Els funcionaris de l’Ajuntament d’Inca hauran de conèixer el català
L'Ajuntament d'Inca, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, també es desmarca de la política lingüística que vol implementar José Ramón Bauzá. Si l'equip de govern no canvia de parer, el ple del Consistori aprovarà divendres mantenir el requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana per poder ocupar la majoria de llocs de feina.
Manacor insta Bauzá a complir la seva paraula
L'Ajuntament de Manacor va aprovar ahir instar el Govern a modificar de nou la Llei de funció pública a fi que els ajuntaments i la resta d'institucions puguin establir si el coneixement de català ha de ser un requisit o, simplement, un mèrit. Això -que les distintes administracions tindrien "llibertat" per decidir si mèrit o requisit- era el que prometia José Ramón Bauzá a les juntes locals del PP la primavera passada, quan va emprendre un tour per la Part Forana amb motiu del congrés del partit. La sol·licitud de l'Ajuntament manacorí té l'origen en una moció del PSM que cercava que el Consistori mantingués el requisit de català per poder fer feina a l'Administració.
El PP de sa Pobla manté el català com a requisit
El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir a l'Ajuntament de la política lingüística de Bauzá. Foto: Arxiu. El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir de la política lingüística de Bauzá i votà a favor d'una moció del PSOE que estableix que el coneixement de català continuarà sent un requisit per poder treballar al Consistori. Concretament, el text que es va aprovar diu que "l'Ajuntament de sa Pobla acorda que la llengua catalana serà requisit per a l'accés a l'Administració municipal en el sentit previst en la modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears (...) i així serà incorporat en la Relació de Llocs de Treball de la Sala". En unes altres paraules, que la rebaixa lingüística que va aprovar el Govern de Bauzá no s'aplicarà al Consistori de sa Pobla.
El conflicte lingüístic arriba als turistes
La pancarta que han col·locat davant la Seu. Alguns turistes s’hi han acostat i n’han fet fotografies.Foto: J.Torres. La plataforma Joves de Mallorca per la Llengua organitzà ahir dematí un acte reivindicatiu pel català, que se centrà, bàsicament, a traspassar les barreres de les Illes. La manera que trobà el grup de 12 joves que participà en l'acció fou plantar-se davant la Seu amb una gran pancarta que posava "Save the catalan language" i repartir als transeünts, tots turistes, fullets informatius. Hi explicaven en cinc idiomes que "el Govern de les Illes Balears arracona i margina la llengua pròpia d'aquesta illa... És el llegat històric més important de Mallorca i la llengua que hem parlat durant més de 8 segles... L'Executiu ha emprès recentment una croada ferotge envers la llengua d'aquest territori i l'ha exclosa de l'Administració i dels mitjans de comunicació i n'ha minvat l'ús a l'ensenyament...".
El PSM demana que es respecti l'autonomia dels ajuntaments per regular el coneixement de català dels seus treballadors
Nel Martí, diputat del PSM-Més per Menorca, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació ha presentat una Proposició no de Llei al Parlament instant al Govern a respectar l'autonomia dels ajuntaments en relació amb la capacitat de regular el coneixement del català dels seus treballadors.
Bauzá divideix el PP en imposar el català com a mèrit als ajuntaments
José Ramón Bauzá es trobà una protesta massiva quan visità la seu del partit a Manacor per explicar els canvis en la Llei de funció pública. Foto: G.Mas. El Govern de José Ramón Bauzá ha aconseguit dividir el Partit Popular amb el tema de la llengua. La disputa interna provocada per la modificació de la Llei de funció pública, que degrada el català al fet que deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, no ha acabat. La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”
Endavant (OSAN), organització impulsora de la campanya 'A Mallorca en català', ha qualificat tots els membres del PP com "enemics de la llengua" i els ha acusat de trencar un consens "històric i arrelat".
El PSIB diu que la Llei de funció pública no tracta el català com a llengua pròpia
La política lingüística del Govern Bauzá ha generat un gran rebuig social.Foto: Arxiu. La modificació de la Llei de funció pública que ha d'aprovar el Parlament "no tracta el català com a llengua pròpia". Així ho entén el PSIB, que considera que la normativa "vulnera" l'Estatut d'Autonomia. La diputada socialista Pilar Costa explicà que des del moment que el català deixarà de ser un requisit per accedir a treballar a l'Administració autonòmica, "la llengua pròpia de la Comunitat, que és el català, deixa de ser tractada com a tal. L'Estatut, però, deixa ben clar que a les Balears hi ha dues llengües cooficials i una de pròpia, el català". Per això, el grup parlamentari socialista vol que el Consell Consultiu, màxim òrgan d'assessorament jurídic de la Comunitat, emeti un informe en aquest sentit.
El PP multa al Senat pel que aquí durà a fer fora Pastor
Antoni Pastor, votant en contra de la modificació de la Llei de funció pública en el ple de dia 12. Foto: Arxiu. Rompre la disciplina de vot del PP no es castiga igual a tot arreu. Al senador lleonès Juan Morano, fer-ho li ha costat un expedient del partit que molt probablement acabarà en una sanció de 2.000 euros. Al diputat manacorí Antoni Pastor, en canvi, li ha costat l'expulsió del grup parlamentari i la suspensió cautelar de militància. Tot indica que l'acabaran fent fora del partit. Bé, potser no és el lloc la diferència, sinó el motiu de la votació, perquè Pastor va rompre la disciplina de vot per defensar la Llei de normalització lingüística, mentre que Morano ho va fer per mantenir les ajudes a la mineria del carbó.
13.820 firmes contra la llei que arracona el català
Els membres del Moviment per la Llengua varen registrar ahir dematí al Parlament 13.820 signatures en contra de la modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de saber català per treballar a l'Administració. Amb les firmes, pretenen dur a la Cambra una petició que demana dues coses: la retirada o derogació de la modificació de la Llei de funció pública i el compromís públic del Parlament de respectar la Llei de normalització lingüística i no retallar-la.
Tarragona, contra l’atac de Bauzá al català
Imatge de la manifestació en defensa de la llengua del passat 25 de març. La ciutat de Tarragona es mostra en contra de la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. El ple de l'Ajuntament aprovà ahir, amb els vots a favor del PSC, CiU i ICV, una moció en defensa de la llengua pròpia de les Balears. Els regidors del PP hi votaren en contra. La moció, presentada per la regidora socialista Carme Crespo, diu que el ple se solidaritza amb la defensa de la supervivència del català a l'Arxipèlag i afegeix que l'Ajuntament s'adhereix a la campanya de la plataforma Moviment per la Llengua. Amb tot, la moció es féu a petició del col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona.
El PP evita dir trànsfuga a Pastor
Pastor perdrà el lloc que ocupava fins ara al Parlament. Foto: M.À.C. El PP balear no s'atreveix a dir ‘trànsfuga' a Antoni Pastor, almenys de moment. "Veurem com es desenvolupen les votacions", afirmà, cauta, la portaveu popular, Mabel Cabrer, quan li demanaren si el de Manacor era un trànsfuga. Avui, Pastor, previsiblement, votarà com el PP, tot i que ja no s'asseurà a la bancada popular del Parlament. La Mesa de la Cambra es reunirà abans dels tres plens extraordinaris prevists per a aquest matí i atendrà la petició del PP de fer-lo fora del seu grup. Se li assignarà, provisionalment, un escó situat en terreny neutral, entre els de la dreta i els de l'esquerra. La seva cadira serà ocupada per Aina Aguiló, una diputada que no pensa precisament com Pastor en temes lingüístics, sinó que s'ha caracteritzat per tot el contrari.
El president crida la seva gent per anar demà al Parlament
El president, José Ramón Bauzá, no en té prou amb els 35 vots que li donen la majoria absoluta al Parlament. Farà venir la seva gent a la sessió de demà, en què s'han de votar les esmenes a la totalitat a la Llei de funció pública, per tenir suport moral a l'hora de fer la primera passa perquè deixi de ser necessari saber català per ser funcionari de les Illes Balears. Segons ha pogut saber aquest diari, el PP ha enviat correus electrònics als presidents de les juntes locals i de districte per demanar-los que vagin demà al ple. S'hi han de votar les esmenes de la totalitat del PSIB i PSM-IV-E contra la modificació de la Llei de funció pública, que relegarà el català de requisit a mèrit per treballar a l'Administració.
Enguany, 76% menys d’inscrits per obtenir el certificat de català
L’IES Josep Maria Llompart, on es dugueren a terme les proves ahir per obtenir del nivell E. Foto: P.Pellicer. El nombre d'inscrits enguany a les proves per obtenir el certificat de català ha davallat un 76% en relació al 2011. La causa principal és la sortida imminent de la modificació de la Llei de la funció pública que permetrà que els funcionaris de la Comunitat Autònoma no necessitin conèixer el català ni per accedir ni per ascendir a l'Administració. També l'és el fet que enguany només se'n fa una única convocatòria per nivell, que s'ha dividit en A2 al març i B1, B2, C1, C2 i E el 26 i el 27 de maig. En el gràfic superior, s'hi poden veure el total de persones matriculades per tots els nivells excepte l'E (llenguatge administratiu), que no hi ha estat comptat.
Pastor demana a Bauzá llibertat de vot per la llei de la funció pública
Pastor lluí per Sant Jordi un llaç a favor de la llengua catalana. Antoni Pastor, batle de Manacor, surt en defensa del català. El diputat del PP reclama a José Ramón Bauzá, president del Govern i del seu partit, "llibertat de vot" al Parlament en el debat de la modificació de la Llei de funció pública, que relega el català de l'Administració. Pastor, que ja ha mostrat en altres ocasions el desacord amb la política lingüística de l'Executiu, considera que qüestions com la llengua "són tan importants que han d'estar per damunt de les ideologies". En una carta enviada a Bauzá en la qual li reclama llibertat de vot, apunta que s'ha trencat el consens entorn de la llengua i insta el president a retirar la modificació de la llei.
El PSIB vol forçar que el Consultiu aclareixi
El PSIB ha obert un procés inèdit al Parlament per fer que el Consell Consultiu -l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma- es pronunciï sobre la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá per fer que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració autonòmica. L'objectiu dels socialistes és que el Consultiu dictamini, de manera prèvia a l'aprovació del projecte de llei, si la reforma vulnera l'Estatut.
Els ciutadans poden dir la seva a la llei que rebaixa el català a l’Administració
Els ciutadans de les Balears poden fer aportacions a la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. El nou reglament del Parlament preveu aquesta mena d'al·legacions i dóna 15 dies per fer-les un pic publicat el projecte de llei al BOIB.
Bauzá supera Feijóo en els atacs a la llengua pròpia
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, amb el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Foto: Arxiu. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
Per la via d’urgència
El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu. El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
Crida ciutadana
Part dels signants del manifest en defensa de la llengua es retrataren a Can Alcover. Foto: J.Torres. El món artístic i l'intel·lectual s'uniren ahir a Can Alcover per fer una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació "Sí a la nostra llengua" de demà a les 18 hores. 158 personalitats destacades de les Illes llegiren el manifest Crida ciutadana per la llengua. La vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear (OCB), Marisa Cerdó, va donar a conèixer una llista provisional de les persones públiques que donen suport a les campanyes en defensa del català, si bé l'OCBassegurà que les adhesions no estan tancades i esperen rebre més suports en les pròximes hores.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula