Wert, en una imatge d’arxiu en què se’l pot veure pensatiu. | Efe

TW
27

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, haurà d'esperar per aconseguir el seu principal objectiu: "espanyolitzar" els alumnes que estudien en català. Com a mínim, la seva controvertida llei, molt contestada a les Illes per la comunitat educativa i els partits de l'oposició, no s'aplicarà fins al curs 2015-16. La causa: la manca de finançament.

Així ho ha reconegut el Ministeri amb la memòria econòmica que acompanya l'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) a la mà. El text diu textualment que "la implantació de la reforma garanteix el respecte del programa de consolidació fiscal del Govern d'Espanya per als exercicis 2013-2014, si bé l'inici de la incidència sobre els pressupostos del Ministeri d'Educació no es produirà fins a l'exercici 2016".

La reforma s'implantaria en dos cursos (2015-16 i 2016-17), equivalents a tres anys naturals, i qui hauria de pagar-ne la posada en marxa seria el Govern central, aportant 23, 130 i 255 milions d'euros per cada any d'aplicació. El total de 408 milions que l'Executiu preveu que li costarà l'engegada de la llei Wert representa una xifra cinc vegades superior al que s'havia venut en un primer moment.

Ja el quart any d'aplicació de la nova legislació, les comunitats autònomes seran les encarregades de pagar "les despeses indirectes" que dependran de l'increment d'alumnat a Formació Professional (FP). El Ministeri assegura que com més èxit tingui la reforma i més es redueixi l'abandó escolar, les comunitats autònomes més hauran d'aportar per finançar els estudis d'FP.

Notícies relacionades

L'estimació ministerial es basa en tres escenaris diferents, amb una forquilla econòmica en funció de les possibles situacions que es produeixin a cada comunitat: 50 milions, 334 milions d'euros i 927 milions d'euros, segons s'aconsegueixi reduir més o menys l'abandó escolar i incrementar els alumnes d'FP.

La reforma implicarà un major cost per a les comunitats que tinguin nivells de fracàs escolar més elevats, com és el cas de Balears, que arriba al 40% i lidera aquest indicador en l'àmbit estatal.

La Conselleria d'Educació va rebre dimecres la convocatòria per assistir a la pròxima Conferència sectorial d'Educació, que es farà a Madrid el 7 de febrer per parlar de l'acompanyament econòmic de la LOMQE; i també la memòria econòmica que especifica els costs que haurà d'assumir Balears per implantar la llei Wert.

De moment, Educació no s'ha volgut pronunciar sobre si les condicions econòmiques que acompanyen la posada en marxa de la nova llei podran ser assumides per una Conselleria que ha retallat 136 milions d'euros en quatre anys al sistema educatiu balear.