El Grup Blanquerna també prepara la independència de Catalunya
El Grup Blanquerna també prepara la independència de Catalunya. Fundat l’any 1985 amb l’impuls de Josep Maria Magrinyà, Francesca Bosch, Climent Garau i Pere Llabrés, el Grup Blanquerna s’ha refundat enguany com a think tank sobiranista, com un espai de debat i reflexió. Pretén treballar per promoure la idea que els mallorquins necessitam un estat al nostre servei, volen denunciar el maltractament de l’Estat espanyol i estrènyer llaços amb la resta de Països Catalans.
Preocupació en la direcció d’ERC pel vet a l’ANC-Mallorca
El rebuig de les bases principatines de l'ANC als seus companys de Mallorca ha estès la preocupació a la direcció nacional d'ERC. Tant és així que la polèmica decisió ha estat objecte de converses en la direcció d'ERC a Barcelona. El mateix Oriol Junqueras, president dels republicans, va lamentar el viratge experimentat en les relacions de l'ANC amb la branca mallorquina. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, també va fer referència a la polèmica. Va recordar que, malgrat que sigui Catalunya el primer territori que es pugui independitzar, ERC pren els Països Catalans com el seu subjecte polític.
Contraoferta de l’ANC: juntar-se en un ‘consell federal’
El secretariat nacional de l'ANC anuncià ahir que s'ha deixat la porta oberta a la creació d'un consell federal, òrgan que coordinaria l'ANC amb la branca mallorquina. Però no seria de manera orgànica, sinó com a dues entitats diferenciades que es federen. El consell, que l'integraran un mínim de 3 membres per entitat, també preveu la inclusió d'una delegació valenciana (si es neix al País Valencià). I és que l'exclusió de la branca mallorquina de l'ANC anunciada diumenge per dBalears caigué com una bomba en el nacionalisme i independentisme de Mallorca. L'ANC rebutja l'entrada de la branca de Mallorca
L’ANC rebutja l’entrada de la branca de Mallorca
Les bases de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) acaben de rebutjar la integració de la branca mallorquina en la seva entitat. Malgrat aquest contratemps, els devers 120 activistes de l'ANC-Mallorca continuaran amb la tasca talment com ho han fet fins ara, tot i que no existeixi una vinculació orgànica amb l'entitat del Principat. Aquest rebuig és el resultat de les desenes d'assemblees locals que tingueren lloc el 6 d'abril i que, un pic sumats els resultats de les votacions, s'ha conclòs amb una negativa a deixar-hi entrar l'ANC-Mallorca.
L'Ajuntament de Costitx aprova una moció per a l'autodeterminació de Balears
El Ple de l'Ajuntament de Costitx va aprovar aquest dilluns una moció del PSM-Entesa, mitjançant la qual es reconeix el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació del poble de les Illes i es reclama el desenvolupament de la Llei de Consultes prevista a l'Estatut d'Autonomia de les Balears.
Un bon dia per anar al Born
Avui horabaixa, a les sis, és un bon dia per anar al Born de Palma per participar en la manifestació del 31-D. Hi ha molt per reivindicar, molt per lluitar...
Torxes pel dret a decidir
Sóller surt al carrer a favor del dret a decidir. Prop de 200 persones van participar anit passada en la marxa de torxes amb motiu de la Diada, una iniciativa que, per segon any consecutiu, es consolida com un dels actes centrals del 31-D i tot un clam per "la sobirania popular". Els participants sortiren al voltant de les 19.30 hores de la plaça d'Amèrica per recórrer els principals carrers de la ciutat. La imatge era colpidora i emotiva: una llarga teringa de torxes i llums obria el pas, mentre se sentia la remor de les xeremies i els cops de la colla de bastoners de Gràcia. Al final de l'acte, que va transcórrer sense incidents, Francesc Pérez i Elvira Arbona, de la Comissió 31-D de Sóller, llegiren un manifesta en el qual van fer balanç de les retallades i dels atacs a la llengua i a la cultura per part dels governs espanyol i balear.
Milers de persones reclamen a Palma la independència dels Països Catalans
El Passeig des Born, al inici de la manifestació. Foto: J.Morey. Milers de persones es manifesten pels principals carrers del centre de Palma, convocades per la Plataforma 31-D, per reclamar la independència dels Països Catalans. Si bé al principi l'assistència semblava ser inferior a la de Diades passades, cada vegada han estat més els cituadans que s'han sumat a la marxa, fins al punt que en una primera valoració es pot considerar que la participació és major a la d'altres anys. Els nombrosos assistents, que s'han concentrat a l'inici de la marxa al passeig del Born, portaven esteladas i molts corejaven cridant "Independència".
Crida al 31-D
Les organitzacions convocants feren ahir la tradicional crida a la manifestació de demà amb el lema "Els Països Catalans decidim: autodeterminació"...
El PP empeny el 31-D més combatiu
La radicalització espanyolista del PP -a les Illes Balears i a escala estatal- pot empènyer més gent que mai a manifestar-se, demà diumenge, per la Diada de Mallorca del 31 de Desembre. Com a mínim, així ho creuen els organitzadors. A més, la marxa, que enguany duu el lema "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!", es fa a l'ombra de l'auge de l'independentisme a Catalunya. La rebaixa forçada de la presència del català a l'escola, la progressiva castellanització d'IB3, l'eliminació del requisit de saber català per ser funcionari i la llei Wert, que pretén espanyolitzar els alumnes, són només alguns exemples de les mesures del PP que fan tibar la corda.
Cort i 31-D
Cort va camí de convertir el 31-D i la festa de l'Estendard en la jornada de la desconfiança. La decisió d'exigir el carnet d'identitat als responsables de les organitzacions...
La qüestió catalana
La qüestió catalana és una matèria no solament d'alta sensibilitat, sinó, i segons com es resolgui, d'una irrepetible transcendència en allò que queda de segle polític...
Els illencs voldran sumar-se a la independència del Principat?
Si la democràcia acaba vencent les lleis, que és el que no tenc cap dubte que passarà, i Catalunya acaba amb èxit el seu procés d'independència, ens trobarem amb una Espanya molt debilitada...
Espanya i Anglaterra...
Els casos de Catalunya i Escòcia, efectivament, són distints. Escòcia, posem per cas, gaudeix de seleccions esportives, té un reconeixement nacional i pot celebrar democràticament referèndums d'autodeterminació. És clar, Catalunya i Escòcia són diferents en funció de l'estat al qual pertanyen; pel que fa a la resta les semblances són òbvies.
Balears, després de la independència?
No he vist ni sentit massa comentaris respecte de com s'articularà el dia després. Esquerra Republicana de Catalunya, a les Illes Balears, potser ha fet alguna prospecció sobre el futur...
Països Catalans
La independència de Catalunya -hipòtesi encara per concretar- ja s'ha cobrat les primeres víctimes fora del Principat. La sortida de les Illes de l'Institut Ramon Llull...
Avançam elabora un protocol sobre l’organització de consultes populars
La plataforma Avançam, durant una trobada a Porreres el mes de gener passat. Foto: Arxiu. Avançam féu ahir una nova passa cap a l'exercici del dret a decidir. La plataforma de regidors sobiranistes aprovà un protocol que estableix la manera com haurien de dur-se a terme les consultes populars a les Balears. La convocatòria de consultes populars és l'únic o el principal objectiu d'Avançam. El protocol, que va ser aprovat per unanimitat i al qual no es van presentar esmenes, l'ha elaborat la coordinadora de la plataforma i ahir va ser sotmès a votació a Sant Joan en assemblea. Essencialment, és un document tècnic que marca les passes que s'haurien de seguir a l'hora de fer una consulta popular.
Què passarà a les Balears si Catalunya s’independitza?
De vegades hi ha gent que quan veu un penya-segat pensa en una caiguda mortal, mentre d'altres hi veuen un lloc fantàstic per fer ala delta. Tot depèn de quin cantó es mirin les coses...
Buf! Just un buf
Bauzá diu: "no es pot cedirdavant el nacionalisme".Quin? L'espanyol? Aquest "isme"del president mallorquí?Diu que mentre sigui aquí(la presidència a ses mans)dels Països Catalansno en serem part. Criatura,no sap que llengua i culturafa segles que ens fa germans.
L’Europa que suma
El president de les Illes, JR Bauzá, va renyar públicament el president de Catalunya, Artur Mas, per haver emprès un ‘debat que resta', és a dir, per haver fet l'aposta per l'estat propi començant pel dret a decidir. Es tractava d'un acte institucional per a reivindicar precisament l'Euroregió, aquell marc d'infraestructures poderoses en el qual hauria d'invertir l'estat espanyol si volgués potenciar l'economia i no el patriotisme centralitzador.
“Mà ferma contra el nacionalisme”
José Ramón Bauzá avisà ahir que "cada mil·límetre que es cedeixi al nacionalisme és un mil·límetre de no retorn" i per això demanà al cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, que aturi "sense cap tipus d'ambigüitat" la deriva sobiranista del president català, Artur Mas.
Bauzá renya Mas per liderar el sobiranisme
El president balear, José Ramón Bauzá, aprofità ahir la visita a Barcelona per carregar contra l'onada independentista que viu el Principat de Catalunya. Bauzá, de fet, s'emparà en una reunió de l'Euroregió Pirineus Mediterrani per criticar els ànims sobiranistes del poble català. I ho féu davant el president de la Generalitat, Artur Mas, a qui etzibà: "Són molts més els conceptes que ens uneixen que els que ens divideixen". Bauzá, a més a més, rebutjà la possibilitat que Catalunya aconsegueixi estructures d'estat, tot defensant que "ara més que mai no necessitam debats que restin, sinó que cal sumar forces". Bauzá, finalment, acabà subratllant que des de les Balears "mai no s'ha plantejat" un model d'estat diferent de l'actual.
Pollença, primer municipi a favor de l’estat propi
Per majoria simple, però suficient, el ple de Pollença va aprovar dijous una moció a favor del dret a decidir i de suport a les comunitats que desitgin constituir el seu propi estat, incloses les Balears. Aprovant aquesta proposta, Pollença es convertí també en el primer municipi de Mallorca que, d'ençà de la manifestació de l'Onze de Setembre de Barcelona, dóna suport explícit a la possible independència de Catalunya. La moció l'havia presentada el regidor d'Esquerra Republicana, Miquel À. Sureda. A banda d'ell, hi votaren a favor els dos edils d'Alternativa per Pollença (formació d'esquerra i ecologista), el representant del PSM, els dos de CiU per Pollença (la unió de CxI i l'antiga UMPI) i els dos del PSOE. Els edils de la Lliga Regionalista se'n varen abstenir i els cinc del PP i l'únic d'Unió Mollera Pollencina hi varen votar en contra.
Jordi Pujol es queixa que l'estat no mostra voluntat de diàleg amb Catalunya
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) ha lamentat aquest dimecres que «el Govern espanyol i, en general, Espanya no ha demostrat cap voluntat de diàleg» amb Catalunya des de fa anys.
La xenòfoba Plataforma per Catalunya pretén aterrar a Mallorca
El partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) té la intenció d'obrir una franquícia a Mallorca. Així ho va admetre dia 9, via Twitter, el secretari de Relacions Nacionals i Internacionals de PxL, Enric Ravello. En concret, va dir que, després de les eleccions del 25 de novembre a Catalunya, vindrien "a organitzar-ne una delegació a Mallorca". Ravello, que conversava amb un altre usuari de Twitter originari d'Andratx, va admetre que PxC té "diversos contactes" per establir-se a l'Illa i que desembarcar-hi és "una urgent necessitat davant la traïció ignominiosa dels col·laboracionistes del PPSOE".
Avui la defensa de les polítiques socials passa per reivindicar més autogovern
"Ahora toca hablar de empleo, no de debates identitarios". Aquesta frase o d'altres molt semblants s'escolten aquests dies en boca de destacats dirigents de l'esquerra espanyola...
Rita Barberà: "València i Balears sofreixen el missatge separatista des de fa anys"
La batlessa de València, Rita Barberà, ha assegurat que no tem que es produeixi un avanç independentista des de Catalunya cap a València perquè en aquest últim territori «es duu sofrint» des de fa temps. En aquest sentit, la primera edil ha assegurat que no «tem» que el missatge separatista del president de la Generalitat catalana, Artur Mas, s'estengui al País Valencià i Balears perquè ho duen «sofrint» des de fa anys.
Pastor vota contra l’autoderminació de Catalunya
El ple de Manacor va rebutjar ahir amb els vots d'Antoni Pastor i els regidors que li fan costat i els d'ALM una moció que havia presentat el PSM a favor del dret de Catalunya a l'autodeterminació.
Mallorca i Catalunya
L'altre dia Catalunyaavui ells són a Mallorcai la llengua, lluny d'eixorca...
Camí de la independència
La convocatòria del passat dimecres al Monestir de la Real té, sobretot, un component simbòlic. És probable que, per molts, no tengui un excessiu sentit, a les Illes Balears...
Catalunya Europa
A l'entrevista que Xavier Bosch va fer aquesta setmana al president de la Generalitat va quedar clar quin és el projecte del president Mas de cara al futur de Catalunya...
Els ciutadans de Balears necessitam un estat
Un servidor, com la resta de mallorquins, té una certa animadversió a les estructures estatals fruit de l'ancestral desconfiança cap a l'Administració en general que hem anat desenvolupant els que habitam aquesta terra.
Neix l'ANC de Mallorca per un Estat propi
L'assemblea sobiranista ja roda. I ho fa amb la victòria majoritària aconseguida pel sector procliu a defensar la territorialitat dels Països Catalans davant el que s'estimava més limitar-se a les Illes Balears. El debat intern entre els impulsors de l'assemblea, per tant, quedà tancat amb la seva "vinculació" a l'organisme català. De fet, el nom de la nova entitat serà Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, de manera que l'adscripció orgànica amb l'entitat del Principat és expressa.
Mas planteja una consulta en quatre anys i un Estat català dins la UE
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dimecres que en els pròxims quatre anys, en la pròxima legislatura, hi hagi una consulta popular sobre l'autodeterminació catalana, i ha insistit en la seva defensa que Catalunya es doti d'un Estat propi dins la UE i de l'euro, amb "ponts" amb la resta d'Espanya.
“L’assemblea no és de polítics ni sindicats, sinó dels ciutadans”
Estampa de la gran marxa convocada per l’ANC a Barcelona. Destacats promotors de l'assemblea sobiranista reivindicaren ahir públicament la separació entre la futura entitat i les partits polítics. I ho feren tant des de Palma com des de Barcelona. Concretament, la Comissió per al País Valencià i les Illes de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) reconegué "la importància que la societat de les Illes hagi emprès un camí de dinamització de l'espai independentista amb caràcter unitari i transversal". Ara bé, matisaren clarament que si l'ANC ha tingut un caràcter unitari, segons la seva experiència, "ha estat pel fet que s'ha fonamentat en l'adscripció dels seus membres a títol individual".
L’assemblea illenca naixerà sense CxI i amb l’escepticisme d’independentistes
La plataforma per aglutinar els nacionalistes de les Illes naixerà en breu, però ja d'entrada amb les primeres baixes. I és que Convergència per les Illes (CxI) no fa comptes enviar cap delegació a la reunions constituents de l'assemblea. Tal com revelà ahir Josep Melià, el seu partit no ha estat convidat explícitament a acudir-hi. Malgrat que reconeix que la seva formació "estudiaria" la possibilitat d'integrar-se a l'assemblea (que encara no té nom), ho veu impossible "si fa mimetisme de Catalunya". Així mateix, recordà que per CxI el subjecte polític "són exclusivament les Illes Balears". A més a més, Convergència és a punt d'acabar el seu procés de confluència amb la Lliga Regionalista.
Ja es perfila una assemblea nacional ‘a la mallorquina’
El ‘tsunami' independentista de la passada Diada de Catalunya ja mostra els efectes a Mallorca. No debades, partits, sindicats i entitats civils perfilen ja la creació d'una plataforma sobiranista que emuli l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). De fet, els contactes per configurar una plataforma similar a Mallorca se cimentaren durant el viatge a Barcelona que desenes de mallorquins realitzaren el passat 11 de Setembre per participar en la gran marxa convocada per l'ANC. A poc a poc s'han intensificat, entrecreuant les telefonades entre partits, sindicats i entitats.
Els coratjosos
Amb independència de com acabi el procés iniciat pel govern català -hi ha múltiples solucions sobre la taula- una cosa està clara: Catalunya es va plantejar modernitzar Espanya...
De Casp a la independència
L'any 2012, mentre es rememora l'efemèride històrica del Compromís de Casp (1412), que va entronitzar una dinastia castellana a l'antiga Corona d'Aragó, es pot donar la circumstància que, sis-cents anys després, una part d'aquella entitat política -Catalunya- iniciï el camí cap a la independència.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc