifestar-se, demà diumenge, per la Diada de Mallorca del 31 de Desembre. Com a mínim, així ho creuen els organitzadors. A més, la marxa, que enguany duu el lema "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!", es fa a l'ombra de l'auge de l'independentisme a Catalunya. La rebaixa forçada de la presència del català a l'escola, la progressiva castellanització d'IB3, l'eliminació del requisit de saber català per ser funcionari i la llei Wert, que pretén espanyolitzar els alumnes, són només alguns exemples de les mesures del PP que fan tibar la corda.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina