Just quan es compleixen els 50 anys de l'Obra Cultural Balear, l'entitat ha volgut reconèixer la tasca i l'empenta d'una de les seves sòcies fundadores, Aina Moll i Marquès (Ciutadella, 1930), que juntament amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, impulsà la creació de l'OCB el 21 de desembre de 1962. Ha passat mig segle d'aquell naixement i l'Obra continua sent un element clau en la defensa de la llengua, la cultura i el país, com també ho ha fet durant totes aquestes dècades la filòloga menorquina, a qui ahir es volgué retre un homenatge.
Un gran llaç amb la senyera presidia ahir capvespre l'escenari del teatre Xesc Forteza, on amics i seguidors de la lingüista feren un repàs de la seva trajectòria personal i professional davant prop de 200 persones. Una hora abans, just al davant del teatre, al carrer Torre de l'Amor número 4, l'editor Francesc Moll i el president de l'Obra, Jaume Mateu, havien destapat una placa en record de Francesc de Borja Moll. Aquest és l'indret on durant anys s'ubicà l'editorial Moll i on a partir de l'agost de 1965 l'Obra Cultural Balear també tingué la seu social.
El reconeixement a la tasca del continuador del diccionari i de la seva filla gran fou l'element clau de l'acte central de l'OCBen el marc de la Diada de Mallorca. "Aina Moll ha demostrat a bastament que amb determinació, amb l'esforç col·lectiu sense treva i amb la seguretat que dóna l'estudi i el coneixement es pot afermar la força i la presència del català a tots els nostres àmbits de relació", recordava el president de l'ens, Jaume Mateu, durant el seu discurs. En el decurs de l'acte, recordà els diferents vessants acadèmics i de treball de la lingüista, des de la seva col·laboració amb el Diccionari Català-Valencià-Balear fins als vuit anys que va estar al capdavant de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat, com recordà el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí, del qual Moll també forma part. El professor de Filologia Catalana Joan Miralles parlà en nom de la UIB i recordà, a més, el caire docent de la ciutadellenca i la gran empenta que tingué amb la coordinació de la campanya per la normalització lingüística de les Illes Balears entre el 1991 i el 1998. A la cita, no hi faltaren els familiars Moll ni el seu germà Joan, reconegut músic, que interpretà tres peces al piano.
Era un acte de reconeixement des de diferents vessants en què també es féu una crida a la ciutadania que cal continuar aquesta feina, encara que la "nostra nau trobi esculls ben perillosos", com apuntà Miralles. Així ho digué la mateixa homenatjada: "Cal recordar als enemics de la nostra llengua que no sols la mantindrem viva, sinó que la farem créixer. Estau-ne segurs, que guanyarem", afirmava amb entusiasme en un discurs mig improvisat. "Ara toca continuar endavant, com si no hi hagués enemic, i emprar sempre la llengua catalana no amb ànim de baralla, sinó simplement perquè és la nostra. Coratge i endavant", sentencià enmig de les mamballetes de l'auditori.
Els glosadors Pere Joan Munar i Macià Ferrer, el músic menorquí Cris Juanico i la ballarina Mariantònia Oliver també prengueren part d'aquest esdeveniment sentit i sobri. "Ara que vénen tan mal dades, és més necessari que mai invocar i brandar l'esperit Alcover-Moll, un impuls permanent que no coneix la defallença i al qual no afecta cap dificultat", afegia el president de l'Obra.
L'estudi constant d'Aina Moll i la seva empenta per difondre la llengua en tots els àmbits en són només una mostra, perquè, com recordà Moll, "avui la Norma -referint-se a la campanya lingüística- està molt enfadada".
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un honor ben merescut. L'enhorabona a la família Moll per la seva contribució a preservar la nostra llengua i cultura. Tots aquells que estimam el català un n'estam profundament agraïts. La història us recordarà, igual com recordarà els traïdors que intenten exterminar-lo. Si no ho han aconseguit és gràcies a persones com vosaltres.
Jo també vaig ser alumna seva de francès a l'Institut Joan Alcover. I una vegada més té raó: no acabaran amb la nostra llengua, no tenen tanta categoria, més aviat tot el contrari. Salut professora, molts d'anys!
Aina Moll era catedràtica de Francès a l´Institut Joan Alcover, jo vaig esser alumna seva. Tota la feina que ha dedicat a la OCB, ho ha fet de manera altruïsta i es mereix aquest homenatge.
OCB = ORGANITZACIO CATALANO-BALEAR?
Ja hi pot estar, N'Aina sap perfectament que quan sa corda s'estira més del que dona, desprès se pot rompre i sa castanya és més grossa: això és lo que ha passat amb s'excés de normalització lingüística amb una pistola al cap: "apren català o no tendràs feina", això sí als enxufats se li firma directament sensa fer cursos...i desprès no enteneu que se demani llibertat d'elecció de llengua? qui és dictador?