"Cap dels 3 treballadors de Son Espases no m'entengué en català"
"Si bé no podem pretendre que tothom que viu a l'Illa sàpiga expressar-se en la nostra llengua, sí que s'ha de fer l'esforç per part de tots almenys perquè l'entenguin (sic)". Aquesta és la resposta que va rebre el ciutadà Albert Cànoves de la cap d'Atenció a l'Usuari de l'hospital de Son Espases, Ángela Tumbarello, a la reclamació que registrà demanant els motius pels quals cap dels tres treballadors del centre sanitari esmentat als quals s'adreçà no l'entengué quan els parlava en català, llengua oficial a les Balears. "El desembre passat vaig acudir a Son Espases a fer-me una prova mèdica. A la recepció del Departament de Radiologia, on havia de fer-me la prova, ja no em varen comprendre. Vaig parlar en català i no m'entenien.
UGT exigeix la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública perquè vulnera la Constitució
El sindicat UGT ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública que es tramita en el Parlament per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut balear, l'estatut bàsic de l'empleat públic i la llei de normalització lingüística.
“Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat”
Lladó i Tardà, amb la resta de membres d’Esquerra al Consolat. Foto: M. À. C. El president d'Esquerra Mallorca, Joan Lladó, resumí ahir en una frase l'eliminació del català com a requisit per als funcionaris a les Illes: "Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat". El dirigent d'Esquerra entregà les al·legacions del seu partit contra la modificació de la Llei de funció pública i assegurà que la reacció que han tingut els batles de sa Pobla, Manacor i Pollença demostra que "Bauzá no té la majoria", perquè en total "estam parlant de 70.000 habitants" que no veuen bé que s'arraconi el català. Per part seva, el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, explicà que és impensable que "el PP jugui les regles de joc de la modernitat, sinònim de pluralisme i que serveixen per protegir les llengües minoritàries i minoritzades".
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
Carta del conseller d'Administracions Públiques
El passat 22 de maig els ciutadans de les Illes Balears van dipositar, de manera majoritària, la seva confiança en una formació política que havia defensat d'una manera molt clara la seva postura sobre la qualitat dels serveis en l'Administració Pública a través del programa electoral: "volem tenir els millors professionals, de manera que per accedir a l'Administració Pública, excepte en àmbits molt concrets, el català no serà un requisit. Es valorarà com un mèrit en la provisió dels nostres llocs de feina", dèiem...
Joves de Mallorca per la Llengua exigeix més presència del català a Sant Sebastià
L'organització lamenta que just Anegats cantarà en català a la revetla. Foto: Arxiu. Joves de Mallorca per la Llengua ha exigit avui a l'Ajuntament de Palma una major presència de la llengua pròpia de les illes a les festes de Sant Sebastià i ha acusat el consistori d'haver estat ineficaç en aquest aspecte. L'entitat juvenil considera que el català "ha estat marginat fins el punt d'allò annecdòtic" en la programació dels concerts, la primera atracció de les festes per als joves, de manera que l'únic grup mallorquí que canta en català i que participarà en la revetla és Anegats, segons assenyala en un comunicat. Joves de Mallorca per la Llengua ha reivindicat la importància de tenir unes festes on la presència del català sigui forta.
Bauzá diu que “analitzarà la situació” esdevinguda a Manacor
El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha afirmat aquest dilluns que el seu partit "analitzarà la situació" esdevinguda en el municipi mallorquí de Manacor on alguns dels seus regidors han presentat al·legacions a la Llei de Funció Pública del Govern i, en funció d'aquesta, adoptaran "les decisions oportunes".
Boicot als Ciutat de Palma
Contraprogramació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català als premis Ciutat de Palma en bilingüe. Ambdues entitats, amb l'Obra Cultural Balear, preparen per al dia de Sant Sebastià una gala literària alternativa als guardons oficials, en què la cultura escrita en la nostra llengua en serà la vertadera protagonista, sense necessitats de barreges lingüístiques ni aportacions polítiques. De moment, tant l'AELC, que dirigeix Miquel Bezares a les Balears, com el PEN Català, encapçalat per l'escriptora Antònia Vicens, han remès una carta als socis en què conviden els escriptors a participar en aquest acte "literari i reivindicatiu". Aquest servirà per "exaltar la paraula escrita" i reclamar "la dignitat de l'ofici d'escriure en català en un context en què no s'ha assolit", diu la carta que Bezares ha enviat als escriptors de les Illes.
CxI insta el Govern a no reformar la condició de requisit del català
Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.
Mateo Isern, el provocador
Mateo Isern (amb la essa sorda i la e tancada) riu per davall el nas en sentir l'escridassada dels assistents a la festa de l'Estendard. Ho podeu veure a la web de la tele autonòmica.
Xiulada a Isern durant l'Estendard
L’Església defensa amb fermesa la llengua i la identitat pròpies
L'Església es convertí, el dia de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui. "Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat".
El PSM-IV-ExM considera una 'provocació' que el català deixi de ser un requisit
El diputat de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Antoni Alorda, ha asseverat que l'Avantprojecte de llei que estableix que el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública és una "provocació que enterra, de forma unilateral, el consens en matèria lingüística." Alorda ha incidit que, en aquests moments, hi ha altres problemes molt més importants per als ciutadans de Balears, a causa de la greu crisi econòmica en la qual ens trobam i ha demanat al PP que retiri la modificació legislativa. Alorda ha assenyalat en roda de premsa que la intenció d'aquest avantprojecte és la de "degradar" el caràcter oficial de la llengua catalana a les Balears i ha anunciat que el seu grup està treballant en una sèrie d'al·legacions en contra d'aquesta modificació.
31 obres es presenten al Premi Josep Pla de prosa en català
Un total de 31 obres originals es presenten a la 44 edició del Premi Josep Pla de prosa en català en la tradicional vetllada literària de la nit de Reis a l'Hotel Palace de Barcelona, en un acte que coincidirà amb el lliurament del Premi Nadal de Novel·la, en castellà.
Simón Gornés: 'El Govern no té la intenció del castellanizar la toponímia'
Gornés en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres. El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha negat avui que el Govern obligui als ajuntaments a canviar el seu topònim al castellà i ha afirmat sobre això: "res més lluny del nostre ànim castellanizar la toponímia de les Illes Balears". Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern. El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà. El PP proposa la fórmula bilingüe Maó-Mahón per acabar amb la polèmica
Diada més reivindicativa
Els membres de la Plataforma van fer ahir una roda de premsa davant les portes d’Ona Mallorca. Les majories absolutes del PP, les retallades i els atacs al català faran que la manifestació de la Diada de Mallorca d'enguany sigui més reivindicativa que la d'anys anteriors. El manifest de la protesta, escrit pel col·lectiu Albaïna de Sóller, tindrà "un alt contingut de reivindicació social", segons va explicar ahir un dels portaveus de la Plataforma 31-D, Marcel Pich, i durà el títol Pels nostres drets socials i nacionals. A Mallorca en català. De fet, la Plataforma va fer la roda de premsa de presentació de la manifestació davant les portes d'Ona Mallorca: el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Mallorca es farà notar a la marxa.
L'OCB diu que canviar la Llei de Funció Pública és un atac contra els drets lingüístics
En un comunicat, l'OCB afirma que el Govern presidit per José Ramón Bauzá pretén «instaurar un nou règim polític en el qual el català, la llengua pròpia de Balears, ja no gaudirà d'una oficialitat plena en igualtat amb el castellà». Després d'estudiar la modificació que prepara l'Executiu, aquesta entitat cultural conclou que la mateixa és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
IB3 castellana
Si qualcú sens prejudiciarriba de poble externno crec que entengui un governque actuï amb tal ofici.
Clam pel ‘menyspreu’ a una llengua i un país
Els premiats es feren una foto de família abans de l’inici de la Nit de la Cultura, que se celebrà ahir a l’auditori Sa Màniga de Cala Millor. Foto: Joan Lladó. La crítica a les institucions pel "menyspreu i bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura" centrà la gala de la Nit de la Cultura, que se celebrà ahir vespre a l'auditori de Sa Màniga. El principal acte de l'Obra Cultural Balear (OCB) es convertí en un crit al "rearmament de valors i conviccions", com comentà el president de l'entitat, Jaume Mateu.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona