Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern.
El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà, però ha advertit que "sempre hi haurà una dualitat de topònim a les dues llengües i com a mínim serà sempre en català".
La modificació atorga als consistoris la possibilitat de decidir si utilitzen només el català o si combinen conjuntament, en català i castellà els noms dels seus territoris, carrers o nuclis de població. Sobre l'acusació que la reforma legal castellanizarà els noms dels municipis, Gornés ha insistit en què "res més lluny de la realitat".
El canvi està inclòs en la reforma de la Llei de Funció Pública que es troba en exposició pública i la principal modificació de la qual és que el coneixement del català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, convertint-se en un mèrit.
Segons Gornés, amb la reforma de la llei de Funció Pública es pretén donar compliment a un compromís del programa electoral del PP, "treure el requisit per a l'accés a la funció pública i que el català sigui un mèrit", la qual cosa farà que s'hagin de modificar alguns articles de la llei de Normalització Lingüística.
L'avantprojecte s'ha elaborat sobre la base del reconeixement de les llengües cooficials de les Balears que contemplen tant l'Estatut d'Autonomia com la Constitució. El text també recull la jurisprudència de diverses sentències emeses pel Tribunal Constitucional.
L'Avantprojecte de Llei conté quatre disposicions, de les quals dos afecten altres lleis (Normalització Lingüística i Règim Jurídic) que també s'han de canviar perquè el text sigui coherent amb la resta de la normativa relacionada amb l'ús i coneixement de la llengua catalana.
En aquest àmbit és on s'estableix que els topònims de les Illes Balears podran tenir com forma oficial la catalana, o bé la castellana i la catalana de forma conjunta, "amb l'acord previ del ple de l'ajuntament corresponent" i per decisió de cada consell insular, amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears.
La Llei actual recull que els topònims de les Balears tenen com a única forma oficial la catalana, i que correspon al Govern determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general, així com els topònims de la Comunitat Autònoma, deixant als consistoris sol la decisió sobre les seves vies urbanes. Segons el Govern, el canvi descentralitza unes decisions perquè siguin competència dels propis ajuntaments.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Han obert una caixa de Pandora que fa anys que estava tancada. Ara els sortiran uns problemes que han provocat ells. La ruptura social és qüestió de temps.
Qui vol la llibertat? Malament a alguns no els agradi vivim a EspaÑa, disculpes... Volia dir EspaNYa, i coexisteixen dues llengues oficials.
que volen aquesta gent ... rompre families, cultura, identitat i esclavitzar als no fidels ...??
Si arriba a tenir la intenció no sé que hagués passat.
A Maó aquesta cooficialitat i castellanització serà gràcies a la dreta més reaccionària a la que Simón Gornés estalona, val a dir també que amb la connivència del PSOE més pobre de la nostra història de la mà de Vicenç Tur.
No voliem PP, idò ja el tenim, ara ha menjar morena!!
No volen els noms en castellà: volen els mateixos noms que en temps d'en Franco.
Sr. Simón Gornés: Amb tots els respectes, que vós no teniu amb la nostra llengua i el nostre poble, es pot dir que les vostres paraules reflecteixen una actitud cínica.
No només en té la intenció sinó que ja ho ha fet amb la ciutat de Palma i ara, entre d'altres, ho vol fer amb la ciutat de Maó.... Es pensen que som més beneits dels que som, els ciutadans. Diuen que no faran una cosa, mentre ja l'estan fent. Segons ells, els interessa l'educació i en redueixen els pressuposts; diuen que la sanitat és prioritària i tanquen llits.... Jo m'he llegit l'esborrany de la Llei de la Funció Pública i suposa la castellanització de l'Administració, no ens vulguin enganyar. A partir d'ara, ja no té ningú perquè emprar la llengua catalana a l'Administració. És més, si algú s'adreça en castellà a l'Administració perquè no sap escriure bé en català, l'Administració sempre haurà de constestar en castellà. Ja passa que moltes reunions s'han de fer en castellà perquè algun càrrec polític no el parla i tothom ha de fer les seves intervencions en castellà. Tornam al segle XVIII i al Decret de Nova Planta. Estic indignat i més encara pel fet que aquest conseller sigui nat a Maó (o Mahón, com segurament el seu partit i ell es deuen estimar més anomanar-la) com jo. Vergonya, senyors, vergonya!
Ja podem tenir per segur que es cinc municipis eivissencs faran servir sa forma castellana fins a quedar-ne sadolls. Formentera s'escriu igual en un idioma que en s'altre i això s'estalvien